La Liliia és ucraïnesa, de la capital, Kiiv. Dos mesos després que esclatés la guerra va venir a Terrassa com a refugiada amb la seva família. Aquí hi tenien uns amics i aquests van aconseguir que una amistat seva els deixés un habitatge, on viuen des d’aleshores. Ella és professora i traductora d’àrab i anglès a l’ucraïnès i al rus. Al seu país treballava a una empresa agroindustrial
A finals de gener va començar a treballar a jornada completa al Servei d’Esports on, de moment fa tasques administratives. Ja parla el castellà i ara està aprenent el català pel seu compte.
La Liliia és una de les vuit persones contractades per Foment a traves del programa Treball i Formació , finançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya. L’Ajuntament va contactar les trenta persones refugiades d’Ucraïna que tenia detectades i dinou van participar al procés. Les altres persones seleccionades treballen en escoles bressol, a Patrimoni o fent de mediadores. Se’ls ha ofert un contracte d’un any i aviat rebran un curs de català.
Com la majoria de persones refugiades, la Liliia vol tornar al seu país el més aviat possible, quan acabi el conflicte. Allà hi té família. Prefereix no posar data en el retorn i centrar-se en el present.
Al finals d’any agents forestals del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt instal·laven, a la vora d’un niu, tres càmeres de videovigilància amb micròfon incorporat per monitoritzar l’activitat de l’àliga cuabarrada. Per completar el seguiment van instal·lar receptors GPS a una parell d’àligues per dibuixar els seus moviments al llarg del dia.
Es tracta del projecte Tech4Nature, desenvolupat conjuntament per Huawei i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura en col·laboració amb la Diputació i la Universitat de Girona.
Una de les càmeres és panoràmica i enfoca directament el niu de les àligues. Permet veure què hi fan i seguir el cicle reproductiu, centrat en les properes setmanes. Les altres dues estan dirigides al camí principal proper per veure com influeix el flux d’excursionistes en el comportament de les aus i fins a quin punt els pertorba.
Amb aquesta tecnologia es vol buscar l’equilibri entre la protecció de la fauna i la presència humana i regular-lo basant-se amb dades reals.
En una fase posterior la Universitat de Girona processarà i analitzarà les dades. La connectivitat permetrà, per exemple, advertir els excursionistes que s’acosten a un entorn d’àligues per demanar-los caminar amb cura o gestionar una intervenció urgent dels agents forestals.
Després de tres anys tancat el bar de la Casa Baumann tornarà a obrir aviat, probablement abans de l’estiu, com a espai de dinamització juvenil. L’Ajuntament ha tret a concurs l’atorgament de la llicencia d’ocupació temporal d’aquest servei després que l’anterior adjudicatari declinés prorrogar la concessió, just abans de la pandèmia.
La llicència té una durada inicial de dos anys però es podrà prorrogar dos anys més, fins a quatre. El plec de clàusules estableix un cànon mínim anual de 2.082 euros, que s’haurà de liquidar trimestralment a l’Ajuntament en concepte d’ocupació de l’espai.
L’adjudicatari haurà de programar cada mes com a mínim dues activitats socials, culturals lúdiques o musicals per a joves, ja sigui al pati o a la sala interior, que estiguin en línia amb el Pla Local de Joventut.
El bar-cafeteria haurà d’obrir un mínim de 25 hores setmanals entre dimecres i diumenge. Es posa a disposició de l’adjudicatari la cuina (sense extracció de fums), nevera, congelador, forn, mobiliari, taules, cadires, gots, tasses i copes. L’Ajuntament fixa uns preus màxims pels productes que es serveixin.
El termini de presentació d’ofertes finalitza el 15 de març. A l’hora de valorar les propostes es tindran en compte el cànon ofert, el projecte d’explotació, les propostes de tarifes, d’activitats i de difusió, el termini d’obertura i el perfil de l’entitat o empresa. Es valorarà la vocació juvenil i l’experiència en restauració.
Esquerra Republicana vol crear a Terrassa un hub que connecti les empreses innovadores amb la universitat i el coneixement i ajudi a retenir el talent que s’hi genera. La proposta l’ha fet la cap de llista, Ona Martínez, després de la visita al grup The Yellow Nest, que ofereix solucions per la millora de l’eficiència energètica. L’ha acompanyat l’exconseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, ara vicesecretari general d’Esquerra en Agenda 2030, Transició Ecològica i Esports.
La candidata republicana no concreta encara on es podria ubicar el concentrador d’empreses tecnològiques. Es tracta d’una proposta ambiciosa, complementària al viver d’empreses, que ha de servir per acompanyar les iniciatives que fan avançar la ciutat cap a un món més sostenible. També permetrà generar activitat econòmica, atraure noves empreses i crear economies d’escala.
Romeva i Martínez posen The Yellow Nest com a exemple d’empresa innovadora que ha sabut combinar l’aposta per la transició energètica i el compromís amb la ciutat. Un model que, segons Romeva, pot servir d’inspiració a altres punts del país.
Després de l’estada a The Yellow Nest Raül Romeva ha visitat el Club Natació Terrassa. Ha estat l’endemà que el Tribunal Suprem li confirmés la inhabilitació per 12 anys un cop revisada la sentència amb el nou codi penal. L’exconseller critica el paper de la justícia espanyola i manté totes les esperances en l’europea.
Amb l’objectiu d’acostar l’art i la cultura als barris l’Ateneu Terrassenc ha iniciat a Sant Pere Nord una primera exposició col·lectiva. Hi han participat una desena d’artistes terrassencs, entre ells Octavi Intente, Teresa Jordà Vitó i Anna Taratiel.
La inauguració, aquest divendres, al Centre Cívic President Macià ja ha estat tot un èxit de convocatòria. La mostra l’organitzen l’Ateneu i l’associació de veïns.
La iniciativa sorgeix arran de les rutes culturals que un dels membres de l’Ateneu, Ferran Peña sol organitzar pels barris de la ciutat. En la ruta per Sant Pere Nord va sorgir la idea de dur l’art arreu per trencar amb la tònica que tot es fa al Centre.
L’exposició col·lectiva d’art del Projecte Barris de Terrassa es pot veure al Centre Cívic President Macià fins aquest dissabte. L’Ateneu Terrassenc vol que aquesta primera experiència tingui continuïtat en altres barris. Per això fa una crida a totes les associacions de veïns de la ciutat per a què es sumin al projecte.
La quinzena edició del cicle Sons del Temps arriba amb mig any de retard i fora del seu calendari habitual, els mesos d’estiu. El Servei de Cultura ho justifica per la voluntat de dissenyar una programació a l’alçada de l’aniversari.
El cicle es farà del 23 de febrer a l’11 de març, amb vuit propostes musicals i activitats complementaries. S’inaugurarà a la Seu d’Ègara amb una taula rodona sobre música i patrimoni i un tastet musical del grup de Cambra de Terrassa Ciutat Coral.
La proposta més significativa tindrà lloc dissabte 25, l’endemà del centenari de la visita del físic Albert Einstein a Terrassa. Per commemorar-ho el Sons del Temps es trasllada aquell dia a l’Escola Industrial on el Quartet Brossa farà un concert. Un altre escenari nou serà la cúpula de la Cecot. La cantant i clarinetista terrassenca Carola Ortiz hi presentarà el seu tercer disc.
La Masia Freixa acollirà un recital de guitarres i l’església de Sant Francesc música espiritual. La resta de propostes musicals es farà a les tres esglésies de la Seu: un concert de cants gregorians, una relectura femenina de l’Ave Maria i el ressò del refinament francès.
A banda dels concerts, el cicle proposa una exposició d’instruments medievals i dos tallers familiars. La setzena edició del Sons dels Temps recuperarà la seva època habitual, aquest l’estiu.
La plaça de Mossèn Cinto Verdaguer experimentarà, en els propers mesos, un canvi d’imatge i configuració radicals. Gràcies als Next Generation al juny començaran les obres per reurbanitzar la plaça i fer-la més amable i pensada pel vianant en detriment dels vehicles, que ara hi tenen més de la meitat de la superfície.
En l’estat actual, la circulació des del carrer del Nord cap a Sant Leopold divideix la plaça en dos espais diferenciats. Al Nord, i a un nivell més elevat, hi ha la placeta triangular, amb dues alzines i un lledoner, bancs per fer-hi estada, una zona circular enjardinada i el monument a Mossèn Cinto, que havia estat una font. Per sota de la zona de gir l’espai és bàsicament pels vehicles, amb un carril de circulació en sentint Nord i diverses places d’aparcament per a cotxes i motos.
Amb el projecte, redactat per Espai LUR Arquitectes i aprovat l’any passat, la plaça passa a ser concebuda com un sol espai més extens i de plataforma única. El gir dels vehicles que vénen del Nord s’avança fins situar-lo arran de façana, entre els arbres de la placeta actual. Amb la remodelació es canviarà tot el paviment. L’asfalt i les voreres de panot es substituiran per les peces ceràmiques vermelles característiques de l’illa de vianants. Els dos carrils de circulació, en el gir del carrer del Nord i la continuïtat del carrer del Passeig, seran d’asfalt de color també vermellós.
Les places d’aparcament i de càrrega i descàrrega desapareixen i es deixa tot el protagonisme pel vianant, excepte el carril que ve del carrer del Passeig. Hi haurà més arbres i diverses illetes de vegetació arbustiva, que seran un drenatge natural de les aigües pluvials. El monument a Mossèn Cinto es trasllada uns metres cap al Sud per ocupar un lloc més central.
Les obres de reurbanització de la plaça Mossèn Cinto Verdaguer estan adjudicades a l’empresa Tebancat per un import de 251.000 euros més IVA. Es preveu que la nova plaça estigui enllestida a finals d’octubre.
La plaça duu el nom del poeta i escriptor des de 1903 però la configuració actual és de 1956. El nou disseny realçarà les quatre façanes modernistes que sobreviuen: la impremta Ventayol i el magatzem Miquel Boix, de Lluís Muncunill i el magatzem Corcoy i l’Escola d’Economia Domèstica, de Melcior Vinyals. Hi havia hagut un altre edifici de Muncunill, l’Agrupació Regionalista, més tard seu de l’escola municipal de música abans de ser enderrocat als anys cinquanta per construir-hi l’edifici de Correus.
A mitjà termini el tram final del carrer del Nord, a partir del carrer de Societat, serà de vianants i circulació restringida als veïns.
Mentrestant les obres de la plaça que cobreix l’aparcament del carrer del Nord encaren la seva recta final. Acabaran en unes setmanes, una mica més tard del previst. Està sent remodelada per posar remei als problemes de filtracions d’aigua.
Estat actual de la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer
Projecte de la nova plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, redactat per Espai LUR Arquitectes
Secció de la nova plaça, amb les diverses illes arbustives per drenar l’aigua i salvar el pendent
El monument a mossèn Cinto, instal·lat al 1956, es desplaçarà uns metres més avall per ocupar un lloc més central a la plaça
Estat actual de la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer
Estat actual de la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer
Estat actual de la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer
Estat actual de la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer
Estat actual de la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer
Andreu Grau i Fontanals publica la seva quarta novel·la, editada per Voliana Edicions. Es diu ‘Les fulles mortes’ i recrea la Terrassa dels anys 80 tot i que hi surt amb el nom fictici d’Orma.
Està ambientada en el centre de la ciutat, aleshores plena de vapors, alguns en procés de tancament. La majoria de places, carrers i fàbriques hi surten amb el seu nom real excepte el Vapor Gran, rebatejat com a Vapor Canals.
També són reals alguns personatges tot i que amb una identitat de ficció. Entre ells, la seva pròpia mare, Fina Fontanals, o l’anarquista Pedro Alcocer. La novel·la, protagonitzada per un adolescent, vol evocar la memòria d’una època que va quedant llunyana.
Aquesta és la quarta novel·la d’Andreu Grau després de ‘Les desventures d’Arquímedes Cadavall’, ‘Ni aquesta tarda ni cap altra’ i ‘Les ales de l’arna’.
Grau, que és documentalista a la Universitat Autònoma, està ara treballant en una novel·la també ambientada als anys 80 i una altra de més futurista.
Des de mitjans de gener diversos veïns del barri del Segle XX es queden sense llum a la mateixa hora pels volts de les vuit del vespre i durant ben bé tres hores. Els talls, sense avís previ, afecten els habitatges dels grups de Santa Margarida, a la carretera de Rubí, els del carrer Zuloaga i alguns dels carrers Navas de Tolosa i Vallparadís. En total, uns 160 abonats de la companyia Endesa.
Ho pateixen des del 17 de gener, pràcticament cada dia i amb poques excepcions, entre quarts de vuit i les onze de la nit i mai en divendres ni dissabte.
Entre aquestes hores, res de llum, calefacció, aigua calenta i cuina elèctrica. Només els qui tenen cuina de gas poden preparar el sopar, això sí, a les fosques o amb espelmes. La baixada de tensió no és total però no hi ha prou potència per engegar cap electrodomèstic. Els talls no afecten mai l’enllumenat públic.
Els veïns afectats ja van patir talls diaris de llum fa dos anys, als mesos de gener i febrer, just després del temporal Filomena. Aleshores la subestació elèctrica del carrer Vallparadís la van traslladar a la carretera de Rubí. L’any passat, els talls només van ser de dos dies.
Han presentat queixes a Endesa però no els donen cap solució. Ara miren de presentar un reclamació a la Generalitat un cop esgotada la via de Consum. La companyia elèctrica no té registrada cap incidència a la instal·lació i properament analitzarà altres possibles causes que provoquin els talls de llum.
Al juny va néixer a Terrassa Barri Futur amb el principal objectiu de potenciar l’economia social i solidària amb el treball en xarxa de les entitats associatives i veïnals de la ciutat. Barri Futur és una de les 22 comunalitats urbanes que hi ha a Catalunya, totes amb el suport del Departament d’Empresa i Treball, que han estat creades per fomentar un model socioeconòmic pensat per les persones i el treball cooperatiu.
Barri Futur celebra aquest divendres a la tarda i dissabte tot el dia la seva primera gran iniciativa: unes jornades de cultura comunitària. Se centraran en quatre taules rodones que tractaran diversos temes: equipaments comunitaris, esdeveniments socioculturals, treballadores culturals i les xarxes d’espais i cultura comunitària. Els quatre debats es faran a l’Ateneu Candela mentre que el dinar de dissabte es farà a La Tafanera i la cloenda a la Casa de la Música. Més d’un centenar d’entitats han estat convidades a participar-hi.
La comunalitat urbana Barri Futur la formen vuit entitats: Adhoc, Ateneu Candela, Communia, La Natural Coopmunicació, La Terrassenca, Llibreria Synusia, L’Egarenca i Prodis.
