Anna Cornudella: “El millor per fer una pel·lícula és ser honesta amb tu mateixa”

La directora de cinema terrassenca Anna Cornudella acaba de rebre el Premi de la Crítica Internacional a la secció Fòrum de La Berlinale. Un guardó que reconeix el cinema més experimental. I ho ha fet amb la seva òpera prima, The Human Hibernation.

La Berlinale
En la seva primera pel·lícula distòpica parla del dol i les relacions familiars dissidents, on ha intentat tractar cada pla com una obra d’art.

L’Erin es desperta i troba neu encara a terra. Ha sortit massa aviat de la hibernació. Mentre camina pel bosc nevat a la recerca de la seva germana, sucumbeix a les temperatures gelades. Els dies s’allarguen; la neu deixa pas al fang. Els altres ara desperten de la hibernació, reprenen les seves vides, esborrant el creixement excessiu de les seves llars. Ara és la Carla qui busca el seu germà, sense èxit. Per acceptar la seva pèrdua, doncs  la Carla comença a qüestionar els seus semblants sobre la seva pràctica evident d’hibernació hivernal i el despertar compartit a la primavera. Un argument on es superposen les esferes dels humans i els animals.

El film va néixer arran d’una beca Art Jove que va presentar al MACBA, però, mai es va esperar que s’exhibís a a les sales de cinema. Rodada entre els Estats Units i el Pirineu, amb un equip de només sis persones, tots exestudiants de l’Escac i crítics amb l’escola de cinema.

Cornudella explora delicadament amb una estètica documental les diferents construccions que es fan de la natura, que és inabastable, on la càmera dona protagonisme a persones, animals i entorn amb el mateix respecte. Té idees per noves pel·lícules,  però es vol prendre un temps després de la voràgine de la Berlinale.