Les grans marques comercials ja establerts a l’Estat espanyol solen tenir, en la seva estructura directiva, un director d’expansió. És la persona encarregada d’explorar nous mercats i buscar els locals que s’adaptin a les necessitats de l’empresa.
Però les empreses que encara no tenen presència aquí i volen tenir-ne no coneixen a fons el mercat espanyol. Per això opten per externalitzar el servei de cerca de locals. És el què fa per exemple l’empresa Shop Hunter, nascuda fa 17 anys. Una de les fundadores, Yolanda Bassat, explica aquest perfil professional als estudiants de l’Escodi des de fa uns anys.
Cada cop més també el petit comerç i les noves empreses busquen créixer i obrir noves botigues. En aquest cas no disposen, dins la seva estructura, d’un director d’expansió i per això recorren a empreses com Shophunters. No tenen cartera de locals sinó que els busquen en funció del què demana cada client.
Yolanda Bassat encoratja els alumnes a introduir-se en el món de l’expansió comercial malgrat reconèixer que la crisi no ho posa fàcil. A més assegura que les botigues físiques segueixen tenint futur tot i que s’hauran d’adaptar a l’auge de les vendes per Internet.
El Pla d’Acció Municipal, el PAM, ja ha acabat la segona fase, de recollida de suports. Els ciutadans han pogut escollir entre les 208 propostes que, de les 493 inicials presentades, complien les condicions fixades pel govern municipal. En aquesta fase hi han participat estat 5.895 persones, gairebé el doble que l’any passat, que han emès un total de 7.384 suports. Un setanta per cent d’aquests s’ha centrat en vuit projectes.
El més votat és la zona poliesportiva de Can Palet de Vista Alegre, que ha rebut més de 800 suports. Al darrera quatre projectes gairebé empatats amb prop de 700 vots. La construcció d’un pipican a Sant Llorenç, la passarel·la de la Riera de les Arenes i la zona esportiva de lleure a la plaça de la font de la Pola per a infants i joves. També la remodelació de la plaça del Mil·lenari, a Sant Llorenç.
Els segueixen els locals per activitats educatives i de lleure infantil, juvenil i familiar construïts amb contenidors de vaixell reciclat, amb 602 suports o la cobertura de la piscina del poliesportiu del Bonaire amb 579. Completa la llista, a distància, el trasllat del restaurant la Trobada en una nova seu de la Associació Local d’Entitats per la Inclusió amb 388. De 200 projectes restants només 7 superen els 40 suports.
Amb aquesta informació el govern municipal ha de decidir ara quines propostes acaba incorporant al Pla d’Acció Municipal per l’any que ve.
Terrassa en Comú votarà en contra de la proposta de l’equip de govern d’ordenances fiscals en el ple de dimarts. Lamenten que aquest any no hi ha hagut converses prèvies ni diàleg amb l’oposició i tot s’ha fet, diuen, amb excessiva precipitació.
Els comuns es van abstenir en la votació inicial de les ordenances del 2015 i del 2016 després que el govern acceptés propostes seves que, després, no s’han acabat de posar a la pràctica. Per exemple, el pla de carrers principals, el pla integral dels polígons industrials, el foment del comerç de proximitat o la constitució d’un equip d’estratègia per a grans temes de ciutat.
Xavi Matilla es conscient que aquesta setmana es pot obrir un nou escenari em la política municipal si el PDeCAT trenca el pacte de govern o si Jordi Ballart estripa el carnet del PSC i abandona l’alcaldia com va prometre en cas que el PSOE votés a favor de l’article 155 de la Constitució.
El líder dels comuns, però, no s’atreveix a fer hipòtesis de futur fins que algun dels dos partits al govern no faci cap moviment. Amb tot considera que aquest bipartit està en fallida tècnica i que ja no té recorregut alhora que acusa Jordi Ballart de no està liderant la ciutat. L’únic balanç positiu que Terrassa en Comú fa del govern és la municipalització de l’aigua que, precisament, ha proposat l’oposició.
El Festival Música i Gintònic arriba a la cinquena edició de la mà del Gremi Empresarial d’Hosteleria de Terrassa i Comarca. Fins diumenge 29, dotze establiments, força menys que l’any passat, incorporaran la música a la seva habitual oferta de còctels. Es manté, però, el número de concerts en una trentena. Seran bàsicament trios de jazz, grups de pop i de rock en acústic, musica popular i discjòqueis.
De fora de Terrassa només participa al festival el Casal de Cultura de Vacarisses, que justament s’inaugura aquest cap de setmanes. Dissabte s’hi oferiran dos concerts.
El tret de sortida s’ha donat aquest dijous La Catedral Pautentic, a la Plaça Vella, amb la degustació del gintònic de la casa i la música de Victor Martínez i Ruben Lorente.
L’empresa funerària municipal ha obert una oficina d’atenció al públic al centre de la ciutat. És al número 7 del carrer Topete, a tocar de la plaça del Doctor Robert. Servirà per fer tràmits de gestió i manteniment de sepultures i el pagament de taxes. D’aquesta manera ja no serà necessari el desplaçament al complex funerari, ja fora de la trama urbana en direcció Sabadell.
El local es distribueix en tres sales: una a la mateixa recepció, una d’atenció a les famílies, amb sofàs i una atmosfera tranquil·la i una alta de polivalent, amb una taula, especialment pensada per la tramitació de documents.
Alfredo Vega assegura que l’obertura d’aquest espai respon als suggeriments de la ciutadania des de fa temps i que no és cap resposta a la creació de les noves sales de vetlla de la Previsió Terrassenca a la Rambla que, diu, no han afectat el negoci de l’empresa municipal.
Entre els tràmits que s’hi poden podran fer hi ha canvis i cessions de titularitat de les sepultures, nomenament de beneficiaris, gestions de manteniment com neteja, reparacions o compra d’ornamentació i tràmits relacionats amb el pagament de taxes i sol·licitud de bonificacions. Tots aquests tràmits es podran seguir fent al complex funerari.
L’oficina d’atenció al públic de Funerària de Terrassa estarà oberta de 9.15 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 de dilluns a dissabte.
Terrassa és el segon municipi de la comarca que genera menys residus per habitant. Com Ripollet, no arriba a un quilo per dia, 353 al cap de l’any. La mitjana al Vallès Occidental és de 403 quilos per habitant i any, força per sota de la dada a Catalunya, que és de 495.
Rellinars gasta gairebé el triple que Terrassa, 985 quilos per habitant i any, 2,7 diaris. També es generen més residus de l’habitual a Vacarisses amb 685 i a Sant Llorenç Savall amb 518.
A nivell global Terrassa acumula 76.000 tones anuals de residus. Tot i tenir menys habitants Sabadell en produeix un 18 per cent més.
Tot i generar molts pocs residus per habitant i dia Terrassa és dels municipis que menys recicla. Només un terç dels residus es separen en contenidors de recollida selectiva. Està en la línia de Badia, Barbera, Rubí, Santa Perpetua, Sabadell i Gallifa, els municipis a la cua, tots entre un 30 i un 33 per cent. Els municipis que mes reciclen són Matadepera, un 90 per cent dels residus, i Palau Solità amb un 75. Superen el 50 per cent Rellinars i Castellbisbal. La mitjana comarcal és del 36per cent.
Els residus voluminosos i fusta, la runa i les restes de poda i jardineria representen en total el 50 per cent del total de la recollida selectiva. De les tres fraccions amb recollida distribuïda la matèria orgànica és la primera amb un 13 per cent, el paper i cartró amb un 10 i el vidre amb un 8 per cent. Dos terços del rebuig rep un tractament mecànic biològic i la resta es incinerat.
Un enderrocament forçós obliga una família conflictiva a abandonar un local ocupat al Cementiri Vell
El malestar veïnal en un bloc del Cementiri Vell ha acabat. Aquest matí el clan familiar que ocupava un local de la Rambla de Sant Nebridi ha abandonat l’immoble voluntàriament després que hi intervingués l’Ajuntament.
De fet el govern municipal ha procedit a l’execució subsidiària de l’enderrocament d’unes obres il·legals en un local comercial ja que el propietari no ha atès els diversos requeriments per a què ho fes ell. Davant la seva negativa, l’Ajuntament ha actuat i properament li carregarà les despeses al propietari.
La família que ha abandonat l’immoble havia generat conflictes de convivència pels nombrosos sorollis que feia i la brutícia que deixava a l’escala.
El govern municipal fa una crida a denunciar aquest tipus d’ocupacions il·legals.
