Als deu anys de la inauguració del Vapor Gran l’Ajuntament hi vol donar l’impuls definitiu que necessita per la seva dinamització. Un projecte encarregat a una empresa externa proposa diverses actuacions, moltes d’elles petites.
La primera que veurà la llum, a principis de l’any que ve, és una nova zona infantil amb tobogans aprofitant el mur i desnivell de davant de l’antic hotel. Aquesta actuació, pressupostada en 170.000 euros, està ja en fase de licitació.
Però la més important, que ronda el milió d’euros, serà al carrer Portal Nou. Serà de trànsit restringit i plataforma única per donar la continuïtat al vianant des de la plaça Vella. Una primera fase, entre els carrers Església i Racó, podria executar-se al 2019 si hi ha finançament i l’altra, fins al carrer Baldrich, un o dos anys després. En aquest darrer cas s’ha d’instal·lar un sistema de control per càmeres, à càrrec del grup Bon Preu, que comprovi que només hi circulen vehicles autoritzats o als que van al supermercat.
A tot això el Vapor Ros quan es resolgui el seu futur. Està en mans de la Generalitat, que ha de decidir si accepta l’edifici que el propietari li va deixar en herència, una decisió que podria prendre a finals d’any. Per aquestes dates haurà acabat la moratòria de concessió de llicències que durant un any ha permès treballar un Pla Especial del Vapor Ros per determinar quins usos ha de tenir la zona. Una opció que pren força és l’enderroc de l’antic pàrquing i seu d’Òmnium per connectar el Vapor Ros amb el Vapor Gran.
Altres actuacions menors a la zona del Vapor Gran passen per la humanització del carrer Miquel Casas, ara sense vegetació ni mobiliari, la dignificació de la zona de maniobra de l’antic hotel, la correcció d’alguns pendents del passeig del Vapor Gran o l’habilitació d’un amfiteatre. En quatre anys es completaria la dinamització.
L’empresa de biotecnologia Vytrus ha desenvolupat un ingredient que la indústria dermoestètica farà servir per un producte que frena la calvície i afavoreix la crescuda de cabell.
No té res a veure amb els anticaiguda capil·lars que hi ha hagut fins ara perquè aquest, el Vytrys Hair, és natural i ecològic, fet a partir de cèl·lules mare extretes de la planta tropical Cúrcuma Longa. Encara no és al mercat però en l’assaig clínic ha tingut uns resultat òptims.
Qui vulgui el podrà provar i donar-ne l’opinió a través d’una campanya de micromecenetge que és a punt d’acabar. Ja ha superat amb escreix els 18.000 euros necessaris per tirar endavant la fabricació limitada dels primers envasos de Vytrus Hair. Unes 150 persones han demanat fer el tractament, de 3 o 6 mesos, amb preus a partir dels 100 euros. Gràcies a aquest ingredient de cabell l’empresa terrassenca ha rebut enguany un premi mundial als Beauty Industry Awards.
Vytrus es va fundar al 2009 en el sí de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. L’empresa no para de créixer i avui ja compta amb una dotzena llarga de treballadors. A la tardor ampliarà capital, sortirà a borsa i guanyarà metres quadrats.
Tot i aquesta efímera campanya pel consumidor final, Vytrus no es planteja saltar al món comercial. La seva especialització és fabricar ingredients per a empreses industrials. La terrassenca també ha desenvolupat ingredients per a cremes antienvelliment o protectors solars a partir de cèl·lules mare d’altres plantes.
L’escola Ramon i Cajal estrenarà al setembre nous vestidors. També s’hi substitueixen unes rajoles del pati i es pinta el centre. En total són 14.000 euros que hi destina l’Ajuntament. Formen part dels 256.000 euros que el consistori invertirà en centres educatius aquest estiu. És un 20 per cent més que l’any passat ja que, als 150.000 euros habituals, se n’incorporen 106.000 més en concepte d’Inversions Financerament Sostenibles, romanent del pressupost.
S’actuarà en una vintena de centres municipals: llars d’infants, escoles de primària, d’educació especial, La Llar i el Conservatori. El gruix de les inversions se l’emporten una nova pista esportiva a l’escola Fàtima, uns nous canviadors a les escoles bressol Soleia i Espígol i una intervenció a la sala de calderes de l’escola Pau Vila. La majoria es fan a l’estiu per no interferir en el curs escolar.
La regidora d’educació, Rosa Maria Ribera, ha visitat aquest dilluns les escoles Ramon i Cajal i Josep Ventalló. En aquesta s’ha pintat tot el centre i s’ha reformat el magatzem de la cuina, que serà renovada pel Departament d’Ensenyament. També ha visitat l’escola Bressol l’Esquitx, on s’ha substituït un mur de contenció que no era del tot estable.
A banda dels 256.000 euros en inversions, l’Ajuntament gastarà 370.000 euros en manteniment en centres municipals. En total, 626.000 euros, 57.000 més que l’any anterior.
Nou pas en la lluita contra la pobresa energètica. L’Associació Professional d’Empresaris d’Electricitat, Fontaneria, Gas, Sanejament i Afins de Terrassa i Comarca, GREINTEC, i l’Ajuntament han signat un conveni que garanteix que les famílies en situació vulnerable puguin obtenir el butlletí i fer petits treballs a casa amb uns preus especials.
Aquest butlletí és obligatori i certifica que les instal·lacions dels subministraments compleixen els nivells de seguretat que estableix la normativa. Per aquestes famílies l’emissió del document tindrà un cost de 50 euros IVA inclòs quan habitualment és d’entre 150 i 250 euros. El preu per hora del servei d’un professional serà de 23 euros, un terç menys del què és habitual.
Aquestes tarifes s’aplicaran a les famílies que detecti l’Oficina Municipal d’Atenció a la Pobresa Energètica i Promoció de l’Eficiència Energètica, OFIMAPE.
El protocol signat aquest dijous té una vigència fins el desembre o quan s’hagin tancat els 439 expedients amb petició de serveis que l’OFIMAPE té pendents de resoldre. De moment 5 instal·ladors s’han ofert en col·laborar amb aquesta acció solidària.
Lluïsa Melgares, Miquel Sàmper i Rosa Maria Ribera faran les funcions d’alcalde accidental aquest mes d’agost coincidint amb les vacances d’estiu de Jordi Ballart.
Des del dimarts 1 fins dimecres 9 la màxima responsable municipal serà la tercera tinent d’alcalde, Lluïsa Melgares. Del 10 al 15 el mateix Jordi Ballart interromprà les seves vacances i tornarà a l’alcaldia uns dies.
A la segona quinzena d’agost, del 16 el 22, el segon tinent d’alcalde, Miquel Sàmper, farà temporalment les funcions de batlle i del 23 al 30 ho farà la regidora de Presidència Rosa Maria Ribera.
Jordi Ballart s’incorporarà a l’alcaldia el dijous 31 d’agost donant per acabat el període d’interinitat estival.
Nova donació de la Fundació Mina d’aigües de Terrassa al Rebost. En aquesta ocasió han estat 7.700 litres de llet semidesnatada, valorats en 4.000 euros, perquè és l’aliment on hi havia més necessitat. Aquest nou estoc es preveu que duri uns 3 o 4 mesos.
Des del 2009, la fundació ha lliurat al Rebost 121 tones aliments valorades en 141.000 euros.
El Rebost espera que la implantació de la renda mínima garantida, aprovada recentment, permeti que les famílies guanyin en autosuficiència i no els calgui recórrer al banc d’aliments. Aquest any no s’ha fet la campanya de recollida del mes de juny.
El 25 de juliol de 1992, Barcelona es presentava al món com una ciutat moderna i europea amb una cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics que trencava motlles. L’endemà, dia 26, avui fa 25 anys, ja era Terrassa com a subseu olímpica d’hoquei qui es projectava a l’exterior acollint el primer partit d’aquest esport.
Els jocs van transformar Terrassa en una ciutat verda i moderna que deixava enrere la ciutat dels fums. L’àrea olímpica n’és el principal llegat i anys més tard el soterrament de la Renfe i el Parc de Vallparadís aprofitaven la inèrcia dels jocs.
Orgullosos de la seva ciutat, els terrassencs van deixar de mirar acomplexats la veïna Sabadell. Molts van ajornar les vacances per no perdre’s l’ambient irrepetible d’uns jocs olímpics i veure algun dels partits. Part important de l’èxit es deu als més de 3.300 voluntaris que es van mobilitzar a Terrassa.
Durant dotze dies seguits a l’Àrea Olímpica es van celebrar tots els partits d’hoquei de la lliga preeliminar, la fase classificatòria, les semifinals i la final, tant en homes com en dones. En total 220 esportistes de 20 seleccions van jugar a Terrassa: 192 en categoria masculina i 128 en femenina.
El comiat olímpic va tenir lloc el 8 d’agost amb la final masculina que Alemanya va guanyar a Austràlia. La selecció espanyola, amb dotze jugadors terrassencs es va haver de conformar amb la cinquena plaça. Però la imatge dels jocs a Terrassa que va fer història va ser el dia abans, 7 d’agost. Les noies de la selecció espanyola guanyaven l’or olímpic després de vèncer Alemanya a la final per 2 gols a 1. Tres terrassenques, Anna Maiques, Cèlia Corres i Nuria Olivé rebien a la seva pròpia ciutat el màxim honor a què pot aspirar mai un esportista.
A més de l’or en hoquei femení, Pere Fité i Ferran Velasco en frontenis i Ruben Michavila en waterpolo, es van endur la medalla de plata. Cristina Rey en natació i Josep Bladas en tir al plat completen la vintena de jugadors terrassencs a Barcelona 92. Un mes després, als Jocs Paralímpics, s’hi afegirien Jordi Mendoza campió en jabalina i bronze en pentatló i els nedadors Carles Millera i Pau Marc Muñoz, aquest darrer amb una medalla de plata i una de bronze.
Medalles a banda, el què és segur és que els Jocs Olímpics van marcar un abans i un després en la història de Terrassa i els terrassencs van començar a pronunciar amb veu alta el nom de la seva ciutat.
L’Ajuntament ja ha cedit al Consorci de Residus del Vallès Occidental el local municipal del carrer Sant Isidre 29, fins fa poc seu de l’Oficina Municipal d’Escolarització. El president del Consorci i, Ricard Torralba, i el tinent d’alcalde de Territori i Sosnibilitat, Marc Armengol, han signat aquest dimarts el conveni de cessió per un període de 25 anys. Durant aquests temps el Consorci no pagarà el lloguer del local, de més de 200 metres quadrats en una sola planta, però es farà càrrec del seu manteniment i conservació.
Just després de signar han visitat l’edifici amb l’arquitecte per estudiar quines obres d’adequació s’hi han de fer i determinar la inversió que caldrà. Es preveu que el trasllat es faci efectiu ja entrat el 2018.
Amb 15 treballadors el Consorci de Residus del Vallès Occidental està ara ubicat a les mateixa seu del Consell Comarcal, unes instal·lacions que han quedat petites.
La futura nova seu del Consorci de Residus del Vallès Occidental és un edifici modernista de 1912 projectat com a parvulari municipal per l’arquitecte Josep Maria Coll i Bacardi. L’any 2003 la Generalitat el va protegir com a Bé Cultural d’Interès Local.
Terrassa té una gran capacitat d’internacionalització gràcies a diversos factors empresarials, culturals, educatius, polítics i d’oci. Ho diu un estudi de la Diputació que analitza els potencials de 22 ciutats de la demarcació de Barcelona, bàsicament capitals de comarca però també altres municipis de l’entorn metropolità.
A nivell econòmic l’estudi valora l’alt nivell exportador de les empreses terrassenques, amb almenys 250 que venen fora, i també l’existència a la ciutat d’un recinte firal que fomenta la promoció empresarial.
Els equipaments i parcs científics i tecnològics com l’Orbital 40, el Leitat o el Parc Audiovisual, i una alta oferta universitària són altres factors d’internacionalització segons l’estudi de la Diputació. També la presència de Terrassa en xarxes internacionals i projectes europeus com Texmedin, Intercities o Q Placements, entre d’altres.
Pel què fa a l’oci l’estudi de la Diputació destaca els atractius turístics, especialment vinculats al modernisme i la indústria, el teixit associatiu, els teatres, museus i altres equipaments culturals, els esdeveniments culturals com el Festival de Jazz o la Fira Modernista i la mitja dotzena de competicions esportives d’àmbit internacional.
A nivell institucional es valora l’existència, des de fa més d’una dècada, d’una regidoria de Relacions Europees i Internacionals. També els agermanaments amb Granada, Pàmies, Orebro, Tecoluca i Tetuan i els acords bilaterals amb una desena de ciutats.
L’escola d’educació especial Crespinell demana unes noves instal·lacions properes a les actuals per poder atendre en condicions els seus alumnes, amb discapacitat intel·lectual i, a la vegada, assegurar la continuïtat del seu projecte inclusiu.
L’espai actual, en una casa antiga del carrer Pantà, se’ls ha fet petit. De fet, actualment hi estudien 65 alumnes, un terç més de la seva capacitat. Aquesta petició no és nova sinó que es remunta a fa 14 anys amb l’aleshores alcalde Pere Navarro.
La proposta passaria per ocupar alguna de les plantes de l’edifici on ara hi ha l’Arxiu Municipal i Urbanisme ja que algunes dependències municipal podrien traslladar-se en un altra ubicació.
A banda de doblar l’espai actual i millorar la qualitat de l’ensenyament, la nova ubicació permetria donar continuïtat al projecte de col·laboració amb l’ensenyament ordinari. I és que l’escola Crespinell comparteix estones amb l’escola Lanaspa des de fa 27 anys i amb l’institut Montserrat Roig des d’en fa 15. Aquesta col·laboració va ser reconeguda l’any passat amb el premi Ensenyament de la Fundació Cercle d’Economiai l’Obra Social la Caixa.
Representants de la cooperativa de l’escola Crespinell intervindran, previsiblement al setembre, a la Comissió de Cultura, Innovació i Projecció de la ciutat, de qui depèn el Servei d’Educació per exposar la demanda.
