L’estabilització dels marges de la Ronda de Ponent per garantir-ne la seguretat avança a bon ritme. Fa tres anys s’hi van detectar unes esquerdes que feien cedir terreny al talús per l’efecte de l’erosió i, com a mesura preventiva, es va tallar un carril de pujada i un de baixada. Les obres van començar a finals de maig i es preveu que estiguin enllestides a la primavera.
L’actuació es fa al llarg d’un quilòmetre i mig a banda i banda de la riera del Palau. El tram més avançat és el comprès entre els carrers Eugeni d’Ors i Joan d’Àustria. Els treballs consisteixen en el restabliment de les calçades amb un nou sistema de contenció i una fonamentació més o menys profunda segons el tram. Als més estrets, vora un terç de la longitud total, el reforç es fa amb un sistema de micropilotatge de 9 metres de profunditat que permet, amb un contrapès, fer un voladís i guanyar una mica de calçada.
També es canviaran les baranes i se’n col·locaran de més altes, d’un metre, que resisteixin qualsevol topada, fins i tot si hi ha implicat algun autobús. Per consolidar els talussos es fomentarà el creixement de vegetació i s’instal·larà una malla que eviti l’erosió.
Aquest dijous i divendres Jordi Ballart es reincorpora fugaçment a l’alcaldia i ho ha aprofitat per visitar les obres.
El pressupost de les obres és d’1,6 milions d’euros. L’Ajuntament ho aprofita per ampliar voreres i millorar l’accessibilitat. Garantida la seguretat l’assignatura pendent de la Ronda de Ponent és el cobriment de la Riera del Palau, prevista al POUM. A la tardor es crearà un grup de treball per debatre com fer l’actuació, llargament reivindicada però de gran envergadura.
Dues empreses de Terrassa han participat, aquest any, al programa “Accelera el creixement” impulsat per la Diputació de Barcelona i la patronal PIMEC. Són Filtros Industriales SL i IguñaPharmaceutica Technologies SL. El programa, promogut per l’àrea de Desenvolupament Econòmic Local de l’ens provincial, pretén que petites i mitjanes empreses obtinguin un pla de creixement i d’acció de la companyia i les eines de suport per poder-lo realitzar. En aquesta cinquena edició que s’acaba de tancar hi han participat 48 empreses. Aquesta setmana han rebut els diplomes acreditatius.
Al setembre començarà la sisena edició del programa amb cinquanta empreses més que ja han estat seleccionades. Fins ara hi ha participat 247 empreses, una quarta part de les quals del Vallès Occidental. Sis de cada deu són del sector industrial.
L’any passat entre el centenar de Centres Locals de Serveis a les Empreses que té Diputació té repartits per la seva demarcació es van atendre més de 34.000 empreses i va ajudar a crear-ne 3.400 de noves i 5.400 llocs de treball.
En dies d’extrema calor com aquests el foc es propaga molt ràpidament i és imprescindible detectar quan abans millor el més petit focus d’incendi. Els Bombers no poden ser a tot arreu i és aquí on entren en joc els Voluntaris Forestals. Fan prevenció i, sobretot a l’estiu, vigilen des de punts d’avistament com aquest del camí de Can Gonteres en la seva intersecció amb la carretera de Rellinars.
Aquest dilluns han rebut la visita de Lluïsa Melgares, que aquest dies fa les funcions d’alcaldessa accidental per primer cop en els 10 anys que porta com a regidora. Ha conegut de prop la tasca dels ADF i, fins i tot, els acompanyat en ser alertats d’una columna de fum a Torreboníca.
A Catalunya hi ha 12.000 voluntaris forestals. A Terrassa n’hi ha uns 250 d’inscrits però els més actius són uns quaranta. Tot i tenir assignat un municipi, acaben anant allà on se’ls necessita, com ha passat aquest cap de setmana amb el foc d’Artés.
Fins divendres s’havien cremat a la demarcació de Barcelona 339 hectàrees en 129 incendis, segons dades de la Diputació.
La pressió ha tingut efecte i finalment dimecres no es farà el judici per l’agressió, el 10 de juliol, d’una usuària dels l’horts de Torre-sana.
Diverses entitats n’havien demanat l’ajornament perquè no es considerava un delicte d’odi i racisme sinó com una simple baralla entre veïns. En un acte públic divendres van llegir un manifest de condemna dels fets i van reclamar que el judici previst per dimecres no es celebrés fins que hi hagués garanties de defensa.
Fins i tot van demanar per escrit a la magistrada del Jutjat d’instrucció número 1 que acceptés i cités tots els testimonis que van presenciar l’agressió i que canviés la qualificació del presumpte delicte de falta lleu a falta d’odi greu.
L’advocat defensor de la Maria i membre d’Espai Drets, Joan Tamayo, celebra que l’Ajuntament s’hagi presentat com a acusació particular però lamenta, diu ell, que ho condicioni a que es jutgi finalment com a delicte d’odi i racisme.
Espai Drets demanarà a l’Ajuntament que elabori un protocol d’actuació contra casos com aquest de racisme i xenofòbia. Per la seva part, la Maria assegura que no ha denunciat el cas, fa just 4 setmanes, per por a represàlies.
Amb l’anul·lació del judici queda desconvocada la concentració d’aquest dimecres.
Punt i seguit en la història del Capritx. Aquest dissabte el restaurant d’Artur Martinez, amb un estrella Michelin, tanca les seves portes però només durant uns mesos, fins ben entrat el 2018. I ho fa per reformular a millor la seva proposta gastronòmica ara que el restaurant està en un molt bon moment.
Amb només 5 taules i 14 comensals el Capritx és el restaurant més petit d’Europa amb estrella Michelin. L’espai reduït els condiciona, i molt, a l’hora de crear i produir gastronomia.
L’equip del Capritx té ara uns mesos per estudiar les propostes que té sobre la taula i dedidir quines, en plural, vol tirar endavant. Entre les opcions hi ha l’ampliació del restaurant o el trasllat a un altre lloc de Terrassa, en cap cas sense arribar als vint comensals.
Tot està obert però Martínez ens avança per on poden anar els trets. Serà present a Barcelona, ja sigui amb una oferta d’alta gastronomia o una de més informal. També que abans de Nadal obrirà a Terrassa una proposta molt senzilla i popular. I el Capritx continuarà si és capaç de garantir una posada en escena trencadora. El futur passa per seguir fent màgia tocant els extrems.
Artur Martínez prendrà una decisió a l’octubre a tot estirar per a què tres o quatre mesos després els nous projectes vegin la llum. La tria serà compartida amb El buen gusto, la botiga de menjars preparats gestionada pels seus pares que hi ha just al costat i que d’una manera o altra també evolucionarà.
Tot i l’aturada temporal el Capritx no perd l’estrella Michelin, que va obtenir fa 7 anys. Això sí, el restaurant no sortirà a la prestigiosa guia gastronòmica del 2018. Al 2019, si tot va bé, la proposta d’Artur Martínez tornarà a tenir el seu lloc a la guia.
La recollida de roba usada va tornar a créixer al 2016 a Terrassa. Van ser 533 tones de roba i calçat dipositades en els contenidors taronges de Roba Amiga, la cooperativa que té la concessió d’aquest servei a la ciutat. Hi ha 81 punts repartits pels diferents barris i també a les dues deixalleries municipals.
Respecte l’any passat la recollida s’ha incrementat un 15 per cent. Al 2013 va patir una davallada atribuïble segurament als furts, una pràctica avui impossible amb els nous models de contenidor de Roba Amiga.
De mitjana cada terrassenc va dipositar l’any passat 2,5 kilos de roba als contenidors taronja. A Sabadell no s’arriba als dos quilos per persona. Sant Llorenç Savall és capdavanter a la comarca en recollida de roba usada, 6,5 kilos, seguida de Palau Solità amb 5.
En la majoria de països europeus es recullen entre 7 o 10 quilos per habitant i any, el triple del que avui es diposita a Terrassa. La proximitat i la conscienciació són determinants.
Una altra empresa, Humana, també recull roba a Terrassa, tot i que la seva presència és més reduïda. En la dotzena de contenidors verds que tenen repartits per la ciutat van recollir, l’any passat, 26 tones de roba usada, un 20 per cent més que al 2015. A diferencia de Roba Amiga, el tèxtil d’Humana es revèn després en botigues de segona mà.
Després de 8 mesos de descens continuat l’atur a Terrassa ha pujat aquest juliol. Tot i així, l’increment és discret, de només 57 persones, un 0,4 per cent. A 31 de juliol la ciutat tenia registrades 14.545 persones sense feina, amb una taxa d’atur del 13,5 per cent. En un any el col·lectiu de desocupats ha baixat en 2.435 persones, un 14,3 per cent
Al conjunt de la comarca, en canvi, l’atur disminueix respecte al juny. El juliol es tanca amb 51.327 persones sense feina, 522 menys, un 1 per cent. La taxa d’atur comarcal és de l’11,8 per cent. En els darrers dotze mesos, la desocupació a la comarca cau un 13,8 persones, 8.228 persones.
Terrassa és dels pocs municipis de la comarca on l’atur ha pujat. Majoritàriament ha estat en pobles però destaca el cas de Sant Cugat amb un increment d’un centenar d’aturats, gairebé un 4 per cent. A l’altra cantó Sabadell, amb una disminució que supera el 2 per cent, 285 aturats menys. Ripollet, Montcada, Badia i Rubí experimenten baixades de l’atur de més de 50 persones al juliol.
La patronal PIMEC valora positivament que l’atur mantingui el seu ritme de reducció amb tendències interanuals de dos dígits. Per la seva part el sindicat UGT lamenta que set de cada deu contractes de treball formalitzats al juliol han estat temporals i al sector serveis.
Es crea a Terrassa l’embrió del que en quatre o cinc anys podria ser el Ballet Nacional de Catalunya. Tindrà la seu en una planta de l’antiga fàbrica Albinyana Ribas, al carrer Cervantes, de l’arquitecte Lluis Muncunill i serà resident del Centre Cultural. El projecte neix arran dels quatre anys d’èxit del programa internacional d’estiu Ibstage, que es celebra a Barcelona.
El Ballet de Catalunya, de moment sense l’adjectiu Nacional, començarà l’activitat de manera oficial l’1 d’octubre amb dues branques ben diferenciades. D’una banda, una companyia de dansa clàssica, neoclàssica i contemporània, formada per una trentena de professionals. De l’altra, l’Acadèmia de Ballet de Catalunya, per formar i retenir talent i crear un planter de futurs ballarins.
Dijous i divendres es faran, a l’Institut del Teatre, les audicions per escollir els 30 ballarins que formaran part de la companyia de dansa. S’hi ha presentat vora 300 candidats vinguts d’arreu.
El Ballet de Catalunya es presentarà de forma oficial i pública el 19 de novembre al Centre Cultural. Les primeres produccions de la companyia seran el Trencanous al desembre i Triple Bill al gener. L’elecció de Terrassa com a seu de la companyia de dansa no és casual.
El Ballet de Catalunya ha començat una campanya de mecenatge per aconseguir els 250.000 euros per condicionar l’espai Albinyana Ribas. Els seus 600 metres quadrats es dividiran en tres espais de 120, 130 i 200 metres quadrats amb una llum natural de qualitat envejable.
Terrassa opta a una subvenció del programa Life de la Unió Europea, que finança projectes mediambientals. L’Ajuntament hi presenta un projecte per desenvolupar i aplicar un programari que analitzi la contaminació atmosfèrica i es puguin prendre decisions en base a medicions precises.
Actualment moltes de les decisions en mobilitat es prenen a partir del volum de trànsit i en la intuïció, però no amb dades mediambientals reals.
Instal·lar estacions de contaminació de l’aire com la que hi ha a la Rambleta és molt car i ocupen molt espai. L’Ajuntament es planteja un sistema més eficient que permetria captar dades de cada carrer, elaborar mapes de contaminació i plantejar accions.
El projecte té un pressupost d’1 milió d’euros, dels quals la Unió Europea assumeix un 60%. L’Ajuntament hauria de fer-se càrrec de 400.000 en quatre anys. Fins d’aquí a uns mesos no es coneixerà si la Unió Europea escull la proposta egarenca.
El programari es desenvoluparia en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya, la Direcció General de Trànsit, el Barcelona Computing Centre i el Consell Superior d’Investigacions Científiques.
Agents de la Policia Nacional i dels Mossos d’Esquadra han desarticulat un grup criminal que va defraudar més d’un milió d’euros a entitats bancàries emprant identitats usurpades. Només en els últims sis mesos haurien comès més de 80 estafes amb les que haurien obtingut uns 500.000 euros Per cometre els fraus utilitzaven documents d’identitat extraviats o sostrets de terceres persones. Han estat detingudes nou persones i practicats quatre registres domiciliaris a Barcelona, Sant Cugat del Vallès (Barcelona) i Sant Jaume dels Domenys (Tarragona), que han permès intervenir 1.300 DNI originals extraviats o sostrets, targetes de crèdit i abundant documentació relacionada amb les activitats delictives.
