Montserrat Font i Fabra serà la nova regidora del grup municipal d’Esquerra-Mes en substitució d’Isaac Albert, que deixarà el Consistori aquest divendres per assumir la presidència de l’empresa de la Generalitat Cimalsa.
Font, que era la número 9 a la llista d’ERC-MES a les municipals de 2019, és enginyera tècnica industrial i llicenciada en Psicologia. És la cap del Servei de Gestió d’Emergències de la Generalitat i s’encarrega de la gestió del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya. També és professora a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i al grau de Prevenció i Seguretat Integral de la Universitat Autònoma.
La nova regidora deixarà en els propers dies la responsabilitat professional i la tasca docent per dedicar-se exclusivament al Consistori. Un cop formalitzada la baixa d’Isaac Albert aquest divendres, Montse Font prendrà l’acte de regidora en un ple extraordinari que es celebrarà en les properes setmanes.
Font va formar part de la llista d’ERC al Congrés dels Diputats al 2019 i a la del Parlament al 2021.
En els propers dies l’alcalde, Jordi Ballart, remodelarà el govern per cobrir la vacant d’Isaac Albert coma primer tinent d’alcalde i responsable de l’àrea de Serveis Generals i Govern Obert.
Notícia relacionada:
Isaac Albert s’acomiada reunint els deu regidors que ha tingut ERC en el darrer període democràtic
La reintroducció de la vinya a Terrassa ja és una realitat. Si tot va bé a la tardor del 2026 es ferà la primera verema de la varietat de raïm Terrassenc sortit de la finca Can Font de Gaià.
La jove empresa Barrancs de Gaià hi ha començat a plantar les primeres 300 estaques d’aquesta varietat autòctona de raïm, ja extingida. Ara s’ha recuperat a partir d’un esqueix aconseguit del reservori de varietats antigues que té l’Institut Català del Vi i que s’ha pogut reproduir en un viver.
L’empelt no donarà fruit per a fer vi fins d’aquí a tres anys. Encara no se sap què en sortirà, si un vi embellit, un vi jove, un escumós o un cupatge per combinar amb altres varietats. Caldrà esperar però les sensacions són bones. Barrancs de Gaià té previst tenir, en els propers dos anys, més planter del terrassenc per arribar a les mil estaques. També hi plantarà garnatxa i sumoll, i les varietats de raïm blanc garnatxa, picapoll i malvasia.
A banda d’aquesta iniciativa privada, també l’Ajuntament de Terrassa treballa per la reintroducció de la vinya al seu terme. A finals de 2021 va adjudicar a l’empresa Rabassaires l’explotació d’una finca a Mossèn Homs per cultivar-hi raïm Terrassenc. L’any que ve s’hi plantaran els primers esqueixos.
El Barrancs de Gaià serà el primer vi elaborat amb la varietat de raïm el terrassenc que es comercialitzarà. L’any passat, però ja es va poder degustar un vi d’aquesta varietat, també coneguda com a negrelló, gràcies a un celler de Manresa que el va elaborar a partir d’un cultiu a petita escala.
El terrassenc té referències escrites que es remunten a la meitat del segle XV però la varietat va desaparèixer a finals del XIX amb la fil·loxera i la industrialització del Vallès.
Nova concentració de La Traca per denunciar la situació de Pablo Hasel. La protesta arriba després d’una nova vulneració de drets al raper aquesta mateixa setmana a la presó de Ponent, a Lleida.
Dilluns tenia programada una prova mèdica que devia fer seminú. Com ja va passar una primera vegada fa unes setmanes, els Mossos d’Esquadra que l’acompanyaven es van negar a deixar-lo sol i sense manilles amb el metge, no respectant al seu dret a la intimitat recollit a la llei penitenciària.
La Traca denuncia el tracte que ha rebut Pablo Hasel. Per això l’entitat fa una crida a la ciutadania per a què expressi la seva disconformitat trucant, o etiquetant a les xarxes, a les conselleries d’Interior i Justícia i a Esquerra Republicana, que governa la Generalitat.
El PSC i Ciutadans uneixen forces per demanar una reunió amb el president del Consorci Sanitari de Terrassa per conèixer la situació econòmica de l’empresa i de la seva plantilla, l’estat de les llistes d’espera i les saturacions a urgències.
Els dos partits troben preocupant el deute de 40 milions d’euros que el consorci tenia a finals de 2021 i excessiu el període mitjà de pagament del consorci, que és de 200 dies. La massiva manifestació en defensa de la sanitat pública de fa dues setmanes fa, segons el PSC i Ciutadans, encara més necessari el rendiment de comptes.
Els dos grups municipals faran la petició en una proposta de resolució pel ple de gener on demanen que sigui l’alcalde qui convoqui una junta de portaveus amb la presència d’August Saenz, president del CST des de finals de 2021, per a fer balanç del seu primer any de gestió.
Tant el PSC com Ciutadans lamenten que l’oposició no estigui representada al Consell de Govern del consorci com passava en l’anterior mandat i que, per tant, no disposi de cap informació més enllà de les actes aprovades. Dels deu llocs del Consell, quatre els ocupen representants de l’Ajuntament i sis són de la Generalitat.
D’altra banda el PSC i Ciutadans també demanen a l’alcalde que els informi de la reunió que va mantenir, la setmana passada, amb el conseller de Salut, Manel Balcells.
Les dues formacions confien que Junts donarà suport a la proposta tot i no ser-ne proposant.
La fira d’orientació Terrassa Tria Futur celebrarà la seva quarta edició els dies 9 i 10 de març. Aquest cop serà només presencial, al Recinte Firal, després de les dues primeres edicions en format només virtual i la de l’any passat combinant les sessions online amb la presencialitat. La fira d’enguany es centrarà en els àmbit de la indústria, els serveis i l’audiovisual.
Tot el contingut virtual de les anteriors edicions seguirà disponible al web triafutur.terrassa.cat.
D’altra banda, la Mostra d’Ensenyament, adreçada a centres de secundària i entitats, es celebrarà del 22 al 30 de març. Com l’any passat es descentralitza en tres espais de la ciutat: el centres cívics Alcalde Morera i President Macià i el casal cívic Francisca Redondo. L’any passat hi van participar un miler d’alumnes de secundària.
El Col·legi d’Advocats de Terrassa va ser, al 2002, el primer de tot l’Estat en disposar d’un Centre de Mediació, el Cemicat, amb reglament i estatuts propis. Ha fet 20 anys i ho ha celebrat, aquest dijous pels volts del Dia Europeu de la Mediació, amb una taula rodona per fer balanç d’aquestes dues dècades.
El centre promou la mediació com a mètode pacífic i alternatiu de resolució de conflictes fomentant l’acord entre les dues parts a través del diàleg. És privat, confidencial i discret i evita passar per un judici. La mediació va en augment però la cultura de l’acord encara té camí per recórrer.
De 2018 a 2021, els darrers quatre anys amb dades, el Centre de Mediació del Col·legi d’Advocats de Terrassa va obrir 265 expedients. D’aquests, gairebé la meitat van acabar amb acord. En aquests quatre anys el centre va assessorar 632 persones, sobretot per temes de família, majoritàriament divorcis i herències.
Prop d’un 30 per cent dels conflictes que arriben tribunals es deriven al Cemicat. Segons el centre, el grau de compliment d’acords és molt més alt quan hi ha hagut mediació que quan s’ha resolt el cas als tribunals.
Les contractacions indefinides creixen significativament a Terrassa al 2022. En el darrer trimestre del 2022 es van signar 56.907 contractes, un 6,3 per cent més que al quart trimestre de 2021. D’aquests, 23.527, un 41 per cent del total, van ser fixos mentre que el 59 per cent restant, 33.197, temporals. Són dades de l’informe sobre l’evolució del mercat de treball a Terrassa que elabora trimestralment el Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat.
L’any passat la proporció era molt dispar. Només un 15 per cent de contractes van ser indefinits i un 85 per cent de durada determinada.
De cada 10 contractes signats, 8 són del sector serveis, 1 de la construcció i 1 de la indústria. Serveis i construcció son els sectors amb mes increment de contractació, prop del 10 per cent
La baixada de l’atur al darrer trimestre de l’any beneficia especialment el col·lectau femení. De les 169 persones de menys que hi ha a les llistes de l’atur, 116 són dones. En comparació amb l’any passat, el descens femení és del 5,39 per cent davant de l’1,48 per cent masculí.
En el els darrers dotze mesos l’atur en els majors de 25 anys ha baixat mentre que en els menors ha pujat. La franja més beneficiada és la d’entre 30 i 44 anys, amb un 14,5 per cent menys d’atur. Entre 25 i 29 i en els majors de 45 el descens ronda el 7 per cent. En canvi, els menors de 19 anys són els mes castigats, amb un 22,1 per cent més d’atur que a finals de 2021. També puja, però menys, un 12,4 per cent, l’atur en els joves d’entre 20 i 24 anys.
El divendres 3 de març es celebrarà, al Teatre Principal, la Gala de l’Esport, organitzada per l’Ajuntament i el Diari de Terrassa.
El premi més destacat és el trofeu Lluís Francino i Riera al millor esportista. Els cinc aspirants són Martín Molina en boxa, Clara Ycart en hoquei herba, Sarai Gascon en natació i Paula Leitón i Álvaro Granados en Waterpolo.
Com a millor equip estan nominats el Centre Parroquial San Cristóbal de futbol, l’Escola de Futbol Bonaire i l’Atlètic Terrassa Hockey Club.
En l’apartat de millor esdeveniment la tria serà entre el comitè organitzador del mundial d’hoquei, la Copa de la Reina de waterpolo i l’Euro Hockey Ranking Cup.
A banda d’aquests a la Gala de l’esport es lliuraran premis a l’esport escolar, al millor entrenador, al millor esportista màster i al millor esportista promesa.
També mencions especials a Jaume Leiva per la trajectòria, Nico Villar per la dedicació, Educa Box Terrassa per la solidaritat, Oriol Antolí per la gesta esportiva i el club inclusiu de waterpolo del Natació per la integració. La periodista Fanny Sallés rebrà a títol pòstum una menció especial al periodisme esportiu.
El jurat de la Nit de l’Esportista el formen quinze persones de diversos àmbits del món de l’esport.
El sector del cinema, en general, i el Cinema Catalunya, en particular, segueix recuperant els espectadors que va perdre arran de la pandèmia i les restriccions d’aforament. Al 2022 les projeccions de cinema comercial van sumar 39.079 assistents, un 19 més que l’any anterior.
Els mesos de maig i octubre van ser els més exitosos, amb cinc mil espectadors en cadascun. Tot i haver doblat els assistents de 2020, l’any de la Covid, el nombre d’espectadors encara està lluny dels gairebé 49.000 que s’havien aconseguit abans de la pandèmia.
El bon any del Cinema Catalunya es deu, en part a Alcarràs, la cinta de Carla Simón guanyadora de la Berlinale i recentment descartada pels Òscars. En les sis setmanes que va estar en projecció la van veure 4.931 persones, un 13 per cent del total d’espectadors de cinema comercial. Segueixen el rànquing As Bestas amb 1.958 espectadors, l’oscaritzada Coda amb 1.511, Deliciosos amb 1.405 i Elvis amb 1.275.
A banda del cinema comercial, al Catalunya s’hi han fet actes cultuals i de caire social. S’han concentrat sobretot entre febrer i maig, en la recta final del curs escolar. Entre tots els actes i en tot l’any hi han participat 10.506 persones.
L’any 2022 el Cinema Catalunya va fer tres sessions inclusives de «L’Hora Blava» per a nens i nenes amb Trastorn de l’Espectre Autista o diversitat funcional intel·lectual. Es tracta d’una iniciativa del govern municipal que aquest any es vol ampliar.
L’equipament ha buscat atraure públic més infantil i juvenil amb pel·lícules com Avatar, One Piece, Bola de Drac o La Lliga de les supermascotes, a més de les sessions de cinema infantil en català.
El Catalunya ha reforçat la difusió de la cartellera amb més presència a les xarxes socials.
Els Minyons de Terrassa ja tenen les claus de Cal Reig i confien traslladar-s’hi a principis de 2024
Els Minyons de Terrassa i l’Ajuntament han signat aquest divendres el conveni de cessió, per un període de 50 anys, de les naus de l’antiga fàbrica del carrer Mare de Déu dels Àngels, que són propietat municipal des del 2019. La de la colla castellera va ser l’única candidatura al concurs per l’adjudicació de les naus, que es va resoldre fa poc més un any favorablement per l’entitat.
Amb la cessió materialitzada, la colla castellera es posarà a treballar de seguida per rehabilitar les naus. Confien anar-hi d’aquí a un any, per començar la temporada 2024-2025. Fins aleshores seguiran a la casa modernista Jacint Bosch, al carrer del Teatre.
Una part de les naus s’enderrocarà per convertir-se en un pati d’assaig, que farà també la funció de plaça privada d’ús públic. El cost d’urbanització de la plaça anirà a càrrec de l’Ajuntament tot i que la promotora de tota l’obra serà la colla castellera.
La rehabilitació de les naus de Cal Reig està pressupostada en 1,2 milions d’euros, tot que l’import podria anar a més per l’encariment de preus. Bona part es cobriran amb la venda de la seu actual, que ha servit també per liquidar la hipoteca associada. L’Ajuntament hi farà una aportarà de 250.000 euros mentre els Minyons estan pendents del suport de la Diputació i la Generalitat.
La cessió de les naus de cal Reig segueix l’exemple d’altres immobles, com el Vapor Cortès, l’AEG o la fàbrica Pont Aurell.
Amb 1.200 metres quadrats de superfície útil, la nova seu doblarà la de l’actual. A la planta baixa hi haurà una gran sala d’assaig, la sala per la canalla, la cafeteria i el pati. Al primer pis, una sala d’actes, una de polivalent, un espai social i sales petites.
Quan Minyons de Terrassa faci efectiu el trasllat de la seu, el comprador de la Casa Jacint Bosch, l’empresari Salvador Ramon ja podrà disposar de l’immoble modernista per habilitar-lo com a hotel. En les properes setmanes el mateix Ramon obrirà un hotel Petit Luxe, a la façana de just al davant.
