La Josefina es va quedar a l’atur afectada per un expedient de regulació d’ocupació després d’anys treballant com a auxiliar de clínica i també en el sector de les assegurances.
Gràcies als plans d’ocupació de l’Ajuntament i després de diversos cursos ha anat tenint feines de 6 mesos: primer en equipaments cívics del districte primer i segon, després al Servei de Comerç, treballant especialment per la dinamització de La Maurina, i finalment a la recepció del tanatori municipal fent una suplència.
Ara té una certa estabilitat. Des de l’octubre treballa a l’Oficina de Treball de la Generalitat. S’hi està com a interina amb un contracte de tres anys després d’haver-se inscrit a diverses ofertes del SOC. La Josefina veu els plans d’ocupació com una oportunitat que li ha permès entrar en contacte amb un món que no coneixia.
Només l’any 2022 l’Ajuntament va contractar 141 persones a en els dos programes municipals d’ocupació. El gruix d’aquestes, 98, del programa Treball i Formació, estaven en situació d’atur i amb risc d’exclusió social. Unes altres 43 venen dels programa Treball als Barris que es fa a La Maurina i al Districte 2 i destinat a persones aturades sense cap prestació.
A banda de la formació i la contractació temporal per sis o dotze mesos, Foment ofereix acompanyament tècnic al llarg de la contractació i en el procés de recerca de feina.
Al novembre de 2019 el govern va aprovar el projecte de reparació del pont del Passeig. La infraestructura necessita una intervenció perquè els materials s’han anat degradant pel pas del temps. Més de tres anys després el projecte encara no s’ha fet però l’empenta definitiva podria arribar aviat si li són concedits els fons Next Generation demanats en la segona convocatòria.
Tot i que el projecte segueix vigent els preus s’han disparat. La memora inicial es va aprovar al novembre de 2019 amb un pressupost d’execució de 464.000. Però aquest import va haver de ser corregit a l’alça al març de l’any passat amb un increment del 25 per cent. Ara, onze mesos després, l’evolució dels preus obliga a una nova actualització, amb una pujada addicional de l’11 per cent. Ara el pressupost d’execució puja a 643.000 euros. És un 39 per cent més del que s’havia pressupostat al 2019. La Junta de govern local va aprovar divendres la nova memòria valorada.
El projecte contempla la reparació i rehabilitació d’elements estructurals del pont així com l’actuació en les dues voreres i la impermeabilització de la calçada amb una nova capa de rodadura.
Els treballs tenen un termini d’execució total de sis mesos repartits en dues fases. Una primera d’actuacions a l’àmbit superior del pont i una segona que es centrarà en l’inferior.
Tant bon punt arribin els fons Next Generation demanats pel projecte s’iniciaran els tràmits de licitació i adjudicació per començar les obres el més aviat possible.
El Cuponazo de l’Once ha repartit, aquest divendres, 200.000 euros en cinc cupons de 40.000 euros cadascun venuts a Terrassa, tots dos a la Rambla d’Ègara.
Quatre d’aquests s’havien venut al quiosc del número 127, gestionat per José Antonio Riberola. El cinquè el va vendre Luis Osvaldo al quiosc del número 11
Màxima expectació pel retorn de la Moreneta al Raval de Montserrat. Més de dues-centes persones s’hi han aplegat per no perdre’s el retorn de la patrona de Catalunya a la façana d’on va ser retirada, a l’octubre de 2019, per l’enderroc de l’edifici. La imatge, de més de 70 quilos, ha estat restaurada per Xavi Arnau i Conxa Armengol.
El Bisbe, Salvador Cristau, ha fet una breu homilia abans de pujar a la plataforma on estava preparada la Mare de Déu. L’ha beneït i els operaris l’han pujat fins a la seva nova capelleta. A diferència de l’anterior a aquesta no s’hi pot accedir per dins. Un cop col·locada, no hi ha faltat el cant del Virolai.
El nou edifici ha estat promogut pels propietaris, la família Bosch de Basea-Cuscó. La usufrucrtuària, a punt de complir els 100 anys, celebrava el retorn de La Moreneta.
La imatge de la Moreneta es va col·locar a l’edifici del Raval de Montserrat a l’abril de 1947, dies abans de l’entronització, a iniciativa de la Comissió Abat Oliba. Un dels seus col·laboradors celebrava així el seu retorn.
Per acabar l’acte, membres d’Amunt i Crits han ballat la sardana més popular dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, ‘És la Moreneta’, d’Antoni Carcellé i Costa.
A banda del retorn de La Moreneta, el nou edifici incorpora elements recuperats de l’anterior immoble, com la porta d’entrada, dues portes interiors i unes rajoles hidràuliques. La promoció inclou 12 habitatges de lloguer. La comercialitzadora, Finques Llaberia Puigbò, calcula que estaran disponibles el mes que ve. Ametller Origen ha llogat la planta baixa, on obrirà una botiga a la primavera.
Una fotografia de Narcís Serrat ha estat la triada com la imatge de l’any 2022 de la secció ‘La foto dels lectors’, que publica cada dia La Vanguardia. Es tracta d’una foto presa a Les Tines de la Vall del Flaquer, al Pont de Vilomara, just després de l’incendi del juliol. Serrat, llibreter jubilat, ha estat bomber voluntari els darrers cinc anys. La fotografia guanyadora es titula ‘Les barraques patrimoni cultural cremades en l’incendi del Bages’, una imatge que l’autor recorda com a molt dura.
La fotografia de les barraques del Bages cremades va ser la més votada pels mateixos lectors de La Vanguardia com la millor de l’any, amb gairebé 1.300 vots, un 27 per cent del total. La imatge ja havia estat la seleccionada al mes de juliol.
El diari barceloní ha publicat una trentena de fotografies de Narcís Serrat en els darrers dos anys.
El joc compulsiu és una malaltia reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut que afecta més d’un milió de persones a tot l’Estat. A diferència de l’alcoholisme o la drogaddicció, la ludopatia no depèn de cap substancia i sovint es difícil de reconèixer.
Jugadors Anònims és una associació sense ànim de lucre que ofereix suport als jugadors patològics. Es reuneixen cada setmana al Casal del Barri del Segle XX i comparteixen experiències, superacions i recaigudes. Tenen un programa basat en 12 punts per poder superar la ludopatia. Aquest dimarts han fet una sessió informativa oberta a familiars i persones que no pateixen la malaltia.
En Joan fa anys que és jugador compulsiu. Ha tingut diverses anades i vingudes i ara ja fa un temps que no juga. Per ell passar un nou dia sense jugar és un graó més d’una lluita infinita. Admet que l’ajuda de Jugadors Anònims ha estat clau per ell.
En Davide va recórrer a Jugadors Anònims fa 6 anys. Va seguir el programa i se’n va sortir però reconeix que algun dia hi podria recaure. Per això continua anant a les reunions, també per compartir la seva història amb persones que s’hi incorporen.
A les màquines escurabutxaques, casinos, bingos i cases d’apostes, en els darrers anys s’ha afegit el joc online, encara més accessible i addictiu, i que atrau nous jugadors, especialment joves.
Els nous passos de vianants que s’habiliten a Terrassa són més segurs per a motos, bicicletes i patinets. Si bé la pintura blanca que es fa servir per pintar les ratlles té una làmina antilliscant, amb el temps les partícules que la fan rugosa es desgasten. Això ho fa perillós pels vehicles de dues rodes, especialment quan el terra està moll, amb el risc d’accident i lesions que pot comportar.
A Terrassa i en altres ciutats de l’Estat els passos de zebra han evolucionat per protegir motos i bicicletes i en compliment de la nova ordenança de mobilitat.
El que es fa és deixar sense pintar la part del mig de la franja més central de cada carril de circulació. A cada extrem d’aquesta franja, això sí, es deixa pintat un quadrat blanc per a què, de lluny, es visibilitzi el pas de vianants. D’aquesta manera s’evita que els vehicles de dues rodes rellisquin en passar-hi per sobre. La mesura, a diferència de la làmina antilliscant, no es desgasta amb el pas del temps.
L’Ajuntament anirà aplicant el nou model de pas de vianants a mesura que els que ja estan fets necessitin una mà de pintura. Això pot tardar força anys.
Els nous passos de vianants que s’han creat arran de la urbanització de la zona de Sala i Badrinas, ja tenen la franja central només pintada parcialment.
Després de dedicar-se durant més de 25 anys al muntatge i a la postproducció, el barceloní resident a Terrassa Xavier Adan fa el salt a la direcció. La seva opera prima és un curtmetratge ‘El Regressiu’, basat en el llibre ‘Trajecte Final’ de Manuel de Pedrolo.
El Cinema Catalunya s’ha omplert aquest dilluns per veure la preestrena del curt, de 15 minuts de durada. ‘El regressiu’ està ambientada en un futur distòpic amb sobrepoblació on el protagonista, un home de 78 anys, va rejovenint a mesura que passa el temps enlloc d’envellir.
A ‘El regressiu hi’ surten 14 actors, tots amateurs i triats en un càsting online. També hi participen 17 figurants i un equip tècnic de més de 30 persones. S’ha rodat en sis localitzacions de Terrassa, al Parc Audiovisual i també en escenaris virtuals en 3D. L’Ajuntament hi ha ajudat en la logística. Un cop preestrenat, el curtmetratge passarà per plataformes i es presentarà a concursos.
Ona Martínez serà demà la nova primera tinent d’alcalde. Un cop acabi el ple ordinari d’aquest divendres i Isaac Albert hagi fet efectiva la renúncia a l’acta de regidor, Jordi Ballart signarà la modificació del cartipàs. Martínez també serà nomenada membre de la Junta de Govern Local.
El canvi en el cartipàs serà mínim, amb incidència només en les responsabilitats que tenen Albert i Martínez. La nova tinent d’alcalde durà, doncs, l’àrea de Serveis Generals i Govern Obert, encarregant-se directament de les mateixes regidories que el seu antecessor excepte Serveis Funeraris, que passarà a mans de Teresa Ciurana i sota el paraigües de l’àrea de Cicles de la Vida. Així, Martínez controlarà Serveis Econòmics, Organització i Recursos Humans, Gestió Tributària i Recaptació, Serveis Jurídics, Contractació, Patrimoni i Manteniment i Atenció Ciutadana.
La nova número dos del govern municipal mantindrà cinc de les seves regidories: Infància, Joventut, Adultesa, Transparència i Qualitat i Tecnologia.
Montse Font assumirà bona part de les responsabilitats de Martínez
La resta de les responsabilitats que tenia Martínez passaran a mans de Montse Font quan prengui possessió del càrrec de regidora en un ple extraordinari que s’ha de celebrar els propers dies, un cop la Junta Electoral Central hi doni el vistiplau. Mentrestant, les mantindrà. Són Plans i projectes, Ciutadania i Convivència, Memòria Històrica i Drets Humans i Qualitat Democràtica.
A Isaac Albert li queden menys de 48 hores a l’Ajuntament. Divendres renunciarà a la condició de regidor per assumir la presidència de l’empresa de la Generalitat Cimalsa. Al Consistori s’hi ha passat gairebé dotze anys, vuit al govern i quatre a l’oposició.
Pel seu comiat Isaac Albert ha volgut reunir els deu regidors que el grup d’Esquerra ha tingut en el període democràtic. Especialment emotiu ha estat el retrobament amb Ramon Arribas, el primer en entrar, al 1995, i avui regidor a Cardedeu.
Albert marxa satisfet de la feina feta tant els dotze que ha estat a l’Ajuntament com els quatre, entre 2011 i 2015, que va quedar fora. Destaca especialment l’etapa que va dirigir l’àrea d’Acció Social i Drets Civils, amb el tripartit, i on es van posar les bases de l’estructura de serveis socials que s’està aplicant ara.
Isaac Albert no se’n va cansat però reconeix que està més vinculat al passat que al futur i que la ciutat necessita una nova mirada. La política, diu, la fan persones però no és personal.
Ona Martínez agafa el relleu d’Isaac Albert amb la vista posada a les eleccions municipals que ella encapçalarà per Esquerra. De fet, ja està treballant en les persones que l’acompanyaran a la llista. El projecte d’Esquerra, diu, no canvia, i deixa clar que descarta pactes postelectorals tant amb el PSC com amb l’extrema dreta.
Notícia relacionada:
Montse Font serà la nova regidora d’ERC-MES per cobrir la sortida d’Isaac Albert
