El Servei de Mobilitat proposa ambicioses propostes per reduir la contaminació i afavorir el vianant
La mobilitat a Terrassa pot viure als propers anys un canvi radical. El govern municipal vol augmentar els desplaçaments a peu i en bicicleta i reduir l’ús del vehicle privat un 12,5 per cent en 4 anys, especialment al Centre, per millorar la qualitat de l’aire, reduir els sorolls i fer una carrers més habitables. I ho farà implantant una Zona Urbana d’Atmosfera Protegida a la ciutat, la ZUAP, delimitada inicialment pel passeig 22 de juliol, el parc de Vallparadís, la carretera de Montcada i els carrers Faraday i Josep Trueta.
Per conèixer quines mesures es podrien implantar i quin impacte tindrien l’Ajuntament va encarregar un estudi d’enginyeria de trànsit. Aquest dijous a la Biblioteca Central l’ha exposat a la ciutadania, que hi podrà fer aportacions i debatre-ho.
El document proposa desenes d’actuacions, sempre a benefici del vianant i la bicicleta, amb una atenció especial als entorns escolars. De moment no hi ha calendari, que anirà en funció de les prioritats que s’estableixin i de la disponibilitat pressupostària.
Una de les actuacions passa per convertir la zona de la Mútua, a partir del pont del Passeig, en àrea de transit restringit a veïns i autoritzats i la conversió en zona de vianants de bona part del Passeig i els carrers Puignovell i Sant Jaume. També el tram sud dels carrers del Nord i Sant Llorenç i el central de l’ Arquimedes.
Però l’actuació que sembla més imminent és a la zona del Vapor Gran, pendent de la seva dinamització. En una primera fase es restringirà el trànsit al portal Nou i, en una segona es vol convertir aquest carrer i els de la Rutlla, Vall, Sant Genís i el primer tram del carrer Col·legi en zones de vianants.
La implantació de la Zona Urbana d’Atmosfera Protegida està contemplada al Pla de Mobilitat Urbana de Terrassa 2016-2021, aprovat al ple de maig. Tots els municipis amb més de 100.000 habitants estan obligats per llei a establir mesures per reduir la contaminació atmosfèrica, sobretot a les proximitats a les escoles.
Els conflictes entre veïns són força habituals, generalment per qüestions quotidianes. Sorolls, males olors, obres sense permís o l’ús d’espais comuns desfermen sovint problemes de convivència. Uns problemes que moltes vegades acaben als jutjats, després que un veí denuncií al que viu just davant o sobre seu.
Però la justícia és lenta i la mateixa denúncia encara fa més difícil la convivència. Com a alternativa, molt més ràpida i àgil, hi ha la mediació, on un professional mira de posar d’acord les dues parts a través del diàleg.
La Cambra de la Propietat Urbana vol promoure la mediació entre els seus socis com a alternativa a la justícia en aquests habituals conflictes veïnals. Per això ha signat un conveni amb el Col·legi d’advocats de Terrassa.
Tot i que la mediació està fora del circuit judicial, quan s’arriba a un acord entre les dues parts cal signar-lo davant de notari per assegurar-ne el compliment.
El Centre de Mediació del Col·legi d’Advocats de Terrassa assessorarà els seus usuaris sobre la mediació els dimarts de 4 a 6 de la tarda i els dijous de 10 a 12 del matí.
Merca Sydney, Serrakids, Marketing ting, Petits somnis o Raca Traca. Són comerços efímers que només duraran unes hores. Els han creat alumnes de cinquè de les escoles Cultura Practica, Serra de l’Obac i El Vallès que participen al programa Cultura Emprenedora a l’Escola, de la Diputació de Barcelona. Porten tot el curs aprenent a crear una cooperativa, controlar la producció i els estocs, fer propaganda i gestionar els diners i avui ho posen tot en pràctica al Mercadal.
Els alumnes han rebut la visita del tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació, Miquel Sàmper. Aquesta és la cinquena edició del programa Cultura Emprenedora a l’Escola. Cultura Pràctica hi participa des de la primera.
Tot conductor ja sap que no esta permesa la manipulació de telèfons mòbils i navegadors GPS quan s’està conduint, encara que estigui aturat en un semàfor. Són distraccions massa habituals davant del volant que provoquen accidents, amb conseqüències greus quan són en vies interurbanes, a més alta velocitat.
Ara l’Ajuntament vol posar el seu gra de sorra en la lluita contra aquest tipus de distraccions. Ha habilitat dues places d’aparcament a la Rambleta del Pare Alegre, a l’alçada del carrer Navas de Tolosa, per a què els conductors s’hi aturin un moment i programin la seva ruta. Les places, una d’entrada i una de sortida a Terrassa, estan ben senyalitzades. El temps màxim per estar-s’hi és de cinc minuts, suficients per programar el dispositiu de navegació.
La colla del Bitxo del Torrent Mitger s’ha adherit aquest any, per primer cop, al Dia de l’Associacionisme Cultural. I ho ha fet amb un seguit d’activitats a la Masia de Ca n’Anglada.
Després d’una visita guiada a la Masia de Ca n’Anglada s’ha fet una lectura dramatitzada de la llegenda del Bitxo, que ha acabat amb una dansa de lluïment de la figura.
La jornada ha acabat amb un ball de la colla infantil del bitxo, la dels Bitxaires. Tothom qui ha volgut ha participat en un assaig obert de tabals i gralles.
Durant tot el matí s’ha pogut veure l’exposició permanent sobre cultura popular a la Masia de Ca n’Anglada
L’any 2014 el Govern va declarar el 4 de juny Dia de l’Associacionisme Cultural.
Baixada de l’atur a Terrassa per setè més consecutiu. A 31 de maig hi havia a la ciutat 15.108 persones sense feina. Són 563 menys que a l’abril, un descens del 3,6 per cent. La taxa d’atur local és ara del 14 per cent. En el darrer any el col·lectiu de persones sense feina ha baixat en 2.833, un 15,8 per cent.
Al conjunt del Vallès Occidental l’atur ha disminuït en 1.400 persones respecte l’abril, un 2,5 per cent. A 31 de maig hi havia a la comarca 53.718 persones sense feina. Si ho comparem amb la situació de fa 12 mesos, el col·lectiu de desocupats ha disminuït en 8.623 persones, un 13,8 per cent. A finals de maig la taxa comarcal era del 12,4 per cent.
L’atur ha baixat al maig a tota la comarca excepte a Barberà, Palau-Solità, Sant Llorenç Savall i Sentmenat, en quantitats discretes. Terrassa lidera amb 536 els municipis amb més baixada d’atur. El segueixen Sabadell amb 361, Rubí amb 87, Montcada amb 85, Cerdanyola amb 59 i Sant Cugat amb 50.
La taxa d’atur més baixa, d’un 5 per cent, la té Matadepera. Badia la multiplica per 4.
L’atur a la comarca va assolir el seu màxim històric al març del 2013 amb 88.113 persones sense feina. En quatre anys la desocupació s’ha reduït en un quaranta per cent. És un indicador que estem sortint de la crisi que va en la línia de l’evolució de es dades macroeconòmiques.
Però el consell comarcal alerta que no tot són flors i violes. Aquest divendres ha presentat l’estudi sobre desigualtat i pobresa al Vallès Occidental per encàrrec del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses.
L’estudi conclou que hi ha una pobresa estructural lluny de revertir-se, un 43% d’aturats que no reben cap prestació, un 46% d’aturats de llarga durada i un 27% de treballadors que cobren menys de 12.000 euros anuals.
L’estudi revela que la pobresa extrema s’ha més que doblat i que un 14 per cent de la població va haver de ser atesa pels serveis socials en un any.
Dijous de la setmana que l’estudi es presentarà al Consell d’Alcaldes i Alcaldessees. Amb l’informe sobre la taula el consell haurà de decidir quines mesures emprèn per combatre la desigualtat i la pobresa.
El procés participatiu per elaborar el Pla d’Acció Municipal 2018 ja està en marxa. Aquest dilluns l’Ajuntament ha començat a recollir aportacions dels ciutadans pel full de ruta del govern local per l’any que ve. Les propostes es poden presentar al web participa.terrassa.cat i també a les oficines d’atenció ciutadana.
Per informar els ciutadans de què poden aportar al PAM, l’Ajuntament farà una sessió a cada districte. La primera serà aquest mateix dijous a les 7 de la tarda al Centre Cívic Avel·lí Estrenjer. Les properes seran dilluns que ve al Centre Cívic Alcalde Morera i dimecres a la Biblioteca del Districte 4. Ja l’altra setmana passarà pel Centre Cívic President Macià, la biblioteca del Districte 2 i la Biblioteca Central.
A banda també s’habilitaran uns espais de construcció per aportar propostes sobre temes concrets. Els primers seran la setmana que ve, dimecres al Centre Cívic President Macià i dijous al Montserrat Roig.
El grup municipal d’Esquerra Republicana-MES ha fet balanç, aquest dijous, de la seva tasca política aquest segon any de mandat.
Els quatre regidors republicans, Isaac Albert, Carme Labòria, Carles Caballero i Pep Forn, han exposat, a la plaça Salvador Espriu i de forma oberta, quin ha estat el paper d’Esquerra-MES, una oposició dura però constructiva.
Els independentistes repeteixen el format de l’any passat per repassar la feina feta. Aquest cop, ja a mig mandat, s’ha fet també balanç de l’acció de govern de qui han dit, no té projecte però sí contradiccions internes. Isaac Albert ha recordat que els republicans havien intentat formar govern amb Terrassa en Comú i la CUP però que l’aritmètica no ho va fer possible.
Sota el nom de Passem Comptes, l’acte també ha permès que el públic pogués fer preguntes al quatre regidors.
Terrassa està classificada com a ciutat forestal per un grup de recerca del departament de geografia de la Universitat Autònoma.
L’estudi del grup Interfase, fet a les ciutats europees de més de 100.000 habitants, descriu les ciutats forestals com les que tenen una infraestructura verda que recorda la de la majoria de ciutats escandinaves. En el cas de Terrassa cita el Parc Natural de Sant Llorenç que influència el dia a dia de la ciutat Palma, Vitòria i Santiago de Compostela son altres ciutats considerades forestals.
Sabadell, en canvi, està una escala per sota. És ciutat de rodalia verda, amb àrees verdes que fan de connector entre el centre urbà i els ecosistemes naturals mes propers. Barcelona i la seva area metropolitana són considerades ciutat verdes impermeables, amb densitats elevades i menor proporció d’elements naturals.
L’anàlisi te en compte la proporció d’àrees verdes, la distribució d’aquestes àrees dins dels municipis i les probabilitat de trobar una area verda en sortir de la ciutat.
L’Agència Europea de Medi Ambient ha avaluat 37 ciutats espanyoles, entre elles 7 de catalanes. Un mapa interactiu permet conèixer com és una ciutat en diferents paràmetres. Un dels objectiu de l’agència és restaurar almenys el 15 per cent dels ecosistemes degradats per l’any 2020.
