La fira d’orientació Terrassa Tria Futur celebrarà la seva quarta edició els dies 9 i 10 de març. Aquest cop serà només presencial, al Recinte Firal, després de les dues primeres edicions en format només virtual i la de l’any passat combinant les sessions online amb la presencialitat. La fira d’enguany es centrarà en els àmbit de la indústria, els serveis i l’audiovisual.
Tot el contingut virtual de les anteriors edicions seguirà disponible al web triafutur.terrassa.cat.
D’altra banda, la Mostra d’Ensenyament, adreçada a centres de secundària i entitats, es celebrarà del 22 al 30 de març. Com l’any passat es descentralitza en tres espais de la ciutat: el centres cívics Alcalde Morera i President Macià i el casal cívic Francisca Redondo. L’any passat hi van participar un miler d’alumnes de secundària.
El Col·legi d’Advocats de Terrassa va ser, al 2002, el primer de tot l’Estat en disposar d’un Centre de Mediació, el Cemicat, amb reglament i estatuts propis. Ha fet 20 anys i ho ha celebrat, aquest dijous pels volts del Dia Europeu de la Mediació, amb una taula rodona per fer balanç d’aquestes dues dècades.
El centre promou la mediació com a mètode pacífic i alternatiu de resolució de conflictes fomentant l’acord entre les dues parts a través del diàleg. És privat, confidencial i discret i evita passar per un judici. La mediació va en augment però la cultura de l’acord encara té camí per recórrer.
De 2018 a 2021, els darrers quatre anys amb dades, el Centre de Mediació del Col·legi d’Advocats de Terrassa va obrir 265 expedients. D’aquests, gairebé la meitat van acabar amb acord. En aquests quatre anys el centre va assessorar 632 persones, sobretot per temes de família, majoritàriament divorcis i herències.
Prop d’un 30 per cent dels conflictes que arriben tribunals es deriven al Cemicat. Segons el centre, el grau de compliment d’acords és molt més alt quan hi ha hagut mediació que quan s’ha resolt el cas als tribunals.
Les contractacions indefinides creixen significativament a Terrassa al 2022. En el darrer trimestre del 2022 es van signar 56.907 contractes, un 6,3 per cent més que al quart trimestre de 2021. D’aquests, 23.527, un 41 per cent del total, van ser fixos mentre que el 59 per cent restant, 33.197, temporals. Són dades de l’informe sobre l’evolució del mercat de treball a Terrassa que elabora trimestralment el Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat.
L’any passat la proporció era molt dispar. Només un 15 per cent de contractes van ser indefinits i un 85 per cent de durada determinada.
De cada 10 contractes signats, 8 són del sector serveis, 1 de la construcció i 1 de la indústria. Serveis i construcció son els sectors amb mes increment de contractació, prop del 10 per cent
La baixada de l’atur al darrer trimestre de l’any beneficia especialment el col·lectau femení. De les 169 persones de menys que hi ha a les llistes de l’atur, 116 són dones. En comparació amb l’any passat, el descens femení és del 5,39 per cent davant de l’1,48 per cent masculí.
En el els darrers dotze mesos l’atur en els majors de 25 anys ha baixat mentre que en els menors ha pujat. La franja més beneficiada és la d’entre 30 i 44 anys, amb un 14,5 per cent menys d’atur. Entre 25 i 29 i en els majors de 45 el descens ronda el 7 per cent. En canvi, els menors de 19 anys són els mes castigats, amb un 22,1 per cent més d’atur que a finals de 2021. També puja, però menys, un 12,4 per cent, l’atur en els joves d’entre 20 i 24 anys.
El divendres 3 de març es celebrarà, al Teatre Principal, la Gala de l’Esport, organitzada per l’Ajuntament i el Diari de Terrassa.
El premi més destacat és el trofeu Lluís Francino i Riera al millor esportista. Els cinc aspirants són Martín Molina en boxa, Clara Ycart en hoquei herba, Sarai Gascon en natació i Paula Leitón i Álvaro Granados en Waterpolo.
Com a millor equip estan nominats el Centre Parroquial San Cristóbal de futbol, l’Escola de Futbol Bonaire i l’Atlètic Terrassa Hockey Club.
En l’apartat de millor esdeveniment la tria serà entre el comitè organitzador del mundial d’hoquei, la Copa de la Reina de waterpolo i l’Euro Hockey Ranking Cup.
A banda d’aquests a la Gala de l’esport es lliuraran premis a l’esport escolar, al millor entrenador, al millor esportista màster i al millor esportista promesa.
També mencions especials a Jaume Leiva per la trajectòria, Nico Villar per la dedicació, Educa Box Terrassa per la solidaritat, Oriol Antolí per la gesta esportiva i el club inclusiu de waterpolo del Natació per la integració. La periodista Fanny Sallés rebrà a títol pòstum una menció especial al periodisme esportiu.
El jurat de la Nit de l’Esportista el formen quinze persones de diversos àmbits del món de l’esport.
El sector del cinema, en general, i el Cinema Catalunya, en particular, segueix recuperant els espectadors que va perdre arran de la pandèmia i les restriccions d’aforament. Al 2022 les projeccions de cinema comercial van sumar 39.079 assistents, un 19 més que l’any anterior.
Els mesos de maig i octubre van ser els més exitosos, amb cinc mil espectadors en cadascun. Tot i haver doblat els assistents de 2020, l’any de la Covid, el nombre d’espectadors encara està lluny dels gairebé 49.000 que s’havien aconseguit abans de la pandèmia.
El bon any del Cinema Catalunya es deu, en part a Alcarràs, la cinta de Carla Simón guanyadora de la Berlinale i recentment descartada pels Òscars. En les sis setmanes que va estar en projecció la van veure 4.931 persones, un 13 per cent del total d’espectadors de cinema comercial. Segueixen el rànquing As Bestas amb 1.958 espectadors, l’oscaritzada Coda amb 1.511, Deliciosos amb 1.405 i Elvis amb 1.275.
A banda del cinema comercial, al Catalunya s’hi han fet actes cultuals i de caire social. S’han concentrat sobretot entre febrer i maig, en la recta final del curs escolar. Entre tots els actes i en tot l’any hi han participat 10.506 persones.
L’any 2022 el Cinema Catalunya va fer tres sessions inclusives de «L’Hora Blava» per a nens i nenes amb Trastorn de l’Espectre Autista o diversitat funcional intel·lectual. Es tracta d’una iniciativa del govern municipal que aquest any es vol ampliar.
L’equipament ha buscat atraure públic més infantil i juvenil amb pel·lícules com Avatar, One Piece, Bola de Drac o La Lliga de les supermascotes, a més de les sessions de cinema infantil en català.
El Catalunya ha reforçat la difusió de la cartellera amb més presència a les xarxes socials.
Els Minyons de Terrassa ja tenen les claus de Cal Reig i confien traslladar-s’hi a principis de 2024
Els Minyons de Terrassa i l’Ajuntament han signat aquest divendres el conveni de cessió, per un període de 50 anys, de les naus de l’antiga fàbrica del carrer Mare de Déu dels Àngels, que són propietat municipal des del 2019. La de la colla castellera va ser l’única candidatura al concurs per l’adjudicació de les naus, que es va resoldre fa poc més un any favorablement per l’entitat.
Amb la cessió materialitzada, la colla castellera es posarà a treballar de seguida per rehabilitar les naus. Confien anar-hi d’aquí a un any, per començar la temporada 2024-2025. Fins aleshores seguiran a la casa modernista Jacint Bosch, al carrer del Teatre.
Una part de les naus s’enderrocarà per convertir-se en un pati d’assaig, que farà també la funció de plaça privada d’ús públic. El cost d’urbanització de la plaça anirà a càrrec de l’Ajuntament tot i que la promotora de tota l’obra serà la colla castellera.
La rehabilitació de les naus de Cal Reig està pressupostada en 1,2 milions d’euros, tot que l’import podria anar a més per l’encariment de preus. Bona part es cobriran amb la venda de la seu actual, que ha servit també per liquidar la hipoteca associada. L’Ajuntament hi farà una aportarà de 250.000 euros mentre els Minyons estan pendents del suport de la Diputació i la Generalitat.
La cessió de les naus de cal Reig segueix l’exemple d’altres immobles, com el Vapor Cortès, l’AEG o la fàbrica Pont Aurell.
Amb 1.200 metres quadrats de superfície útil, la nova seu doblarà la de l’actual. A la planta baixa hi haurà una gran sala d’assaig, la sala per la canalla, la cafeteria i el pati. Al primer pis, una sala d’actes, una de polivalent, un espai social i sales petites.
Quan Minyons de Terrassa faci efectiu el trasllat de la seu, el comprador de la Casa Jacint Bosch, l’empresari Salvador Ramon ja podrà disposar de l’immoble modernista per habilitar-lo com a hotel. En les properes setmanes el mateix Ramon obrirà un hotel Petit Luxe, a la façana de just al davant.
Les persones amb mobilitat reduïda ja poden gaudir dels espectacles de la Factoria Cultural al costat del seu acompanyant. L’auditori Alfons Vallhonrat incorpora vuit places específiques per a espectadors amb cadires de rodes. A més l’equipament ja disposa d’una plataforma elevadora per accedir a l’auditori per les escales, com la resta del públic.
Fins ara ho feien per una porta secundària a través d’un ascensor i es situaven a un lateral del passadís central. Els amics o familiars havien de seguir l’espectacle allunyats, des de la butaca que havien comprat. Ara, l’usuari amb cadira de rodes i un màxim d’un acompanyant poden seure junts a l’espai habilitat. Les entrades es poden comprar triant la localitat numerada al web de la Factoria Cultural.
La incorporació de les vuit places especifiques per a persones amb mobilitat reduïda no suposa en cap cas un increment de l’aforament de l’auditori, que es manté en 733 places.
Amb la instal·lació de l’elevador i l’habilitació d’aquestes places la Factoria Cultural es posa el dia en matèria d’accessibilitat. L’entrada a l’edifici ja es podia fer per la portes laterals.
Dilluns comencen obres d’urbanització en tres carrers de la ciutat, finançades per la Unió Europea a través dels fons Next Generation. Són al Passeig Comte d’Ègara i als carrers Col·legi i Cervantes. Les tres s’allargaran fins a finals del trimestre.
Les de més envergadura, amb un pressupost de 540.000 euros, seran a l’àrea de vianants del Passeig. S’hi inicia el projecte de transformació que ha donar continuïtat, fins a la Mútua, al circuit a peu des del Portal de Sant Roc. El vial nord del Passeig serà de plataforma única, amb més arbrat, paviment ceràmic de tons terrosos i de pas només per veïns i usuaris de l’aparcament.
En aquesta primera fase es tallarà el vial nord entre l’aparcament i el carrer del Passeig. No es tallarà el primer tram, des de Garcia Humet, que es farà en una fase posterior. De moment serà de doble sentit i d’ús exclusiu pels accessos als guals.
En aquesta primera fase també es tallarà el nord de la Font Vella, fins a la cruïlla amb Puignovell. Com a alternativa al tram afectat els vehicles autoritzats hauran de fer més volta i passar pels carrers del Passeig, Sant Cristòfol i Sant Pau.
A l’àrea del Vapor Gran els Next Generation serviran per ampliar les voreres del carrer Col·legi. En una primera fase s’actuarà entre el carrer Sant Domènech i la carretera de Montcada. El tram en obres estarà tallat tot el trimestre i diversos carrers propers seran de pas només pels veïns. La reserva escolar es traslladarà al carrer Vallhonrat, entre Vinyals i Cisterna.
Finalment, al carrer Cervantes les obres d’urbanització faran tallar-lo al trànsit entre Mare de Déu dels Àngels i Giralt i Serrà. El carrer Canonge Rodó serà temporalment de doble sentit, amb accés i sortida pel passeig 22 de Juliol.
Terrassa continua avançant cap a l’electrificació del seu parc d’automòbils. Segons el Gremi del Motor, Fecavem, al 2022 la venda de turismes híbrids i elèctrics ha crescut un 17 per cent i ha representat el 44 per cent del total mentre que els tradicionals de combustió reculaven un 6,8 per cent. Malgrat la davallada, els cotxes de gasolina i dièsel continuen sent majoritaris. Els de gasoil han pujat una mica, un 3 per cent, tot i ser una opció poc recomanada als concessionaris. Els de gasolina són els que més cauen, un 8,6 per cent, tot i haver-se’n matriculat 1.141.
El d’híbrids no endollables, amb etiqueta ECO, és el segon segment de turismes en vendes. L’any passat se’n van matricular 563, un 29 per cent més que al 2021. De microhíbrids, amb bateria de poca capacitat, se’n van vendre 388, un 6,3 per cent més. Pràcticament van créixer igual les matriculacions d’híbrids endollables, amb etiqueta 0, superant les 100 unitats. Finalment, es van matricular 94 cotxes cent per cent elèctrics, un 15 per cent més que l’any anterior.
Una altra modalitat, la de gas liquat, es va fent camí. Tot i ser minoritària, ha crescut més d’un trenta per cent, amb 73 unitats matriculades al 2022.
Toyota i Dacia Sandero, els líders a Terrassa
De les deu marques que registren més vendes, sis són europees, Toyota encapçala el rànquing amb 371 unitats. Per darrera, i per obre de les 200, Kia, Volkswagen i Hyundai. Completen el top 10 Dacia, Seat, Peugeot, Citroën i Audi. Hyundai ha venut un 40 per cent mes de turismes que al 201 i Citroën un 45 per cent menys.
Per models Dacia Sandero torna a ser el turisme més venut, l’únic que supera les cent unitats. Els cinc models líders, tots asiàtics, sumen el 18 per cent del mercat terrassenc. Els turismes europeus mes venuts són el Volkswagen T-Roc, el Renault Arkana i el Peugeot 2008 amb una seixantena d’unitats venudes cadascun.
Les motos elèctriques, un mercat estancat i minoritari
Per la seva banda, l’electrificació del mercat de motos s’estanca. Només un 3,7 per cent de les motos matriculades a Terrassa l’any passat eren elèctriques, 35 de 938. La resta, de gasolina. Les vendes de motos han crescut un 12,7 per cent i ho han fet en la mateixa mesura les de gasolina i les elèctriques.
El mercat de motos el lidera indiscutiblement Honda, amb 236 unitats venudes, una de cada quatre del total. A distància es consolida Yamaha, amb 126. Les dues apleguem el 40 per cent del mercat.
Amb la fi de les festes de Nadal aquest diumenge ha tancat la pista de gel de la plaça Nova. Ha estat oberta des del 2 de desembre i en tot aquest temps n’han fet us 14.663 usuaris, un 17 per cent més que l’any passat.
Una de cada sis entrades ha estat amb descompte, fent servir dels vals que repartien els comerços de la ciutat. Se n’ha utilitzat 2.371, un 30 per cent més que les festes de Nadal de 2021.
La regidoria de Comerços i Mercats valora molt bé la relació entre la pista i les botigues això com que sigui una activitat accessible i oberta a persones vulnerables.
Tot i les critiques rebudes pel cost energètic de la pista de gel, l’Ajuntament no es planteja cap alternativa per l’any vinent tot i que seguiran buscant la màxima sostenibilitat.
