Només 6 de cada 10 terrassencs d’entre 16 i 35 anys s’ha emancipat i un tretze per cent dels joves que ho havia fet ha acabat tornant a casa per motius econòmics o pel retorn als estudis. Per fomentar que els joves puguin viure de manera autònoma l’Ajuntament treballa, des de fa uns mesos, el Pacte per l’Emancipació Juvenil.
Es tracta d’un document que recull les accions dirigides a joves de 16 a 35 anys que ha de desenvolupar l’Ajuntament durant els pròxims quatre anys. L’impulsa el Servei de Joventut i compta amb la col·laboració d’altres regidories.
Al Consell Municipal d’Habitatge d’aquest dimecres s’ha informat que el pacte està en fase de redacció després d’una completa diagnosi amb participació ciutadana. La previsió és aprovar-lo al ple de desembre en fase inicial. S’han fet taules participatives amb serveis municipals, joves, entitats i professionals. També s’ha elaborat una enquesta entre joves de 16 a 35 anys.
Les accions d’aquest pacte, emmarcat dins del Pla Local de Joventut, fan referència a educació, ocupació, habitatge i benestar, aspectes clau per afavorir l’emancipació.
Un 16,3 per cent dels joves terrassencs no acaben l’ensenyament secundari. El pacte haurà de buscar solucions per a combatre l’abandonament escolar i garantir la igualtat d’oportunitats independentment de l’entorn familiar.
Pel que fa al benestar emocional, els joves el valoren amb un 7,3 cent per tot i que a l’hora de posar nota a la seva situació econòmica i laboral li posen un 5.
En l’àmbit laboral, un de cada quatre joves es considera sobrequalificat per la feina que té. Un 28 per cent assegura que treballa sense contracte i un 22 per cent treballa menys hores de les que voldria. Un 21 per cent cobra una part del salari en negre.
La franja d’edat dels 20 als 40 anys suposa la meitat dels demandants d’habitatge a Terrassa. Només un 8 per cent de les persones adjudicatàries del lloguer de parc públic és menor de 35 anys.
L’Íria té dos anys i nou mesos i pateix una polimicrogíria, una malformació al cervell que li van detectar als quatre mesos, en ple confinament. Les seves neurones no es connecten bé i té problemes psicomotors, epilèpsia i hidrocefàlia. Té col·locada una vàlvula de derivació i menja per un botó gàstric.
La malaltia, que no és degenerativa, li provoca un retard psicomotor sever. L’Íria no s’aguanta sola ni gateja. Tampoc no parla però si que expressa algunes emocions. Necessita estímuls, teràpies i sessions de logopèdia per seguir creixent, això si, a un ritme molt lent.
La Núria i el Joel vivien a Girona però es van traslladar a Terrassa, d’on és ella, i així estan més a prop de l’hospital Sant Joan de Déu. Denuncien la lentitud dels tràmits per obtenir els graus de discapacitat i dependència, que han arribat després de dos anys.
A mesura que s’ha anat fent gran la situació de l’Íria s’ha anat tornant més estable i les visites als metges s’han anat espaiant.
Els seus pares demanen més comprensió de l’administració. L’Íria no tindrà el barem de mobilitat fins els tres anys. Per això encara no tenen dret a la targeta per aparcar en places de discapacitat ni tampoc accés a un pis adaptat o més accessible al que tenen, amb escales.
Per donar a conèixer el cas de l’Íria, la Núria i el Joel tenen obert un perfil a Instagram, «Rarezas de una valquiria».
El carrer del Vall canviarà de sentit entre el carrer de la Rutlla i la plaça del Doctor Cadevall. D’aquesta manera es facilitarà l’accés a l’aparcament de la plaça Vella als vehicles que venen del sud de la ciutat. Ho hauria confirmat la regidora de Mobilitat, Lluïsa Melgares, en una reunió amb els comerciants del Centre. Segons aquests, la mesura es posaria en marxa amb caràcter imminent.
A la trobada els responsables de Terrassa Centre han demanat complementar aquesta mesura amb una altra, d’aplicació també urgent i almenys fins passat Reis. Es tractaria d’un canvi de sentit del Portal Nou, en direcció al carrer del Vall, també per millorar l’accés als aparcaments. El govern municipal s’ha compromès a estudiar-ho.
Per facilitar l’accés als aparcaments Terrassa Centre proposa una senyalització més senzilla i entenedora. També demanen a l’Ajuntament i a Saba que busquin una solució per l’aparcament del Portal de Sant Roc.
La futura pacificació dels carrers Arquimedes i Galileu podria anar al ple de novembre. La plataforma que denuncia l’alt volum de trànsit en aquests dos carrers s’ha reunit aquest dilluns amb la regidora Lluïsa Melgares i l’equip tècnic de Mobilitat. Del govern ha arrancat el compromís que el 2023 sigui un any de canvis en aquestes vies, que suporten entre 9.000 i 11.000 vehicles diaris.
Salvem Arquimedes i Galileu comparteix amb el govern l’objectiu de limitar el trànsit als vehicles que els fan servir com a carrers de pas travessant-los de punta a punta. Difereix, però, del calendari plantejat molt, més espaiat.
Per l’any vinent es preveuen actuacions tàctiques com l’ampliació de l’espai pel vianant i l’eliminació de pilones a les voreres. També la posada en marxa d’una aplicació per gestionar les zones de càrrega i descàrrega, campanyes informatives i s’instal·laran les càmeres, entre d’altres mesures. Aquestes, però, no sancionaran els vehicles no autoritzats fins al 2024.
Segons la plataforma només s’ha posat en marxa una de les mesures acordades a la darrera reunió: la instal·lació de senyals verticals recomanant les rondes com a alternativa al trànsit de pas. Properament es posaran pals al carrer Galileu, a l’alçada de la plaça del Progrés, per evitar l’habitual parada de vehicles i camions sobre la vorera.
Finalment no es pintarà el terra com als accessos a les àrees de vianants. Queda també descartada l’obertura del carrer Columel·la com a via d’evacuació directa cap a la Rambla pels vehicles que surten de l’aparcament del Progrés. L’oposició frontal dels veïns i el poc volum de trànsit que es trauria al carrer Arquimedes han fet caure la mesura.
El 21 de novembre els veïns d’Arquimedes i Galileu es reuniran per valorar la situació actual i estudiar possibles mobilitzacions. Fa uns mesos ja van instal·lar pancartes en finestres i balcons denunciant l’excés de trànsit que pateixen els carrers.
Entre gener i octubre l’Ajuntament ha retirat de la via pública 371 vehicles abandonats. Segons l’ordenança de mobilitat, un vehicle està abandonat si no té plaques de matrícula, duu estacionat un mes al mateix lloc amb desperfectes que l’impossibiliten per la circulació o porta dos mesos al dipòsit municipal sense que la propietat l’hagi reclamat.
Des de l’any passat, la normativa dona potestat de comprovar l’abandonament de vehicles al personal d’Egarvia i als vigilants de la zona blava.
El Consistori té en tramit de gestió 407 expedients per determinar si es tracta de vehicles abandonats i, per tant, hi ha prou evidencia que cal retirar-los de la via publica. A banda, hi ha 132 expedients més apunt de tancar, pendents només d’uns tràmits administratius.
Fins que no es tanqui l’any, al gener, no es sabrà quants vehicles han estat desballestats aquest 2022. En tot el 2021 se’n van retirar 521, dels quals 427 van acabar desballestats. Proporcionalment la xifra és més alta que la d’enguany. I és que durant els mesos de confinament i la baixa activitat per la pandèmia molts vehicles van quedar per retirar a l’espera de superar les restriccions.
Els propietaris de vehicles que vulguin tramitar de forma àgil una baixa voluntària ara poden autoritzar l’Ajuntament a fer els tràmits per la retirada del vehicle si no té cap procés d’embargament. Amb aquesta nova facilitat es preveu que baixi l’abandonament dels vehicles a la via pública.
Divendres es va tancar el termini per presentar candidatura a la Sindicatura Municipal de Greuges. Hi optaran vuit persones, els noms dels quals encara no s’han fet públics a l’espera que la comissió de seguiment validi les candidatures. Cal ser major d’edat, veí de Terrassa, tenir la condició política de català i gaudir de la plenitud de drets civils i polítics
Fins ara han transcendit cinc candidatures, les presentades per Pau Consola, Cristina Valverde, Mustapha Ben Elfassi, Ignasi Puig i Manel Pérez i confirmades per ells mateixos.
Del 17 al 29 de novembre els candidats podran explicar els seus projectes a la ciutadania. El 15 de desembre, i durant tot el dia, els terrassencs majors de setze anys podran donar suport a un sol dels candidats a través del set punts de recollida, un per districte.
La Moreneta tornarà al Raval de Montserrat abans d’acabar l’any. La retirada de la bastida d’un nou edifici habitatges ha deixat entreveure la capelleta on s’instal·larà, a la mateixa ubicació on era fins fa tres anys, abans d’enderrocar l’edifici de la Casa Gros.
La promoció és de la immobiliària Llaberia Puigbo, que preveu acabar les obres també a finals d’any.
La Verge ha estat restaurada en un taller del carrer de la Rasa. Ara s’està treballant en el marc de vidre i el perfil d’alumini que l’han de protegir.
La façana també recupera algunes baranes de l’antic edifici, que ja llueixen al primer pis, la porta d’accés, dues portes interiors i terra hidràulic.
La promoció consta de dotze habitatge, tots de lloguer, a partir de mil euros per un pis de dues habitacions. La planta baixa, inicialment dividida en tres locals comercials, ja està llogada. L’empresa d’alimentació Ametller hi obrirà una botiga de 600 metres quadrats.
Cinc persones han presentat ja la seva candidatura a Síndic Municipal de Greuges. El termini acaba aquest vespre i encara se’n podria afegir més.
Pau Consola és el més jove de tots. És educador social, diplomat en Ciències Empresarials i és el responsable de projectes de L’Eina Cooperativa.
Ignasi Puig, advocat, exregidor per Unió Democràtica, va presidir el Consell de l’Advocacia Catalana. Avui és el Degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa.
Manel Pérez, professor jubilat de l’institut Montserrat Roig. Va ser regidor per Iniciativa durant cinc mandats, formant part de diversos governs municipals.
Cristina Valverde, psicòloga, exregidora per Unió Democràtica. Actualment forma part de l’equip de gestió de la Sindicatura Municipal de Greuges.
Finalment, Moustapha Ben El Fasi, educador social al Departament de Drets Socials i expresident de la Comunitat Musulmana de Terrassa.
Fins a mitjanit encara es poden presentar candidatures a través de la Seu Electrònica.
La setmana que ve la comissió de seguiment haurà de validar les candidatures. Els aspirants tindran del 17 al 29 de novembre per explicar els seus projectes a la ciutadania. El 15 de desembre els majors de 16 anys empadronats a Terrassa podran participar en l’elecció del nou Síndic donant suport a una única candidatura. El ple municipal tindrà l’última paraula.
En el darrer any i mig l’Ajuntament ha gestionat 39.300 tràmits de prestacions socials. D’aquests gairebé 17.000 s’han gestionat a través de l’Oficina de Prestacions Socials i 22.300 mitjançant els onze Punts d’Orientació Social repartits per la ciutat. Tots dos serveis es van posar en marxa l’any passat amb l’objectiu de simplificar els tràmits i agilitzar l’atorgament de prestacions econòmiques.
L’Oficina va gestionar bàsicament tràmits de l’àmbit educatiu: 10.025 dels ajuts van ser per a menjadors escolars, 4.859 prestacions econòmiques per a activitats d’estiu com colònies i casals d’estiu i 2.113 prestacions per activitats extraescolars. Funciona de manera virtual les 24 hores del dia i dona autonomia a les famílies per demanar ajudes sense el seguiment dels serveis socials.
Els Punts d’Orientació Social permeten a les famílies amb accés difícil a les noves tecnologies fer els tràmits de manera presencial, amb l’assistència de professionals. S’hi poden fer tràmits relacionats amb el carnet d’identitat, la meva salut, la identitat digital, l’atur, la renda garantida o el pagament de taxes i multes, entre d’altres. N’hi ha a tots els districtes excepte el primer i funcionen amb la col·laboració d’entitats del tercer sector de la zona.
El govern municipal va aprovar, l’any passat, un nou reglament de prestacions socials, una revisió de l’anterior, vigent des del 2010.
Rafel Pino és un fotògraf terrassenc que va retratar el moviment sindicalista i obrer als anys 70 i principis dels 80. Ara, al Centre Excursionista exposa una selecció d’imatges d’aquella època. Són gairebé cinquanta fotografies, seleccionades per Cristóbal Castro, comissari de l’exposició, entre centenars de negatius. Jordi Albareda s’ha encarregat de digitalitzar-los.
Com a activista del PSUC, Pino va assistir a diversos actes sindicals i polítics i va coincidir amb dirigents del Partit Comunista com Antoni Gutiérrez-Díaz, Santiago Carrillo o Gregorio López Raimundo.
A la mostra hi ha diverses imatges del tancament de treballadors a la fàbrica Fontanals, quan començava la crisi del tèxtil, i les mostres de solidaritat que van venir tant dels veïns com del rector de la parròquia. També hi són retratades diverses manifestacions i la concentració davant de l’Institut Industrial, que acabaria esdevenint la Cecot. Per fugir una mica de la política, la mostra inclou fotografies d’alguns d’espectacles de dansa a l’aleshores Centre Cultural.
L’exposició es pot veure al Centre Excursionista fins al 25 de novembre.
