Després de l’èxit de l’any passat amb tot un clàssic de Shakespeare com Molt Soroll per a no res i com ja és habitual, el Grup de Teatre dels Amics de les Arts torna als escenaris pels volts de Nadal. En aquesta ocasió representaran Un mort darrere la porta, una versió de l’obra de Robert Thomas 8 dones, estrenada el 1961.
Dirigida per Antoni Garrich, hi participen Anna Massallé, Maria Mercè Monterde, Anna Clariana, Montse Martínez, Maria Miralda, Mercè Coll, Gemma Terés i Marta Espachs.
Es tracta d’un text d’intriga amb un assassinat, vuit dones sospitoses i el misteri per resoldre.
Un mort darrere la porta s’estrenarà aquest divendres i es representarà aquest cap de setmana i el que ve, divendres, dissabte i diumenge. L’estrena estava prevista pel 26 de novembre però es va haver d’ajornar. Les entrades es poden comprar a Entrapolis i tenen un cost de 8 euros.
A banda de la nova obra, el Grup de Teatre dels Amics de les Arts té programada mitja dotzena de representacions de Molt soroll per a no res en mostres i concursos d’arreu de Catalunya.
Des de finals de novembre es pot visitar l’exposició de pessebres al soterrani de la catedral del Sant Esperit. Són catorze diorames, presidits pel 80è pessebre oficial, aquest any obra de Joan Cortada i Núria Garcia com l’anterior. Està de fet amb suro i molsa, l’estil més popular. La resta de diorames estan fets majoritàriament a base de treballar i pintar guix i porexpan.
Com cada any l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa convoca el concurs de pessebres, obert a particulars i entitats. N’és l’edició 91.
L’exposició de diorames es pot veure al soterrani de la catedral fins el 8 de gener cada tarda de dos quarts de sis a dos quarts de nou i els dissabtes i festius també al matí de dos quarts de dotze a dos quarts de dues.
Després de dos anys a la plaça Vella, el pessebre de la Ciutat torna al Raval per evitar robatoris i actes vandàlics. Aquí es disposa de més espai, uns quaranta metres quadrats de construcció més trenta d’enjardinament. Representa una casa palestina i està fet amb porex sobre estructura de fusta. Hi han participat una desena de persones de forma estable, dirigits per Ferran Fonte.
El pessebre de la ciutat estarà al Raval de Montserrat fins passat Reis.
Llorenç Àlvarez rebrà el Terrassenc de l’Any a punt de tancar l’etapa com a esportista de competició
Llorenç Àlvarez porta patinant des dels cinc anys, i als nou va començar a guanyar títols. La seva mare ja era patinadora i tot aquest món el coneix del néixer. Des de fa vuit anys entrena amb el Club de Patinatge Artístic de Ripollet. Abans ho havia fet al Club Natació Terrassa.
L’any passat va assolir el màxim èxit esportiu guanyant el Campionat del Món sénior de patinatge artístic en la modalitat de Solo Dance. Aquest any ha quedat tercer, amb la medalla de bronze. Els dos anys ha obtingut l’or en campionat d’Europa.
Aquest dissabte recollirà el Terrassenc de l’Any per tota aquesta trajectòria. Llorenç Álvarez forma part del reduït grup de persones, la majoria esportistes, que rep aquest reconeixement amb menys de 30 anys.
Ara, amb 27 anys Llorenç Álvarez ja pensa en tancar la seva carrera com a esportista de competició. De fet no és habitual arribar a aquesta edat competint. Encara intentarà revalidar el títol de campió d’Europa i recuperar el de campió del món.
Un cop pengi les botes vol seguir dedicant-se al patinatge com a entrenador, jutge o coreògraf, una funció que ja exerceix al Club Patí Matadepera amb algun reconeixement assolit.
Tot i entrenar a Ripollet, Llorenç Álvarez continua sentint-se molt vinculat a Terrassa, on encara viu. De fet no descarta que en un futur la seva carrera professional es quedi a la ciutat.
L’atur a Terrassa ha pujat lleugerament al novembre, en 11 persones. És un increment del 0,1 per cent respecte a l’octubre. La taxa d’atur puja una centèsima, fins l’11,28 per cent. En els darrers dotze mesos el col·lectiu de persones sense feina ha baixat en 156, un 1,2 per cent.
A la comarca, en canvi, el novembre ha estat un mes positiu per l’ocupació. L’atur baixat en 224 persones, un 0,5 per cent, amb una taxa del 10,2 per cent. En comparació amb l’any passat el col·lectiu de desocupats ha baixat en 945, un 2 per cent.
L’atur ha baixat en la majoria de municipis del Vallès Occidental. Només ha pujat en set, entre ells Terrassa, amb increments màxims de 13 persones. A l’altra capital, Sabadell, ha baixat en 88 persones. Montcada, Palau-Solità, Polinyà i Ripollet superen la trentena de persones de descens.
El 21 de desembre farà quatre anys de la mort de Joana Biarnés. La seva darrera dècada en vida va suposar tot un reconeixement a la seva trajectòria professional com a primera fotoperiodista de l’Estat. Aquest llegat artístic havia passat desapercebut durant més de vint anys, els que va passar a Eivissa gestionant un restaurant.
La Campana acaba de publicar la seva primera biografia. L’escriu el periodista Jordi Rovira, coautor del reportatge ‘Una entre tots’ que al 2015 donava a conèixer al gran públic la figura de Joana Biarnés.
Rovira ha escrit el llibre a partir de la consulta d’articles i de converses amb una cinquantena de persones que la van conèixer de prop, entre família, companys de feina, editors i personatges que havia retratat. El resultat, una obra de més de 500 pàgines que s’ha presentat aquest dimecres a la llibreria Cinta.
Durant els seus anys com a fotoperiodista Joana Biarnés va retratar desenes d’artistes del moment com Els Beatles, Massiel, Dalí o Raphael. També va il·lustrar articles de moda i de denúncia social a la premsa.
El Centre Excursionista té des de fa uns mesos una nova vocalia de Muntanya Inclusiva. Ja ha fet alguna sortida a les Foradades i al Balandrau amb persones invidents amb un balanç molt positiu. Hi han participat gairebé 150 persones, moltes de les quals han estat voluntàries disposades a col·laborar-hi.
La creació de la vocalia, avalada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, s’ha presentat de forma oficial aquest dimarts a la seu del Centre.
Les primeres sortides s’han centrat en persones invidents però la vocalia s’estén a altres col·lectius amb qualsevol discapacitat física o intel·lectual.
La intenció del Centre Excursionista és que no s’organitzin sortides específiques per aquests col·lectius sinó que totes siguin adaptades a tothom.
Artur Moncal escull l’Institut Ègara per parlar de la seva proclamació com a Terrassenc de l’Any. Aquí va passar els darrers 14 anys de la seva vida laboral fins que es va jubilar al 2016. El seu retorn és celebrat pels seus excompanys, senyal que hi va deixar bona empremta. Abans havia estat dues dècades de mestre a l’escola Serralavella d’Ullastrell.
L’ensenyament és un dels tres pilars sobre els que Artur Moncal ha forjat la seva vida. Els altres dos, la natura i la cultura popular. De ben jove s’apunta al Centre Excursionisme i allà, en plena transició, s’implica en la recuperació de la cultura popular.
Forma part dels Minyons des dels inicis i, ja aquest segle, participa en la creació del Ball de Serrallonga, assumint el paper del bandoler. Des de fa tres anys és el vice-president de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa.
Aquesta triple dedicació d’Artur Moncal a l’ensenyament, la natura i la cultura popular l’han fet mereixedor del Terrassenc de l’Any, un reconeixement que rebrà aquest dissabte.
El Consell Escolar Municipal s’estendrà a tot l’àmbit educatiu per incloure l’activitat extraescolar
El Consell Escolar Municipal s’ampliarà i passarà a ser un Consell Educatiu de ciutat. L’objectiu és que aquest òrgan de consulta i participació no tingui en compte només l’àmbit estrictament escolar sinó que s’estengui a tot l’ecosistema educatiu per garantir la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat.
L’ampliació podria incloure les escoles de música, d’idiomes, esportives, universitats, entitats de lleure i, fins i tot, les empreses del servei del menjador que fan monitoratge.
La proposta l’ha fet aquest dimarts la regidora d’Educació, Teresa Ciurana, durant el Consell Escolar Municipal, que s’ha celebrat a l’escola Liceo Egara.
L’ampliació s’haurà d’aprovar al ple. Després es constituirà una comissió per adequar el reglament i determinar com es canalitza la representativitat dels agents extraescolars, la majoria privats, que també incideixen en l’educació d’infants i joves.
El dermatòleg Xavier Sierra és el protagonista d‘un nou documental biogràfic d’Antoni Verdaguer, dins la col·lecció ‘Terrassenques, terrassencs’. L’ha rodat a partir d’una entrevista amb el mateix Sierra i amb la participació del Col·legi de Metges de Catalunya i la Fundació JanéMateu. Aquest dilluns s’ha estrenat al Cinema Catalunya.
Nascut a Girona el 1952, Sierra és Llicenciat en Medicina en per Universitat Autònoma. Ara està jubilat però va desenvolupar la seva carrera professional com a dermatòleg entre Barcelona i Terrassa. A banda de la seva tasca mèdico-assitencial Xavier Sierra és popular pel seu bloc, ‘Un dermatòleg al Museu’, amb més de dos milions de visites.
Hi penja articles, discursos i podcasts sobre dermatologia i cosmètica, amb apunts artístics, històrics i antropològics. Sierra és el president del patronat del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.
El de Xavier Sierra és el novè documental d’Antoni Verdaguer dins la col·lecció ‘Terrassenques, terrassencs’. El proper que s’estrenarà estarà dedicat al jazz amb els testimonis de Valentí Grau, Adrià Font i Josep Maria Farràs.
Al juliol de 2012 es va crear la Taula de Capacitats Diverses i Accessibilitat. En formen part entitats, partits polítics, administracions, associacions de veïns i un llarg etcètera amb l’objectiu de fomentar el dret a l’accessibilitat universal i implicar-hi la ciutadania a Terrassa.
Ara, deu anys després, s’ha celebrat l’aniversari del Pacte amb un acte a l’auditori Goel de l’Església Evangèlica Unida.
Responsables de diversos serveis municipals han anat explicant les seves estratègies i accions en accessibilitat. En matèria d’espai públic i mobilitat s’ha parlat d’urbanitzacions d’espais, intervencions en cruïlles i actuacions tàctiques en carrers. En turisme i cultura, les visites guiades accessibles, amb braille i amb llenguatge de signes. En habitatge l’accés al parc públic i les ajudes en rehabilitació i finalment les estratègies en comunicació i xarxes socials.
En acabar l’acte la cantautora Lisi Band ha fet una breu actuació musical que ha estat interpretada també amb llenguatge de signes.
