Fins el 30 de setembre es poden presentar les obres candidates al X Concurs de Narracions Curtes Josep Soler i Palet, convocat per l’Ajuntament de Terrassa amb la col·laboració de l’Ateneu Terrassenc.
El certamen està obert a totes les persones majors d’edat que visquin a Terrassa o que estiguin vinculades a la ciutat per motius laborals o d’estudi. Els relats presentats, amb una extensió màxima de cinc fulls a doble espai, poden ser redactats en llengua catalana o castellana, i amb tema lliure.
Les obres es poden presentar a qualsevol biblioteca pública de la ciutat.
El jurat seleccionarà un màxim de 10 relats, dels que sortiran els tres guanyadors. Aquests relats seran publicats en format llibre electrònic. El veredicte del jurat es donarà a conèixer el 19 de novembre, en un acte públic a la Biblioteca Central de Terrassa. Es concediran tres premis.
El Concurs de Narracions Curtes Josep Soler i Palet, que arriba a la seva primera dècada, pren enguany una rellevància especial pel fet que es compleixen 100 anys del llegat Soler i Palet a la ciutat.
L’Ateneu Terrassenc ha tornat a celebrar un any més la Pasqua amb la tradicional cantada de Caramelles, dirigida per Carles Llongueras.
Ha estat aquest dimecres a la tarda en un acte que ha anat acompanyat per la mona de Pasqua i cava per al públic assistent.
Les “caramelles” són cançons populars catalanes, religioses o profanes, que s’interpreten tradicionalment a la Pasqua per celebrar la resurrecció de Jesucrist. Les caramelles tenien un contingut exclusivament religiós, però amb el pas del temps es van anar introduint altres temes, sense excloure l’humor i la sàtira.
L’Àrea de Gestió de la Via Pública de l’Ajuntament de Terrassa s’encarregarà de netejar les pintades que en la darrera setmana han aparegut en la popular màquina de tren de la rambla d’Ègara, cruïlla amb el carrer Galileu.
L’acte vandàlic es produeix dos mesos després de la seva restauració en una operació força espectacular, en la que una grua va haver de moure les set tones que pesa la locomotora i deixar-la sobre el petit tram de vies en el que descansa.
La màquina de tren de la Rambla és un homenatge al centenari de l’arribada del ferrocarril a Terrassa, el 1956. No va ser fins uns anys després que es va proposar la creació d’un monument a aquesta efemèride.
D’aquesta manera, l’Ajuntament va comprar una locomotora antiga, del segle XIX, i la va col•locar en aquest punt cèntric el 22 de juny de 1968. Des de llavors, s’ha convertit en un element urbanístic de referència per a tots els terrassencs.
El geògraf, investigador, bibliògraf i expert en patrimoni cultural local, Josep Maria Domènech, ha mort a l’edat dels 94 anys. Aquest passat dissabte era enterrat en una cerimònia que es feia a la Catedral de Terrassa.
Josep Maria Domènech i Fargas va rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat de Terrassa el 12 de juny de 2012. La ciutat li va reconèixer la trajectòria cultural i el compromís amb la història i el patrimoni local.
Una de les seves aportacions és el ‘Diccionari terrassenc’, un document que va desenvolupar durant més de 40 anys i que recull noms de persones, llocs i institucions amb més de 180.000 fitxes. Josep Maria Domènech havia treballat en diverses institucions del món de la cultura, especialment en la preservació i difusió del patrimoni històric en el qual havia contribuït amb donacions d’obres d’art i documents.
Domènech, que va ser terrassenc de l’any el 1986, va formar part de la Junta de Museus i va col·laborar en la recuperació del Castell Cartoixa i la Casa Alegre de Sagrera.
Cecot Comerç ha fet arribar als candidats dels partits polítics que concorreran el proper 26 de maig a les eleccions municipals per Terrassa un document amb diferents propostes per al futur del comerç terrassenc.
“Necessitem millorar la salut comercial de Terrassa”, afirma Cristina Escudé, presidenta de Cecot Comerç, i és que el sector es mostra cada vegada més preocupat pel constant degoteig de tancaments comercials que s’estan produint a la ciutat, tant de comerç local, com de diferents marques i franquícies.
Cecot Comerç considera de vital importància l’elaboració d’un estudi que valori quina és la salut comercial de Terrassa, així com els hàbits de compra, i que estableixi les línies mestres d’un pla estratègic que permeti ressituar la ciutat com a referent d’èxit en l’àmbit comercial. “Aquest pla estratègic ha d’entomar-se com un projecte de ciutat, que ultrapassi la voluntat dels diferents partits”.
Amb aquesta necessitat de definir un projecte de ciutat, on el comerç hi tingui un paper vertebrador important, Cecot Comerç reclama als candidats transversalitat i coordinació dins de l’organització municipal i vincular la regidoria específica de comerç a l’àmbit de la promoció econòmica, amb una funció i rol ajustats a la importància del sector i a les dimensions de la ciutat i l’organització municipal.
“És important que puguem exposar i debatre propostes però sobre tot que s’arribi a materialitzar en un consens ampli per al futur del comerç de la ciutat”, reitera Escudé. En aquest sentit, Cecot Comerç creu que cal cercar una proposta de singularització de la ciutat aprofitant els actius de què disposa (les universitats, el PAC, la Mútua, Escac, patrimoni cultural, etc.), així com mobilitzar la societat i el consistori per exigir a l’Administració central la finalització de la B40, “amb la infraestructura que hauria de posar-se en servei a finals d’aquest any, podríem establir estratègies per atraure la població del Baix Llobregat que en pocs minuts podrien visitar la ciutat”, explica Escudé qui considera que recolzarà l’activitat econòmica i empresarial de la ciutat.
Cecot Comerç també inclou en el document de propostes la necessitat d’entomar el procés de transformació del Mercat de la Independència com a projecte de ciutat ja que és una “tractora” comercial clau per a tots els carrers comercials adjacents.
En aquest punt els representants del comerç de la patronal consideren fonamental obrir el mercat cap a la Rambla, per exemple, mitjançant l’habilitació de locals comercials de degustació o restauració o venda i connectar-lo amb una artèria comercial principal per Terrassa com ho és la Rambla, on també és necessari reformular l’atractivitat comercial per tal que esdevingui un veritable eix comercial vertebrador de la ciutat.
El grup musical terrassenc Sense Sal acaben d’estrenar el videoclip ‘La sortida‘, el seu nou treball discogràfic.
El vídeo ha estat dirigit per Marc Riera, integrant del també grup terrassenc Doctor Prats.
El protagonista és el Youtuber i actor Pol Gisé, que interpreta un vigilant de seguretat d’una sala de jocs.
Sense Sal presentarà el disc “La sortida” en directe al Fred Festival de Terrassa, que se celebrarà els dies 26 i 27 d’abril al Parc Audiovisual.
Us deixem l’enllaç del videoclip de Sense Sal
Emmarcat en el Mes de la Gent Gran 2019, que va tenir el seu plat fort el passat cap de setmana el Recinte Firal de Terrassa, el Centre Cultural acollia aquest dimarts s’han programat activitats que suposen la culminació del treball que es fa durant tot l’any a les entitats de la gent gran.
En aquest sentit hi ha hagut una desfilada que ha tingut l’estil modernista i d’època com a protagonista. Molts d’aquests vestits, a més, tenen el mèrit d’haver estat confeccionats exclusivament de paper.
Posteriorment s’ha fet un concert de les Corals La Maurina, Anna Murià, Terrassa Centre, Gospel i Coral del Parc.
L’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, ha assistit aquest dilluns, 8 d’abril, a les activitats organitzades amb motiu del Dia Internacional del Poble Gitano. La comunitat gitana de Terrassa ha celebrat el seu dia amb el suport de l’Ajuntament, l’Esplai Tremola, l’Associació de Veïns de Vilardell, el Punt Òmnia i l’entitat Dones amb empenta.
La pista poliesportiva de Vilardell ha acollit durant la tarda diferents activitats per totes les edats amb l’objectiu de donar visibilitat a la cultura i les tradicions gitanes, com ara tallers sobre la bandera representativa del poble gitano, manualitats, xocolatada i un torneig de futbol, entre altres propostes.
La diada del 8 d’abril commemora l’aniversari del Primer Congrés Gitano Internacional, que va tenir lloc a Londres el 8 d’abril de 1971 i on es va oficialitzar la bandera gitana, que avui oneja a l’atri de l’Ajuntament de Terrassa.
En el marc de les activitats de la Fira de la Gent Gran que es va fer el cap de setmana al recinte firal, el Centre Cultural ha obert les seves portes aquest dilluns a tarda per acollir una quinzena d’actuacions musicals i teatrals, així com desfilades de roba.
Totes elles amb l’objectiu de posar en comú totes les activitats dutes a terme durant l’any per la gent gran.
En aquest sentit, s’han pogut veure les actuacions del Coro Rociero de Can Roca i un grup de dansa del ventre, així com actuacions dels Casals de Gent Gran de Ca N’Aurell, Terrassa Centre i Les Arenes.
