Les obres del Quart Cinturó en el tram pendent, de Viladecavalls a Abrera, acabaran a l’octubre. Ho han confirmat aquests dilluns representants del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana en una reunió amb la tinenta d’alcalde de Territori, Lluïsa Melgares, i tècnics municipals. Els treballs al túnel d’Olesa, el més complex, avancen a bon ritme i el Ministeri manté que el tram Abrera-Terrassa es podrà fer sencer aquest any.
Dimecres es tallarà el trànsit al pas inferior de la C-16, a l’enllaç de Terrassa Oest on es creua amb la C-58, per ampliar, de dos a tres, el nombre de carrils de l’autopista en tots dos sentits. L’Ajuntament recomana seguir els itineraris alternatius que es proposen als rètols de la C-16.
En els darrers dies han entrat en servei els dos accessos a la carretera C-58 des de la B-40 en direcció a Barcelona.
Els antics jutjats s’han tornat a quedat en territori de ningú. El departament de Drets Socials, que fins ara en tenia el dret d’ús, ha demanat desprendre’s d’aquest cèntric immoble. La petició, formalitzada fa mesos, arriba un cop la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària dona per descartat el projecte d’ubicar-hi una oficina d’Afers Socials i Famílies que unifiqués les dues existents a Les Arenes i a Ca n’Aurell.
La reversió de l’assignació a Drets Socials encara està en tramitació. Ara és la Direcció General de Patrimoni, l’encarregada de gestionar els immobles de la Generalitat, qui informarà de la disponibilitat de l’edifici a la resta de departaments i, d’entre els interessats, l’acabarà adjudicant al que hi tingui un projecte clar. No es preveu que aquest procés es resolgui en el curt termini. L’immoble està en desús des del 2009, quan es posaven en marxa els nous jutjats a La Cogullada. Des d’aleshores ha estat en mans de tres departaments: Justícia, Treball i Drets Socials.
Un pla especial del 2013 permet a l’edifici qualsevol tipus d’ús com a equipament més enllà de l’administratiu que ja tenia però sense especificar-ne el tipus. Pot ser, doncs, d’ús educatiu, universitari, esportiu, sanitari, cívic, cultural, ambiental, de serveis socials, religiós o firal. Contempla també el seu ús per part d’altres administracions i la gestió privada amb règim de concessió.
L’edifici dels antics jutjats té 4.200 m2 construïts, repartits en cinc plantes a banda d’un soterrani. Es va aixecar a principis dels vuitanta en uns terrenys cedits per la Caixa d’Estalvis de Terrassa.
Després de catorze anys tancat la degradació de l’immoble és més que evident. Per dissimular-la la veïna Factoria Cultural va fa cobrir, fa uns anys, les façanes Nord i Sud amb dues lones gegants dedicades a la temporada de dansa.
L’escola El Vallès té des de principis de febrer un pati coeducatiu. Amb aquesta actuació es donen més usos a un pati de formigó, facilitant que l’alumnat pugui fer altres activitats mes enllà de l’esportiva.
Un dels laterals del pati de primària s’ha habilitat amb un seguit d’elements per a activitats alternatives. S’han incorporat tres noves estructures de joc i s’ha construït un rocòdrom, una àgora en espai circular i una estructura de joc sobre cautxú. S’han plantat arbres i plantes aromàtiques, s’han instal·lat tres jardineres que fan d’hort urbà i s’ha col·locat un entapissat de gespa artificial. A la paret s’ha pintat un gran grafit.
Al pati d’infantil, s’ha millorat el drenatge i s’ha habilitat un nou sorral i una muntanya de gespa artificial per treballar la psicomotricitat. Un tobogan, un banc, dues taules de pícnic i dos petits horts completen l’àrea d’esbarjo dels més petits. L’actuació ha costat 100.000 euros.
A banda de la pròpia escola, també fan us del pati l’Sferic, l’esplai Cepitu i, el proper estiu, el Centre d’Esplai La Llar-Sagrada Família hi farà un casal.
L’escola El Vallès té un alt nivell de segregació escolar i les millores del pati fomentaran la igualtat d’oportunitats en l’escolarització. Des de fa dos anys el centre té una aliança Magnet amb la Universitat Politècnica de Catalunya.
Nou cop a l’ús fraudulent de la xarxa elèctrica al barri del Segle XX. Responsables d’Endesa han visitat aquest matí habitatges dels grups de Santa Margarida i del carrer Navas de Tolosa. Acompanyats d’agents de la Policia Municipal els operaris de la companyia elèctrica han anat comprovant els comptadors dels blocs per comprovar si estaven manipulats. Dels 23 habitatges que s’han inspeccionat s’ha detectat frau en 9. S’han trobat tres dobles escomeses i sis empalmaments directes.
Aquesta és la tercera intervenció que es fa aquest mes al barri del Segle XX, després del desmantellament de dues plantacions de marihuana: una en una nau del carrer Joan Monpeó i una altra, aquesta mateixa setmana, al carrer Navas de Tolosa.
Amb aquesta darrera actuació Endesa confia que acabin els talls de llum que s’han donat regularment en els darrers dos mesos al barri per sobresaturació de la xarxa elèctrica.
Abans d’acabar l’any Taigua traslladarà la seva seu al barri del Segle XX. Serà en un local a la confluència del carrer Pare, plaça de Jaume Jové i carretera de Rubí que fins fa dos anys ocupava un concessionari de vehicles Nissan. Al desembre finalitza el contracte de lloguer de cinc anys que l’empresa pública d’aigua va signar amb Mina per fer ús de les seves instal·lacions, al carrer Societat.
La futura seu de Taigua serà de lloguer. Rehabilitar-la costarà 1,8 milions d’euros, que s’amortitzaran en els quinze anys de durada del contracte amb l’estalvi respecte el lloguer actual. Si Taigua paga ara 307.000 euros anuals pels locals de Mina, al local del segle XX en pagarà 137.000, menys de la meitat.
El local té 3.300 metres quadrats repartits en planta baixa i pis. Taigua hi ubicarà les oficines, l’espai d’atenció al públic, el taller i l’aparcament per la flota de l’empresa. El soterrani no està, per ara, inclòs en el lloguer.
La rehabilitació interior costarà 1,5 milions d’euros. Sobre el paviment actual se’n posarà de vegetal i s’eliminarà el fals sostre. Per humanitzar l’espai, de gran alçada, hi haurà unes estructures de fusta on s’hi passaran instal·lacions. L’única intervenció d’obra serà una rampa per fer accessible l’edifici. A l’exterior es destinaran 280.000 euros per aïllar l’immoble tèrmicament i reparar la teulada, que inclourà plaques solars.
La façana exterior es mantindrà blanca a la seva part Est, garantint una continuïtat amb l’Arxiu Comarcal.
El govern municipal prepara un canvi urbanístic que dona un tomb al planejament de l’àmbit del Palau Nord, al Sud de la ciutat, que deixa de ser un sector de potencial activitat econòmica. El pla actual, del 2003, contemplava el cobriment de la riera del Palau i considerava edificables gairebé tots els 407.000 metres quadrats del sector, amb un 90 per cent d’ús terciari i només un 10 per cent residencial. Un planejament difícil de desenvolupar i que en els darrers vint anys no ha despertat l’interès de cap promotor.
Amb el canvi que es proposa la urbanització de l’àmbit baixa al 70 per cent. Pràcticament desapareix l’ús terciari, que només representarà el 10 per cent. Es requalifiquen 117.000 metres quadrats de la riba Oest de la riera, que passaran a sol rústic destinat a conreu i s’incorporaran a l’Anella Verda.
L’edificabilitat es concentra a l’altra banda. On ara hi ha l’aparcament de camions, horts i barraques hi haurà habitatges, un màxim de 2.300, molt per sobre dels 509 previstos al 2003 però amb una densitat menor. La meitat haurà de ser de protecció oficial.
El canvi del POUM manté les dues cessions per equipaments que ja preveia l’anterior, una d’elles a tocar de la zona esportiva de Can Jofresa.
La resta del sector, uns 80.000 metres quadrats, serà zona verda, la 6a fase del Parc de Vallparadís, que guanyarà un 25 per cent de la seva extensió a actual. També es planteja transformar la carretera de Rubí per fer-la més amable i transitable per a vianants i ciclistes i facilitant la connexió amb la trama urbana.
El nou de planejament urbanístic permetrà el naixement d’un nou barri pels volts de l’antiga masia de Can Bosch de Basea, que va ser enderrocada per construir els pisos de Can Jofresa.
La modificació puntual del POUM s’ha de fer amb un avanç de pla que es debatrà al ple del dia 31. Més endavant caldrà desenvolupar un pla parcial del sector. Tot el procés s’allargarà ben bé fins a finals del proper mandat, al 2027.
L’alcalde, Jordi Ballart, i el regidor d’Urbanisme, Carles Caballero, un cop presentat el canvi del POUM al sector de Palau Nord
Planta del nou planejament urbanístic a Palau Nord
-
- Estat actual
-
- Projecte futur
-
- Estat actual
-
- Projecte futur
-
- Estat actual
-
- Projecte futur
La celebració del debat sobre l’estat de la ciutat a poc més de dos mesos de les eleccions ha evidenciat les visions radicalment contràries entre govern i oposició.
La sessió l’ha iniciat l’alcalde, Jordi Ballart, que fet una exposició de l’acció del mandat. Tot per Terrassa i Esquerra han defensat l’obra de govern mentre que el PSC, Ciutadans i Junts n’ha estat molt crítics.
A banda de l’executiu, només Junts ha presentat una proposta de resolució amb 51 acords en matèria de seguretat, neteja, mobilitat, foment de l’ús del català i foment de l’economia productiva. La del govern ha estat aprovada i la de Junts rebutjada. El PSC i Ciutadans no n’han presentat cap, i ho han argumentat en part per no tenir sobre la taula dades objectives ja que enguany no s’ha publicat el Baròmetre de la Ciutat.
Sis entitats han intervingut com a participació ciutadana: el Club Handbol Terrassa, l’AFA de l’Escola Bressol de Vallparadís, la FAVT, l’Associació de Veïns de Can Roca, l’Associació Carta Europea dels Drets Humans i l’Observatori de Drets Socials.
L’anècdota de la jornada l’han protagonitzat els cinc arxivadors que la portaveu de Ciutadans. Isabel Martínez, ha tret al seu torn amb totes les propostes que la formació ha presentat aquest mandat. Lluïsa Melgares n’ha ensenyat una que estava buida i la formació taronja ha acusat el govern d‘haver-les buidat de contingut per ridiculitzar la seva acció.
En començar el ple la ja exsíndica, Isabel Marquès, ha presentat el darrer informe anual de la Sindicatura i ha fet balanç dels seus anys dels seus onze anys al capdavant de la institució. Per la seva part, el nou Síndic, Mustapha Ben El Fassi, ha exposat els seus objectius en el càrrec.
L’Associació de Comerciants i Professionals Comerç Ca n’Anglada, El Tomb, ja ha iniciat els tràmits per dissoldre l’entitat. La crisi va més enllà de la dimissió de la junta, que ara fa el pas cap a la finalització de la seva activitat després de constatar que no trobar ningú que vulgués donar continuïtat a l’associació entrant a la seva Junta.
En un comunitat la junta sortint argumenta que no troba la suficient motivació, il·lusió i forces per continuar amb la tasca de promoció del comerç del barri. A la vegada lamenta inactivitat i falta d’ajuda i d’idees per revitalitzar el teixit comercial. En aquest sentit recrimina a l’administració la manca de polítiques potents de promoció econòmica i de suport a l’activitat comercials als barris.
La junta cessant continua defensant que a Ca n’Anglada hi ha comerços d’alta qualitat que seguiran oferint proximitat i bon tracte als clients.
L’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és més a prop. La Diputació de Barcelona ja té enllestida una proposta que donarà resposta a una llarga de reivindicació de municipis com Terrassa. L’extensió, que dona especial protecció a la zona, permetrà la connexió amb el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.
Bona part d’aquesta ampliació beneficiarà Terrassa. La ciutat triplicarà la seva superfície en parc natural, passant de les 700 hectàrees actuals a les 2.000. Així, un trenta per cent del terme municipal de Terrassa serà zona protegida. Ara només ho és un deu per cent.
Actualment l’extensió de Terrassa que està dins del parc natural, al nord oest, està flanquejada a banda i banda pels termes de Vacarisses i Matadepera i arriba fins les proximitats dels Caus d’en Guitard. L’ampliació estén la zona protegida cap al sud del terme, fins a Sant Miquel de Gonteres i la B-40, a tocar de la trama urbana. Inclou quatre excepcions: l’escola universitària Euncet, el centre tecnològic Leitat, el Parc Audiovisual i el nord del Pla del Bonaire, on la construcció d’un supermercat del grup Bon Preu no corre perill. El tram nord de l’Anella Verda també quedarà integrat al Parc Natural de Sant Llorenç.
L’ampliació també afectarà municipis del Bages, i al Vallès, els termes de Vacarisses, Rellinars i Matadepera. Aquest municipi passarà a estar totalment envoltat de zona protegida. També s’hi incorporarà Viladecavalls, inclosa la Serra de Coll Cardús, que havia demanat formalment entrar a formar part del Parc.
Es preveu que aquest any s’elaborin els estudis tècnics que han de facilitar el vistiplau definitiu a la proposta per part del govern català a través de la Direcció General de Medi Natural. La zona que s’ampliarà ja està inclosa en la Xarxa Natura 2000.
Divendres passat el Parlament de Catalunya aprovava els pressupostos amb el suport del PSC, els comuns. Junts per Catalunya hi va presentar 800 esmenes, 49 de les quals amb referència directa al Vallès Occidental. El diputat Joan Canadell ha estat a Terrassa per explicar-ne el sentit.
Demanen partides per un nou Centre d’Atenció Primària, les residencies de Sant Pere Nord i Ca n’Anglada, la millora de l’estació d’autobusos i el trasllat de l’escola Crespinell a l’escola Germans Amat.
També hi ha esmenes per a dos equipaments de ciutat: un pavelló esportiu i un nou recinte firal, més funcional i modern que l’actual, de fàcil accés i que inclogui tots els serveis per celebrar fires i congressos de tota mena.
El diputat Joan Canadell veu poca claredat en la construcció de la B-40 o Ronda Nord i tem que el projecte quedi encallat. Tot i que el finançament és estatal troba a faltar alguna partida per desenvolupar-lo.
Tot i que els pressupostos ja estan aprovats, Junts encara veu marge per a què alguns projectes tirin endavant via proposta de resolució.
