Bona notícia amb les dades de l’atur. El mes de novembre s’ha tancat amb 126 persones menys sense feina que a l’octubre. A Terrassa hi ha 12.479 persones desocupades, un 1 per cent menys. Gràcies a aquesta baixada la taxa d’atur local cau per sota de l’11 per cent, concretament en el 10,94 per cent. En els darrers dotze mesos la desocupació a la ciutat ha baixat en 385 persones, un tres per cent.
Al Vallès Occidental l’atur també baixa en un 1 per cent en comparació amb l’octubre. De persones sense feina n’hi ha 44.544, 457 menys que al mes passat. La taxa d’atur comarcal és del 9,87 per cent.
La Generalitat aposta per dur als antics jutjats la nova Comissaria General de Tecnologies de la Informació i Comunicació dels Mossos d’Esquadra. L’edifici de la Rambla acaba de ser assignat al departament d’Interior després que el de Drets Socials hi renunciés al maig de l’any passat en constatar que no hi obriria una oficina d’Afers Socials i Famílies, motiu pel qual l’havia sol·licitat.
La Comissaria General TIC es va crear al juny arran de la reestructuració de la Direcció General de la Policia que ha de posar el cos de Mossos al dia. Amb dependència directa de la Prefectura, s’encarrega específicament dels sistemes i tecnologies de la informació del cos, la ciberseguretat, les telecomunicacions i les infraestructures digitals.
A banda de la nova comissaria general, Interior estudia també ubicar a la planta baixa dels antics jutjats una Oficina d’Atenció Ciutadana que reculli denúncies de la ciutadania. Òbviament tot anirà condicionat a la inversió que necessiti l’immoble, una valoració que Interior encara no ha fet. Porta catorze anys tencat i presenta un estat de degradació evident.
De tirar-se endavant, el departament haurà de determinar també quin ús es dona a la resta de l’edifici, de 4.200 m2 repartits en cinc plantes i un soterrani.
Una de les opcions, d’entrada no contemplada, podria ser ubicar-hi també una comissaria conjunta de Mossos d’Esquadra i Policia Municipal, que facilitaria la coordinació i l’optimització de recursos dels dos cossos amb una única sala d’emergències telefòniques.
La idea queda recollida en el programa de govern d’aquest mandat i en els programes electorals dels partits de l’executiu, Esquerra, Junts i Tot per Terrassa, que fins i tot ja la proposava als antics jutjats.
Des que les dependències judicials van ser traslladades a la Rambleta del Pare Alegre, al 2009, l’edifici de la Generalitat ha passat per quatre departaments: Justícia, Treball i Drets Socials i, ara, Interior.
L’edifici té 4.200 metres quadrats repartits en cinc plantes i un soterrani
L’immoble està tancat des de 2009 i presenta un estat degradació evident
Els antics jutjats estan enganxats a la Factoria Cultural
Terrassa és un cop més capdavantera en accessibilitat universal. L’estació Vallparadís-Universitat és la primera de la xarxa de Ferrocarrils que renova la senyalització perquè la pugui entendre tota la ciutadania.
En els rètols el cos de lletra és més gran i en negreta, sobre fons blanc, sempre buscant el contrast i la llegibilitat. Es suprimeixen les abreviatures i els pictogrames introdueixen petits canvis que els fan més fàcils d’entendre.
L’andana incorpora un mapa de línia molt visual i a una l’alçada optima per a tothom. Cada estació és identificada amb un número, el 42 en el cas de Vallparadís-Universitat, per a què també les persones que no saben llegir sàpiguen en quina parada estan. Un nou paviment diferenciat per marca el límit amb la via i marca un recorregut a les persones cegues.
La consellera de Territori i Sostenibiltat ha conegut de primera mà la nova senyalització que s’estendrà a tota la xarxa, sense calendari previst. El canvi en la senyalització dels Ferrocarrils sorgeix arran de la inauguració de les noves estacions, al 2015. Aleshores la Comissió d’Accessibilitat de Terrassa, formada la Coordinadora Capaç, Prou Barreres, ONCE, APESOTE, ja va recollir en un document les mancances que hi veia pels seus col·lectius. Ferrocarrils el va tenir en consideració i després d’un treball conjunt la comença a implantar.
La Generalitat haurà d’abordar també l’accessibilitat universal a Rodalies quan es faci efectiu el traspàs de Rodalies.
La suma de fons Next Generation concedits de forma directa a Terrassa ja supera els 30 milions d’euros, que serviran per finançar vint projectes. Un 85 per cent dels fons es reparteixen entre les àrees de Territori i Acció Social.
Tretze milions, de dues convocatòries diferents, són per temes de mobilitat. Amb la primera partida ja s’han reurbanitzat una desena de carrers, s’han instal·lat bona part de les càmeres de control d’accés a les àrees de vianants i zones de baixes emissions i s’han executat millores d’accessibilitat, seguretat i senyalització. Encara queda distribuir els fons de la segona convocatòria.
370.000 euros són per l’elaboració d’un Pla Local de l’Agenda Urbana 2030 i la recollida de residus porta a porta a Can Palet de Vista Alegre i Can Gonteres.
L’altra àrea beneficiada és la d’Acció Social. 10,2 milions van per dos grans projectes d’habitatge: la construcció de 277 pisos de lloguer social, principalment a Can Colomer, i la rehabilitació d’habitatges de sis barris de la ciutat. Es destinen 1,9 milions a l’atenció de persones sense llar i 600.000 al pla educatiu d’entorn i a la incorporació de solucions tecnològiques a l’atenció domiciliària.
Uns altres dos milions són per la transformació i digitalització dels dos mercats municipals, amb la substitució de la coberta del de la Independència com a actuació més destacada. 77.000 euros seran per la implantació d’Àrees de Promoció Econòmica Urbana en deu zones comercials.
Freguen el milió d’euros les ajudes de l’àmbit de projecció de la ciutat. Bàsicament han estat per rehabilitar l’antic ajuntament i convertir-lo en la Casa de l’Esport i pel projecte de l’espai d’innovació audiovisual Terrassa Film Lab. També per partides menors com l’adquisició de llibres i diaris per les biblioteques, la digitalització de l’Auditori Municipal i el canvi de les pantalles del Cinema Catalunya.
Finalment l’àrea de Serveis Generals rebrà 933.000 euros que serviran bàsicament per modernitzar l’administració, reforçar la seguretat en els sistemes d’informació de l’Ajuntament i millorar l’accessibilitat als espais d’atenció al públic d’edificis municipals.
A banda dels 30 milions que l’Ajuntament ha rebut de forma directa Terrassa també s’ha beneficiat dels Next Generation gràcies a projectes d’àmbit més general a través de la Diputació i el Consell Comarcal.
El PSC ha entrat a registre una sol·licitud per a què l’alcalde expliqui el programa de govern en una audiència pública. El segon grup municipal del Consistori lamenta que Jordi Ballart no hagi complert el Reglament de Participació Ciutadana que estableix que la màxima autoritat local ha de celebrar una audiència pública un cop elaborat el pla de mandat. El document es va aprovar i presentar en roda de premsa fa un mes i mig.
Vist aquest incompliment els socialistes opten per fer servir la seva força de 7 regidors, el nombre mínim que exigeix el reglament per sol·licitar la convocatòria d’una audiència publica.
Ara l’alcalde té quinze dies per donar resposta a la petició del PSC i, a partir d’aleshores, quinze dies més per convocar l’audiència pública. El més probable és que, si s’atén a la petició del PSC, ja es celebri passades les festes de Nadal.
Al mandat anterior, al desembre de 2019, l’alcalde i els tinents d’alcalde van explicar el pla de mandat en una audiència al centre cívic Montserrat Roig.
Els socialistes també acusa Tot per Terrassa, Esquerra i Junts d’incomplir la promesa de presentar el pla d’inversions pels propers quatre anys durant els 100 primers dies del mandat.
El pressupost ordinari de l’Ajuntament de Terrassa pel 2024 puja a 246,9 milions d’euros. Són 22 milions més que l’any en curs un increment del 9,74 per cent.
Per àrees, la que s’emporta el gruix del pressupost, un 38 per cent, és la de Territori i Sostenibilitat, amb 92 milions d’euros. 45 milions seran per Serveis Generals, 39 per Acció Social, 36 per Promoció Econòmica, 15 per Presidència, també 15 per Projecció de la Ciutat i 4 per Participació, Qualitat Democràtica i Drets Humans.
Gairebé sis de cada deu euros del pressupost vindran dels impostos municipals, taxes i preus públics, que incrementaran un 3,5 per cent amb un ingrés extraordinari de prop de 3 milions d’euros. La resta ve de fonts supramunicipals. L’Estat aportarà 13,5 milions d’euros més que aquest any gràcies a una liquidació del 2022 favorable a l’Ajuntament.
El pressupost d’inversions previst és de 19,4 milions d’euros, dos milions i mig menys que l’any anterior. Més de la meitat es destinaran a l’arranjament de carrers i voreres, senyalització de carrers, arbrat, jocs infantils i mobiliari urbà amb criteris d’accessibilitat i sostenibilitat. La resta serà per a grans projectes i la millora d’edificis municipals.
Al pressupost ordinari i al d’inversions encara faltarà afegir el pressupost de les societats municipals, encara desconegut, que l’any passat va ser de 51 milions d’euros.
Els comptes municipals per l’any vinent es debatran el divendres 22 de desembre en un ple extraordinari.
La zonificació escolar es revisarà i ja s’ha començat a treballar-hi. L’actual, amb quatre àrees d’influència, és del 2009 i en el mandat anterior ja es va plantejar la necessitat de revisar-la. És un tema que sempre genera debat i moltes queixes per les famílies que es senten perjudicades per alguna línia divisòria. La distribució per zones no es tocarà si no es fa evident que un canvi aporta solucions reals i efectives a les mancances actuals.
Segons s’ha informat al Consell Escolar Municipal d’aquest dimecres una comissió tècnica ha començat a elaborar un estudi per tenir una radiografia de la ciutat. Hi participen el servei d’Educació, el de Sistemes d’Informació Territorial i Població i la Inspecció del serveis territorials. Per fer l’estudi, estan recollint dades de composició social per zones, l’oferta de places escolars i la demanda de les famílies segons les preinscripcions presentades.
Un cop es tingui l’informe el Consell Escolar Municipal crearà una comissió interna per treballar una proposta que després s’obrirà a un àmbit més participatiu. En principi estarà composta per dos representants de les direccions de l’escola pública, dos de la concertada i una de les associacions de famílies d’alumnes.
A la reunió d’aquest dimarts s’han donat les dades de matriculació d’aquest curs 2023-2024. A l’educació primària hi ha matriculats 19.612 alumes, un 3,24 per cent menys que el curs anterior, i a secundària 10.997.
Els concessionari de Terrassa ha estat l’escollit per la marca automobilística Dacia per presentar, a Catalunya, la seva nova imatge. De fet, ja fa dos anys que els vehicles Dacia llueixen el nou logotip però la transformació ha anat molt més enllà i s’ha traslladat també a la xarxa de concessionaris.
El de Terrassa és el més gran de la marca a Catalunya. És propietat de Movento Auser que, amb les diverses marques que gestiona, té el 40 per cent de quota de mercat a la ciutat.
El director de Postvenda i Qualitat de Dacia, Fernando Vara, ha estat l’encarregat d’explicar l’evolució de la marca, que qualifica de constant revolució, així com les claus del seu èxit, amb vehicles líder en el seu segment. També l’aposta per nou models i la introducció de la hibridació.
A més de Terrassa, Dacia presenta la nova imatge de la marca en cinc ciutats més de tot l’Estat.
Els alumnes de quart de l’escola Joaquima de Vedruna preparen uns punts de llibre que lliuraran, en senyal d’agraïment, a les persones que s’acostin al centre a donar sang el 15 de desembre.
L’alumnat d’aquest curs participa cada any a la campanya de donació de sang. Fa unes setmanes, entre tots van començar a llançar idees per animar el veïnat de Sant Llorenç i Les Arenes a fer aquest gest solidari. El missatge el tenen molt clar.
Cada alumne va fer un dibuix. Entre tots en van triar un que es reprodueix en un cartell que penjaran pel barri per fer difusió de la campanya i van escollir un eslògan, ‘El millor regal és donar sang’. Ara han de redactar un text que enviaran a les famílies i penjaran una pancarta a la porta de l’escola com a reclam.
Prodis es farà càrrec de l’arranjament d’una nau contigua a les que té cedides al Vapor Cortès i on traslladarà la seu l’any que ve. La nau en qüestió, de propietat municipal, requereix d’una intervenció urgent per garantir uns mínims de salubritat, estanquitat i seguretat i permetre que l’entitat social pugui acabar les obres en el calendari previst.
L’administració pública té uns procediments de licitació i uns terminis molt lents que impossibilitarien la continuïtat immediata de les obres. Per això serà l’entitat qui les executarà directament, això sí, finançades amb una aportació municipal de 154.000 euros.
El ple també a aprovat la convocatòria d’un concurs públic per una nova concessió, per un període de 20 anys, a l’equipament esportiu de Les Palmeres. La Fundació Jabac en tenia la concessió durant 35 anys però se li revocar al 2020 després de diversos incompliments de contracte.
El sindicat policial s’ha presentat al ple amb cartells acusant el govern d’incomplir el conveni i dissoldre la Unitat de Delinqüència Urbana i Informació de la Policia Municipal. Als precs i preguntes la regidora de Seguretat ha negat que s’elimini la unitat de policies de paisà sinó que s’ha de reformular i repensar perquè ara té moltes baixes i no acaba de funcionar.
