La companyia Inspirats estrena a finals de mes la seva quarta obra, «Sóc un giob». Es tracta d’un text inèdit, escrit per Eva Cervelló, i amb l’humor com a principal ingredient, igual que les seves precedents. Hi participen una desena d’actors i actrius i l’argument gira entorn d’una família oportunista atreta per una important suma de diners. Giob és una paraula inventada, el sentit de la qual es desvetlla al llarg de l’obra.
‘Sóc un Giob’ s’estrenarà al Teatre de la Santa Creu el dissabte 26 de novembre. Es representarà també diumenge 27 i el cap de setmana del 3 i 4 de desembre. Les entrades, de 10 euros, es poden comprar al perfil d’instagram Som_inspirats.
La companyia celebrarà el desè aniversari l’any que ve. En aquest temps ha estrenat ‘Oli de coco’, ‘Qui no vingui és que s’ha mort’ i ‘Pim Pam Pum’, totes creacions pròpies.
La candidatura de la Seu d’Ègara a patrimoni mundial de la Unesco compta amb una nova eina que li podria donar l’empenta definitiva. Acaba de néixer Terrassa amb la Seu d’Ègara, un entitat sense ànim de lucre que vol despertar l’interès de la ciutadania pel conjunt monumental de les esglésies i incentivar-la a que se’n faci ambaixadora per maximitzar la difusió del patrimoni.
I és que un dels aspectes que la Unesco valora a l’hora de declarar patrimoni mundial és la implicació de la gent del municipi.
Terrassa amb la Seu d’Ègara s’ha presentat aquest dimecres a l’església de Sant Maria. El 2025 es presenta com un horitzó factible per aconseguir la declaració.
Per aconseguir aquesta implicació ciutadana, Terrassa amb la Seu d’Ègara organitzarà tot tipus d’activitats com xerrades, sortides, conferencies, visites, cursos i concerts. També buscarà complicitats amb el teixit associatiu. La idea és que el coneixement d’aquest tresor monumental i l’interès per la candidatura s’escampi com una taca d’oli. S’hi pot col·laborar fent una aportació de 20 euros.
A banda de la vessant ciutadana, Terrassa amb la Seu d’Ègara també aposta per difusió digital amb perfils a les xarxes socials, com Twitter i Instagram, i una web amb totes les activitats relacionades amb l’entitat, la candidatura i el conjunt monumental.
Falten encara menys de 40 dies però comença a respirar-se, encara que molt tímidament, l’arribada de Nadal. Aquesta matinada s’ha instal·lat al Raval de Montserrat un avet, com en els darrers dos anys. Fa dotze metres d’alçada i repeteix emplaçament, entre els dos ajuntaments.
Com a novetat aquest any s’incorpora un segon avet, de vuit metres, instal·lat a la rambla de Francesc Macià, a tocar a la plaça de l’Aigua. Els dos arbres són de l’especie caucàsica Abies Nordmanniana, i vénen d’un viver de Sant Hilari Sacalm, on han estat cultivats amb criteris de sostenibilitat.
Ara s’haurà de guarnir i col·locar llums per a què estiguin a punt pel dissabte 26, quan s’obre oficialment el període nadalenc. Aquell dia a la tarda s’inaugurarà el pessebre a la plaça Vella i s’encendran els llums de Nadal a tota la ciutat. Per estalviar energia es reduirà l’horari de l’encesa: dos quarts de sis de la tarda a deu de la nit, mitja hora abans que l’any passat. A les nits de Nadal, Cap d’Any i Reis, es tancaran a la una de la matinada.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha apadrinat la presentació oficial de Meritxell Lluís com a cap de llista de Junts per Terrassa, aquest dimarts a la Nova Jazz Cava.
La número dos de la candidatura, Montserrat Caupena, ha estat l’encarregada de presentar l’acte. Turull i Lluís han tingut un diàleg distès sobre les seves experiències als ajuntaments de Parets i Terrassa. També hi ha ha hagut temps per recordar els tres anys d’empresonament, compartint cel·la amb Josep Rull, i el vincle laboral amb Terrassa abans de ser secretari general de Junts.
Al seu parlament, Jordi Turull ha elogiat Meritxell Lluís, a qui considera una persona valenta, sempre compromesa a nivell local i nacional.
Al seu torn Meritxell Lluís s’ha compromès a gestionar Terrassa de manera diferent per guanyar qualitat de vida, amb la mirada posada a les futures generacions. Qüestiona la rigidesa en la planificació de les àrees de vianants i denuncia la degradació d’algunes zones. Aposta per posar en valor la disponibilitat del sol, el campus universitari i el teixit industrial per ser motor de Catalunya.
La presentació de Meritxell Lluís com a cap de llista de Junts per Terrassa ha tingut lloc quan queden poc més de sis mesos per les eleccions municipals.
La Candidatura d’Unitat Popular proposa una pista de gel ecològica com a alternativa a la que hi ha projectada. Asseguren que la que té prevista l’Ajuntament consumirà 25.000 litres d’aigua barrejats amb productes químics congelants i que el generador de benzina per fer-la funcionar emetrà deu tones de diòxid de carboni.
El consum d’electricitat, diuen, equival al de set llars durant un any. Ho consideren una greu irresponsabilitat per part del govern municipal i una manca de compromís amb el planeta, incompatible amb la Revolució Verda.
Segons la CUP la proposta d’una pista de terra lliscant no té cap consum d’aigua, molt poc d’electricitat i una durabilitat superior.
La CUP no descarta noves accions per mostrar el rebuig a la pista de gel tal i com està planificada, amb un cost de 56.000 euros que consideren excessiu. La formació assegura que l’alternativa de la pista de sòl lliscant que proposen ja ha funcionat en municipis com Bilbao, Manresa o Palma.
El col·lectiu Greenfluencers Terrassa agafa entitat pròpia i esdevé el primer d’aquests grups que es crea a Catalunya. Va començar a caminar fa un any mig dins d’un projecte europeu al que participava La Víbria però ara es constitueix com a entitat. Té la voluntat d’esdevenir grup de pressió sobre temes mediambientals i no es descarta alguna intervenció al ple.
Greenfluecers Terrassa el formen ara una desena de membres, que animen la ciutadania jove i no tan jove a unir-hi a través del seu perfil d’Instagram. L’entitat s’ha presentat aquest divendres a l’Ateneu Candela amb els testimonis del regidor d’Urbanisme i la Tinent d’alcalde de Territori.
A la seva presentació com a entitat Greenfluencers Terrassa ha estrenat un vídeo on diversos terrassencs expressen les seves preocupacions per la crisi climàtica.
Les primeres activitats que organitzen ja aquest mes passen per un mercat d’intercanvi de roba a l’Ateneu Candela el dia 16 i una ruta en bicicleta en col·laboració amb el Bíter el dia 20.
Dues parelles ballant al Saló dels Miralls del Círcol Egarenc protagonitzen el cartell de la 20a Fira Modernista. S’ha presentat a la Coral de Prodis quan falten encara sis mesos pel cap de setmana del 6 al 7 de maig. D’aquesta manera el Servei de Turisme ja pot difondre la propera edició de la Fira, amb la dansa com a tema central, en certàmens de promoció turística.
Ple de color, moviment i alegria, el cartell és obra de l’estudi de disseny Suky&Co, que s’ha documentat sobre vestuari, danses i espais on es feien els balls populars. S’ha inspirat en els cartellisme de Toulouse-Lautrec, amb color i aires de cabaret i divertiment. Té referències publicitàries del cartellista Ramon Casas. Les parelles protagonistes interpreten la Dansa Galana amb coreografia d’Albert Sans.
Membres de la Comissió de la Fira Modernista i de l’Associació Cultural de Recreació Històrica Modernista Llum i Color del 900 han participat a la presentació el cartell vestits d’època.
La programació encara haurà d’esperar i no es presentara fins unes setmanes abans de la Fira. La presència destacada de la dansa i la música hi està assegurada
L’any que ve la Fira Modernista s’avança una setmana per no coincidir amb la campanya electoral. Es farà el mateix cap de setmana que la Festa de la Santa Creu, una festa que s’integrarà al programa de la Fira.
Aquest divendres més de 400 empreses i professionals participen a la jornada ‘Indústria tèxtil i sostenibilitat’, que arriba a la cinquena edició. L’organitza l’Intexter de la UPC de forma telemàtica i aquest any té l’ecodisseny com a tema central.
Els tipus de fibra, el sistema de producció, amb més o menys aigua i energia, els productes químics que s’hi usen i la reciclabilitat determinen el grau de sostenibilitat d’una peça de roba.
La jornada s’inicia amb una sessió sobre l’evolució del texà i com aquest tipus de producte va incorporant processos cada cop més ecològics. També es tracta el repte del reciclatge del polièster. L’Intexter hi presenta mitja dotzena de projectes que lidera.
Un altre dels reptes del sector és el reciclatge mecànic o químic dels excedents de producció ja que la nova normativa no permet cremar-los. La substitució del polièster per un teixit més natural menys dependent del petroli no sembla ni fàcil ni imminent tot i que s’està buscant minimitzar l’impacte del procés de fabricació fent servir alcohols vegetals.
Al 2025 serà obligada a Catalunya la incorporació de la fracció tèxtil a les àrees de contenidors i al 2030 es regularà la informació ambiental a les etiquetes.
Només 6 de cada 10 terrassencs d’entre 16 i 35 anys s’ha emancipat i un tretze per cent dels joves que ho havia fet ha acabat tornant a casa per motius econòmics o pel retorn als estudis. Per fomentar que els joves puguin viure de manera autònoma l’Ajuntament treballa, des de fa uns mesos, el Pacte per l’Emancipació Juvenil.
Es tracta d’un document que recull les accions dirigides a joves de 16 a 35 anys que ha de desenvolupar l’Ajuntament durant els pròxims quatre anys. L’impulsa el Servei de Joventut i compta amb la col·laboració d’altres regidories.
Al Consell Municipal d’Habitatge d’aquest dimecres s’ha informat que el pacte està en fase de redacció després d’una completa diagnosi amb participació ciutadana. La previsió és aprovar-lo al ple de desembre en fase inicial. S’han fet taules participatives amb serveis municipals, joves, entitats i professionals. També s’ha elaborat una enquesta entre joves de 16 a 35 anys.
Les accions d’aquest pacte, emmarcat dins del Pla Local de Joventut, fan referència a educació, ocupació, habitatge i benestar, aspectes clau per afavorir l’emancipació.
Un 16,3 per cent dels joves terrassencs no acaben l’ensenyament secundari. El pacte haurà de buscar solucions per a combatre l’abandonament escolar i garantir la igualtat d’oportunitats independentment de l’entorn familiar.
Pel que fa al benestar emocional, els joves el valoren amb un 7,3 cent per tot i que a l’hora de posar nota a la seva situació econòmica i laboral li posen un 5.
En l’àmbit laboral, un de cada quatre joves es considera sobrequalificat per la feina que té. Un 28 per cent assegura que treballa sense contracte i un 22 per cent treballa menys hores de les que voldria. Un 21 per cent cobra una part del salari en negre.
La franja d’edat dels 20 als 40 anys suposa la meitat dels demandants d’habitatge a Terrassa. Només un 8 per cent de les persones adjudicatàries del lloguer de parc públic és menor de 35 anys.
L’Íria té dos anys i nou mesos i pateix una polimicrogíria, una malformació al cervell que li van detectar als quatre mesos, en ple confinament. Les seves neurones no es connecten bé i té problemes psicomotors, epilèpsia i hidrocefàlia. Té col·locada una vàlvula de derivació i menja per un botó gàstric.
La malaltia, que no és degenerativa, li provoca un retard psicomotor sever. L’Íria no s’aguanta sola ni gateja. Tampoc no parla però si que expressa algunes emocions. Necessita estímuls, teràpies i sessions de logopèdia per seguir creixent, això si, a un ritme molt lent.
La Núria i el Joel vivien a Girona però es van traslladar a Terrassa, d’on és ella, i així estan més a prop de l’hospital Sant Joan de Déu. Denuncien la lentitud dels tràmits per obtenir els graus de discapacitat i dependència, que han arribat després de dos anys.
A mesura que s’ha anat fent gran la situació de l’Íria s’ha anat tornant més estable i les visites als metges s’han anat espaiant.
Els seus pares demanen més comprensió de l’administració. L’Íria no tindrà el barem de mobilitat fins els tres anys. Per això encara no tenen dret a la targeta per aparcar en places de discapacitat ni tampoc accés a un pis adaptat o més accessible al que tenen, amb escales.
Per donar a conèixer el cas de l’Íria, la Núria i el Joel tenen obert un perfil a Instagram, «Rarezas de una valquiria».
