60 anys de la nit més tràgica

La nit del 25 al 26 de setembre de 1962, Terrassa va viure l’episodi més tràgic de la seva història. Després d’un llarg període de sequera, a la ciutat hi van caure, en tan sols 3 hores, 225 litres/m2 (95 dels quals, només en 45 minuts). Aquests registres del tot inusuals, sumats a la mala planificació urbanística, van causar que una riuada d’aigua i fang s’endugués la vida de centenars de persones.

A la riera de Les Arenes hi va arribar a baixar un cabal d’aigua de 1.750 m3 per segon. El pont de la RENFE, que ja estava força obstruït, va acabar fent de barrera i tota la zona es va inundar, convertint-se en un gran llac sota la forta pluja. Quan el pas ferroviari ja no va aguantar més, es va trencar de forma violenta i va deixar de fer de presa, alliberant tota l’aigua estancada. A partir d’aquell moment, els veïns supervivents es van unir per iniciar les tasques de rescat durant tota la nit.

Una nit que va ser llarga per tothom. L’Albert havia d’agafar el tren de Terrassa a Rubí, on residia. Després de treballar, va anar per la Rambla amb l’últim autobús i va baixar, sota el diluvi, just abans que la riuada s’emportés l’automòbil corrent avall. El servei de tren es va suspendre i, després d’un llarg periple, l’Albert va arribar a peu fins a casa seva.

Ara que es compleixen 60 anys d’aquella tragèdia, l’estat de les rieres segueix generant certa preocupació entre el veïnat de les zones afectades. En aquest sentit, Terrassa és l’única ciutat de Catalunya que té una regidoria de Rieres.

Després de la riuada del 62, la ciutat va viure una gran onada de solidaritat per refer-se d’aquella traumàtica experiència i adoptar un aspecte molt diferent al d’aleshores. Per contra, però, encara avui en dia es plantegen molts interrogants, com les possibles adopcions irregulars o l’especulació immobiliària, qüestionant l’actuació del règim franquista i dels polítics d’aquell moment. Un altre dels factors determinants és la ubicació geogràfica del municipi.

Els fons europeus Next Generation ajudaran a redissenyar el plantejament de les rieres de Les Arenes i del Palau. Sigui com sigui, la ciutat ha d’estar preparada per poder assumir amb seguretat qualsevol situació de risc hidrològic i evitar així que es pugui repetir un desastre semblant al d’aquell tràgic 25 de setembre del 1962.

Panoramica Espai 0