Nou pas en la lluita contra la pobresa energètica. L’Associació Professional d’Empresaris d’Electricitat, Fontaneria, Gas, Sanejament i Afins de Terrassa i Comarca, GREINTEC, i l’Ajuntament han signat un conveni que garanteix que les famílies en situació vulnerable puguin obtenir el butlletí i fer petits treballs a casa amb uns preus especials.
Aquest butlletí és obligatori i certifica que les instal·lacions dels subministraments compleixen els nivells de seguretat que estableix la normativa. Per aquestes famílies l’emissió del document tindrà un cost de 50 euros IVA inclòs quan habitualment és d’entre 150 i 250 euros. El preu per hora del servei d’un professional serà de 23 euros, un terç menys del què és habitual.
Aquestes tarifes s’aplicaran a les famílies que detecti l’Oficina Municipal d’Atenció a la Pobresa Energètica i Promoció de l’Eficiència Energètica, OFIMAPE.
El protocol signat aquest dijous té una vigència fins el desembre o quan s’hagin tancat els 439 expedients amb petició de serveis que l’OFIMAPE té pendents de resoldre. De moment 5 instal·ladors s’han ofert en col·laborar amb aquesta acció solidària.
Lluïsa Melgares, Miquel Sàmper i Rosa Maria Ribera faran les funcions d’alcalde accidental aquest mes d’agost coincidint amb les vacances d’estiu de Jordi Ballart.
Des del dimarts 1 fins dimecres 9 la màxima responsable municipal serà la tercera tinent d’alcalde, Lluïsa Melgares. Del 10 al 15 el mateix Jordi Ballart interromprà les seves vacances i tornarà a l’alcaldia uns dies.
A la segona quinzena d’agost, del 16 el 22, el segon tinent d’alcalde, Miquel Sàmper, farà temporalment les funcions de batlle i del 23 al 30 ho farà la regidora de Presidència Rosa Maria Ribera.
Jordi Ballart s’incorporarà a l’alcaldia el dijous 31 d’agost donant per acabat el període d’interinitat estival.
Nova donació de la Fundació Mina d’aigües de Terrassa al Rebost. En aquesta ocasió han estat 7.700 litres de llet semidesnatada, valorats en 4.000 euros, perquè és l’aliment on hi havia més necessitat. Aquest nou estoc es preveu que duri uns 3 o 4 mesos.
Des del 2009, la fundació ha lliurat al Rebost 121 tones aliments valorades en 141.000 euros.
El Rebost espera que la implantació de la renda mínima garantida, aprovada recentment, permeti que les famílies guanyin en autosuficiència i no els calgui recórrer al banc d’aliments. Aquest any no s’ha fet la campanya de recollida del mes de juny.
El 25 de juliol de 1992, Barcelona es presentava al món com una ciutat moderna i europea amb una cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics que trencava motlles. L’endemà, dia 26, avui fa 25 anys, ja era Terrassa com a subseu olímpica d’hoquei qui es projectava a l’exterior acollint el primer partit d’aquest esport.
Els jocs van transformar Terrassa en una ciutat verda i moderna que deixava enrere la ciutat dels fums. L’àrea olímpica n’és el principal llegat i anys més tard el soterrament de la Renfe i el Parc de Vallparadís aprofitaven la inèrcia dels jocs.
Orgullosos de la seva ciutat, els terrassencs van deixar de mirar acomplexats la veïna Sabadell. Molts van ajornar les vacances per no perdre’s l’ambient irrepetible d’uns jocs olímpics i veure algun dels partits. Part important de l’èxit es deu als més de 3.300 voluntaris que es van mobilitzar a Terrassa.
Durant dotze dies seguits a l’Àrea Olímpica es van celebrar tots els partits d’hoquei de la lliga preeliminar, la fase classificatòria, les semifinals i la final, tant en homes com en dones. En total 220 esportistes de 20 seleccions van jugar a Terrassa: 192 en categoria masculina i 128 en femenina.
El comiat olímpic va tenir lloc el 8 d’agost amb la final masculina que Alemanya va guanyar a Austràlia. La selecció espanyola, amb dotze jugadors terrassencs es va haver de conformar amb la cinquena plaça. Però la imatge dels jocs a Terrassa que va fer història va ser el dia abans, 7 d’agost. Les noies de la selecció espanyola guanyaven l’or olímpic després de vèncer Alemanya a la final per 2 gols a 1. Tres terrassenques, Anna Maiques, Cèlia Corres i Nuria Olivé rebien a la seva pròpia ciutat el màxim honor a què pot aspirar mai un esportista.
A més de l’or en hoquei femení, Pere Fité i Ferran Velasco en frontenis i Ruben Michavila en waterpolo, es van endur la medalla de plata. Cristina Rey en natació i Josep Bladas en tir al plat completen la vintena de jugadors terrassencs a Barcelona 92. Un mes després, als Jocs Paralímpics, s’hi afegirien Jordi Mendoza campió en jabalina i bronze en pentatló i els nedadors Carles Millera i Pau Marc Muñoz, aquest darrer amb una medalla de plata i una de bronze.
Medalles a banda, el què és segur és que els Jocs Olímpics van marcar un abans i un després en la història de Terrassa i els terrassencs van començar a pronunciar amb veu alta el nom de la seva ciutat.
L’Ajuntament ja ha cedit al Consorci de Residus del Vallès Occidental el local municipal del carrer Sant Isidre 29, fins fa poc seu de l’Oficina Municipal d’Escolarització. El president del Consorci i, Ricard Torralba, i el tinent d’alcalde de Territori i Sosnibilitat, Marc Armengol, han signat aquest dimarts el conveni de cessió per un període de 25 anys. Durant aquests temps el Consorci no pagarà el lloguer del local, de més de 200 metres quadrats en una sola planta, però es farà càrrec del seu manteniment i conservació.
Just després de signar han visitat l’edifici amb l’arquitecte per estudiar quines obres d’adequació s’hi han de fer i determinar la inversió que caldrà. Es preveu que el trasllat es faci efectiu ja entrat el 2018.
Amb 15 treballadors el Consorci de Residus del Vallès Occidental està ara ubicat a les mateixa seu del Consell Comarcal, unes instal·lacions que han quedat petites.
La futura nova seu del Consorci de Residus del Vallès Occidental és un edifici modernista de 1912 projectat com a parvulari municipal per l’arquitecte Josep Maria Coll i Bacardi. L’any 2003 la Generalitat el va protegir com a Bé Cultural d’Interès Local.
Terrassa té una gran capacitat d’internacionalització gràcies a diversos factors empresarials, culturals, educatius, polítics i d’oci. Ho diu un estudi de la Diputació que analitza els potencials de 22 ciutats de la demarcació de Barcelona, bàsicament capitals de comarca però també altres municipis de l’entorn metropolità.
A nivell econòmic l’estudi valora l’alt nivell exportador de les empreses terrassenques, amb almenys 250 que venen fora, i també l’existència a la ciutat d’un recinte firal que fomenta la promoció empresarial.
Els equipaments i parcs científics i tecnològics com l’Orbital 40, el Leitat o el Parc Audiovisual, i una alta oferta universitària són altres factors d’internacionalització segons l’estudi de la Diputació. També la presència de Terrassa en xarxes internacionals i projectes europeus com Texmedin, Intercities o Q Placements, entre d’altres.
Pel què fa a l’oci l’estudi de la Diputació destaca els atractius turístics, especialment vinculats al modernisme i la indústria, el teixit associatiu, els teatres, museus i altres equipaments culturals, els esdeveniments culturals com el Festival de Jazz o la Fira Modernista i la mitja dotzena de competicions esportives d’àmbit internacional.
A nivell institucional es valora l’existència, des de fa més d’una dècada, d’una regidoria de Relacions Europees i Internacionals. També els agermanaments amb Granada, Pàmies, Orebro, Tecoluca i Tetuan i els acords bilaterals amb una desena de ciutats.
L’escola d’educació especial Crespinell demana unes noves instal·lacions properes a les actuals per poder atendre en condicions els seus alumnes, amb discapacitat intel·lectual i, a la vegada, assegurar la continuïtat del seu projecte inclusiu.
L’espai actual, en una casa antiga del carrer Pantà, se’ls ha fet petit. De fet, actualment hi estudien 65 alumnes, un terç més de la seva capacitat. Aquesta petició no és nova sinó que es remunta a fa 14 anys amb l’aleshores alcalde Pere Navarro.
La proposta passaria per ocupar alguna de les plantes de l’edifici on ara hi ha l’Arxiu Municipal i Urbanisme ja que algunes dependències municipal podrien traslladar-se en un altra ubicació.
A banda de doblar l’espai actual i millorar la qualitat de l’ensenyament, la nova ubicació permetria donar continuïtat al projecte de col·laboració amb l’ensenyament ordinari. I és que l’escola Crespinell comparteix estones amb l’escola Lanaspa des de fa 27 anys i amb l’institut Montserrat Roig des d’en fa 15. Aquesta col·laboració va ser reconeguda l’any passat amb el premi Ensenyament de la Fundació Cercle d’Economiai l’Obra Social la Caixa.
Representants de la cooperativa de l’escola Crespinell intervindran, previsiblement al setembre, a la Comissió de Cultura, Innovació i Projecció de la ciutat, de qui depèn el Servei d’Educació per exposar la demanda.
El Partit Popular de Terrassa i l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes han homenatjat el regidor del PP a Ermua Miguel Angel Blanco, assassinat fa just 20 anys per la banda terrorista ETA.
Ho han fet aquest dijous al Parc de Vallparadís al monument dedicat a les víctimes del terrorisme. A banda dels populars també hi han assistit representants del PSC i Ciutadans, i el subdelegat del govern, Emilio Ablanedo, així com diversos diputats.
Durant l’acte el portaveu municipal del Partit Popular, Álex Rodríguez, ha llegit el manifest de record a Miguel Àngel Blanco i que reivindica l’anomenat esperit d’Ermua, amb el consens de les forces polítiques democràtiques. També s’han dipositat flors al peu del monument.
Nova edició del campus d’estiu per a persones amb discapacitat. L’organitza, des de fa vuit anys, el Servei d’Esports de l’Ajuntament amb la col·laboració del Club Egara, que cedeix part de les seves instal·lacions.
Aquest any hi participen 16 usuaris, que són atesos per 7 monitors. Durant tres setmanes combinaran estones a la piscina amb la pràctica de diversos esports, com l’hoquei herba, el futbol, el bàsquet o la gimnàstica. Algunes activitats les comparteixen amb els participants al campus convencional del Club Egara.
El campus d’estiu per a persones amb diversitat funcional és cofinançat per l’Ajuntament i l’Obra Social “la Caixa”, que es fa càrrec del transport adaptat dels usuaris.
El preu del lloguer a Terrassa creix significativament el primer trimestre del 2017. De mitjana es paguen a la ciutat 503 euros per un habitatge, 50 més que al darrer trimestre del 2016, un 11 per cent d’increment. És el preu més alt en un primer trimestre des de l’any des del 2011. El lloguer a Terrassa va assolir uns preus màxims el tercer trimestre del 2008, just abans d’esclatar la crisi, amb 627 euros. Si ho comparem amb fa un any el preu del lloguer a la ciutat s’ha incrementat en un 15 per cent. Són dades del Departament d’Habitatge de la Generalitat.
Al conjunt del Vallès Occidental el preu mitjà del lloguer de gener a març és de 618 euros i a Catalunya una mica per sobre, 626. Sant Cugat, amb 1.051 euros de mitjana, és la tercera ciutat de Catalunya amb el lloguer més alt. Dins de les deu municipis més cars també hi ha Matadepera amb 953 euros. Vacarisses i Sant Quirze superen els 700 euros mensuals. L’altra capital de la comarca, Sabadell, té el lloguer mitjà de 583 euros al mes, força per sobre del preu que es paga a Terrassa.
Pel què fa al nombre de contractes de lloguer se’n van formalitzar 1.162 al primer trimestre de 2017 a Terrassa. És la xifra més alta d’un primer trimestre des d’almenys els últims 13 anys. De fet el nombre de contractes torna a créixer, després que els dos darrers anys baixessin, especialment al 2016.
En tota la comarca es van signar al primer trimestre 3.820 contractes, un 12,5 per cent per cent més que al mateix període de l’any 2016. A Sabadell se’n van signar 915, a Sant Cugat 438 i a Rubí 307.
