Els treballs de rehabilitació de la xemeneia Saphil s’acabaran al desembre. Aquesta és la previsió dels tècnics municipals encarregats del projecte.
Un cop enllestida aquesta fase, es farà la reurbanització i arranjament de la plaça de l’Anònima, tancada durant molts mesos per risc de despreniment.
Les obres tenen un pressupost de 112.000 euros. Van començar a l’octubre, un cop col•locada la bastida, actuació que va durar un parell de setmanes. El termini d’execució de la rehabilitació de la xemeneia és de tres mesos. Així, en poques setmanes, aquesta peça del patrimoni terrassenc lluirà com sempre i amb la seguretat garantida.
El projecte pilot per controlar la fertilitat de senglars en zones urbanes i periurbanes mostra l’eficàcia del tractament immunocontraceptiu, especialment en els exemplars joves.
Així ho han donat a conèixer aquest dilluns els investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona responsables de la iniciativa, dut a terme des del finals del 2017 en les àrees de Terrassa, Matadepera, Vacarisses i Sant Cugat del Vallès.
Aquests municipis van decidir tirar endavant la prova davant la preocupació per l’augment de la presència de senglars i per posar fre al seu ritme de reproducció, disminuir les incidències i millorar la convivència amb l’espècie.
Un total de 219 animals capturats han format part de l’estudi. Dels 192 animals vacunats s’han pogut fer 154 recaptures, que han permès fer el seguiment de 56 animals vacunats (34 femelles i 22 mascles), més 18 animals control i 30 individus exclusivament per a estudis sanitaris.
La immunocontracepció amb la vacuna Gonacon, que crea anticossos enfront les hormones que afavoreixen la funció reproductora, ha estat eficaç en totes les femelles, sobretot en les més joves. En aquests casos la inhibició reproductiva podria ser permanent. En els mascles joves ha tingut també major efectivitat.
El projecte inicia l’any vinent una nova fase de tres anys per avaluar si l’esterilitat és reversible o permanent en els exemplars joves abans d’entrar en la pubertat. També s’estudiarà com pot afectar el seu creixement i comportament.
El projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022 contempla una inversió de poc més d’11,5 milions d’euros per Terrassa. El gruix més important, gairebé la meitat, es destinaran a les obres de remodelació i ampliació de l’Hospital de Terrassa. En concret, l’administració catalana destinarà a aquest centre sanitari 5,8 milions d’euros. Seran per a equipament divers de l’edifici, especialment, per a la planta 4. A més, la Fundació Joan Costa Roma d’aquest hospital també rebrà uns 26.000€.
L’altre gran projecte que inclouen els pressupostos és el nou Parc de Bombers de Terrassa. Els comptes inclouen una partida inicial de 426.000€ al 2022 però el gruix de la inversió arribarà al 2023 i al 2024, amb la previsió de 4 milions d’euros més.
El Vapor Ros rebrà 409.000€ per a les obres de reparació dels tancaments exteriors i dentells. I al sector del Vapor Cortès s’hi destinarà 1 milió d’euros al 2022, 2 milions al 2023 i un milió més al 2024.
En l’àmbit sanitari, el nou CAP Can Roca tindrà un inversió de 400.000€ per a la seva construcció mentre que el CAP Terrassa Oest comptarà l’any que ve amb 187.000 per al cens emfitèutic de l’edifici i rebrà la mateixa partida els dos anys següents.
Pel que fa a infraestructures de transport, partida de mig milió d’euros per al perllongament dels FGC, en concret, per arquitectura i instalꞏlacions. Al 2023 tindrà 50.000€ més.
En l’àmbit viari, la millora de l’enllaç entre la C-58, la B-30 i la N-150 i l’ampliació a 3 carrils de la C-58 en sentit Barcelona comptaran amb una inversió de 1,1 milions d’euros. S’hi afegiran 60.000 més al 2023. I la carretera C1415a, de Terrassa a Castellar del Vallès, rebrà 650.000€ per a obres de millora, senyalització, abalisament i defenses.
D’altra banda, els comptes de la Generalitat contemplen 618.000€ per a obres d’execució directa de l’Agència Catalana de l’Aigua a la Riera de Palau i el Torrent Vallparadís. Aquesta actuació rebrà 3.000€ més al 2023, 24 i 25.
Finalment, els pressupostos destinen 112.000€ a reparacions i manteniment dels habitatges del Parc de la Maquinària, una partida que s’ampliarà amb 122.000 al 2023; i 130.000 a la instal•lació de plaques fotovoltaiques a la ciutat.
El compositor i cantant Anthus farà el proper dissabte 6 de novembre a la Nova Jazz Cava el concert de presentació a Catalunya del seu nou àlbum. Abans, però, ha passat pels estudis de la Ràdio Municipal de Terrassa per explicar a la Susanna Carmona els detalls d’‘Acrobatic Heart’ en el programa Jazz Club.
Considerat una de les millors veus masculines del jazz del país, Anthus torna a Terrassa, una ciutat a la que està unit des que va arribar a Catalunya, fa 18 anys, quan va visitar el Festival de Jazz de Terrassa per primera vegada i on, des de llavors, hi ha portat diferents projectes.
El nou treball del músic sicilià, ‘Acrobatic Heart’, és un disc amb 8 temes on expressa les seves últimes vivències, tan personals com col•lectives, sense oblidar els problemes socials.
Anthus el defineix com un disc de fusió, amb jazz contemporani i sons del Mediterrani. Composicions pròpies, peces en català, en anglès i també en un idioma inventat a partir de les sonoritats del Mediterrani.
Les denúncies per violència de gènere a la comarca han crescut un 12% durant el segon trimestre d’aquest any. N’hi ha hagut 58 més que durant els tres primers mesos del 2021 i ja arriben a les 534 (203 a Terrassa). D’aquestes, el 84% s’han presentat per atestat policial amb denúncia de la víctima. A molta distància, se situa el 8,6% presentades directament al jutjat amb part de lesions. Són dades de l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental.
L’augment de denúncies és encara més important si es compara amb les xifres de l’any passat. En aquest cas, l’increment interanual és del 22%, el més elevat des del 2013. Cal tenir en compte que durant el mateix període de l’any anterior es va aplicar el confinament domiciliari a causa de la pandèmia.
Pel que fa la nombre de delictes, durant el segon trimestre de 2021 s’han registrat un total de 578 a la comarca (201 a Terrassa). Del global, el 66% són per lesions lleus. Els segueixen els de trencament de penes i mesures i els delictes contra la llibertat, la integritat moral, la intimitat i l’honor.
Durant aquest període es van iniciar 104 ordres de protecció (38 d’elles a Terrassa). Del total, el 56% van ser denegades. Aquesta xifra ha augmentat en un 5,1% respecte del primer trimestre d’aquest any.
A la comarca, el 47,5% de les resolucions acaben en sobreseïment provisional, és a dir els indicis no són suficients per continuar el procés i responsabilitzar a una persona del delicte. Els partits judicials de Terrassa i Sabadell són els tenen les proporcions més elevades.
Finalment, els procediments que finalitzen en sentència condemnatòria representen el 8,6%, un descens d’un punt respecte al trimestre.
Una dotació dels Bombers de la Generalitat ha hagut d’apagar 3 petits incendis urbans aquesta matinada a Terrassa que han deixat 7 contenidors cremats i que han afectat quatre vehicles que estaven estacionats al costat.
Els fets han començat a les 02.40h de la nit al carrer Ancianitat, a l’alçada del número 101. Aquest primer foc ha afectat 4 contenidors i 3 cotxes. Deu minuts més tard, els Bombers han actuat a la carretera de Rellinars, a l’alçada del número 203. Aquest incendi ha cremat un contenidor. Finalment, a les 02.56 han extingit un altre foc al carrer Monturiol, cantonada amb Pere de Fizes, que ha afectat 1 cotxe i dos contenidors. L’incendi també ha perjudicat la façana més propera. A mig matí, Eco Equip ja havia netejat i reposat bona part dels contenidors afectats.
Una única dotació ha resolt els tres incendis en poca estona, després d’haver estat alertada a través del telèfon d’emergències 112.
La compravenda de propietats immobiliàries a Terrassa en el segon trimestre d’aquest any ha estat la més baixa dels últims 6 anys, segons dades de l’Ajuntament de Terrassa.
D’abril a juny de 2021, el mercat immobiliari local acumula 786 transmissions, un 17,2% menys que fa un any. D’aquestes, el 64,5% correspon a habitatges i el 28,2% a aparcaments i magatzems. A questa tendència recessiva és general, excepte en l’àmbit comercial i el sanitari, on les vendes han crescut.
En el cas concret de l’habitatge, el descens de la compravenda a Terrassa és d’un 16,2% en relació a les dades de fa un any. És la xifra més baixa des del 2016. En canvi, el preu mitjà del metre quadrat se situa en els 1.301,6 euros/m2, un 4,5% més car que al mateix trimestre de 2020 i el més alt dels últims sis anys.
Pel que fa als districtes on s’han fet més operacions, han estat el 4 i el 5, a la zona oest de la ciutat. En canvi, on s’han registrat menys transmissions ha estat al 7, a Can Parellada, i al 2, a la zona de Ca n’Anglada, Montserrat, Torre-sana i Vilardell.
Sobre el preu del metre quadrat, les zones més cares són el districte 4, principalment a Ca n’Aurell, i al Centre i les més econòmiques, al 2 i al 7.
Continuen els treballs de Taigua per millorar la xarxa primària de distribució d’aigua potable als barris de Sant Pere i Pere Parres. Aquest dilluns han començat les obres al carrer Torrent, entre la carretera de Rellinars i el carrer de Miquel Àngel, després que dissabte acabessin les del carrer de Catalunya i la carretera de Rellinars. Aquesta nova fase està previst que acabi l’1 d’octubre.
Aquestes actuacions formen part del pla de renovació de canonades de Taigua per aquest any i inclouen la substitució de l’antic conducte de fibrociment a determinats trams de carrers. L’objectiu és reduir avaries, millorar el rendiment del sistema i l’eficiència de la xarxa.
Les obres van començar al juliol i avancen per fases entre els encreuaments dels carrers, la qual cosa comporta en moments puntuals, talls de trànsit i ocupació provisional de les places d’aparcament. La previsió és que estiguin enllestides aquest any.
Taigua ha informat a les associacions veïnals d’aquests treballs, així com dels talls i ocupacions de carrers amb cartells informatius a cases, portals i garatges. En tots els casos, es permet l’accés del veïnat als pàrquings per accedir als domicilis.
Més de 88.300 persones han passat per les piscines municipals aquest estiu. Són unes 24.600 més que a l’estiu del 2020, quan la temporada de bany va ser de 59 dies, 15 menys que aquest 2021. Les instal·lacions van obrir aquest any el 24 de juny i van tancar el 5 de setembre.
La temporada ha tornat a estar marcada per les mesures que s’han hagut d’aplicar per al control de la Covid-19 i que han comportat una reducció dels aforaments permesos. Aquest fet s’ha traduït en un 76% d’ocupació sobre les 116.920 places disponibles al llarg de la temporada.
Pel que fa a l’afluència per piscines, la de Vallparadís, la més gran i la que més visitants rep, ha registrat aquest estiu 56.300 usuaris, seguida per la Piscina Municipal de les Arenes amb 12.150. Sant Llorenç i La Maurina han rebut aquesta temporada 10.160 i 9.750 visitants respectivament.
Segons l’enquesta de satisfacció feta als banyistes, un 95% se senten satisfets o molt satisfets de l’ús de les piscines municipals i atorguen una nota de 8,5 sobre 10 de mitjana a aquestes instal·lacions. Pel que fa a l’atenció rebuda per part del personal, el 98,5% dels usuaris opinen que ha estat notable o excel·lent.
Des de la regidoria d’Esports, s’ha fet una valoració molt positiva de la temporada, ja que no s’ha registrat cap incident remarcable, així com dels resultats de l’enquesta.
El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya acaba d’adquirir una nova peça per a la seva col·lecció de motors. Es tracta d’un turboreactor General Electric J79 fabricat als anys 60 i utilitzat a gran varietat d’avions, tant caces com bombarders. Fa prop de 6 metres de llargària i 1.800 kg de pes i és capaç de desenvolupar una potència d’entre 71 i 83 kN.
Se’n van fabricar moltes unitats però a partir dels anys 90 ja van deixar de funcionar i cada vegada en cada menys. Per això, per al MNACTEC és una peça molt important i única, tant des del punt de vista patrimonial com d’evolució de la tecnologia.
Ara cal posar la peça a punt. Està previst sotmetre-la a un procés de restauració i neteja al taller del museu. La primera dificultat ha estat el transport. S’ha hagut de fer un estudi per portar-la i construir un suport específic per subjectar-la i desplaçar-la. Un cop al taller, s’analitza per saber les problemàtiques que té i, en base a això, començar a treballar.
De moment sembla clar que caldrà retirar algunes zones repintades per amagar els òxids i els cops, consolidar la peça aturant la corrosió.
Un cop restaurat, esperen que en un període de 6 mesos, la idea és que el turboreactor General Electric J79 formi part d’una gran exposició d’aeronàutica i astronàutica en el futur.
