L’Hospital Universitari Mútua Terrassa es el primer centre sanitari en adherir-se al projecte Recooperem, un programa d’aprofitament alimentari del Consell Comarcal. Mútua aportarà 18.250 racions l’any i es converteix així en un dels principal aportadors al projecte que reparteix unes 9.000 racions anuals a famílies vulnerables.
En l’actualitat en el projecte Recooperem hi participen 50 escoles, 18 empreses de restauració i 13 entitats socials. Un programa que recupera el menjar sobrant dels centres escolars i de menjadors d’empreses i es fa arribar a 3.000 famílies vulnerables. Tot plegat en una aposta per la sostenibilitat alimentària i en contra del malbaratament.
A partir del dia 24, un cop finalitzat el servei diari de menjador dels treballadors de Mútua el menjar net i apte per al consum es prepararà en carmanyoles que entraran a formar part de tota la logística que facilita el Consell Comarcal. Mútua espera convertir-se ara en referent per a d’altres hospitals de la comarca.
La Generalitat ha aprovat declarar la Masia Freixa com a Bé Nacional d’Interès Cultural, en la categoria de Monument Històric. Una protecció que també delimita al parc del seu entorn. Així culmina un procés que va començar el passat mes d’octubre amb la primera tramitació de l’expedient. La Masia Freixa ubicada al recinte del Parc de Sant Jordi, és obra de l’arquitecte Lluís Muncunill.
Inicialment el 1905 va ser construïda com a nau industrial de filatura sense pretensions arquitectòniques. Posteriorment la família Freixa la va transformar en residència. A la Masia es concentra en una sola obra els trets definidors del modernisme a Catalunya. Un inici de fàbrica tèxtil, d’una nissaga burgesa i amb formacions sinuoses pròpies de l’estil que dominava l’època.
Un espai imprescindible per entendre el desenvolupament urbà contemporani de la ciutat que junt amb el seu entorn s’ha convertir en espai de referència de la cultura popular. També s’ha declarat Monument Històric, la Cinglera de Capellades en la categoria de zona arqueològica.
D’altra banda, la Generalitat ha declarat el Centre de Documentació i Museu Tèxtil com a Museu d’Interès Nacional pel fet que custodia més de 130.000 peces que abasten cronològicament des del segle I al segle XXI. Una de les col·leccions tèxtils i d’indumentària úniques en el territori.
-
- Masia Freixa
-
- Museu Tèxtil
Catalunya continua sent el principal productor industrial de l’Estat tot i perdre cinc punts de la participació en el Valor Afegit Brut de l’economia espanyola. Aquesta és una de les alertes del primer baròmetre industrial que la patronal CECOT publicarà trimestralment, per evidenciar la realitat de les empreses, apuntar les tendències econòmiques i aportar possibles millores pel sector.
Un estudi estadístic basat en dades oficials, presentat aquest dimarts, i que fotografia l’estat de la indústria, després dels darrers impactes econòmics com la pandèmia i la crisi d’Ucraïna. Amb aquests informe la patronal insta als governs a actuar per consolidar i fer créixer el sector amb mesures llargament reivindicades com la simplificació administrativa, la seguretat jurídica en el sistema tributari o l’adaptació del mercat laboral a la realitat actual.
També reclamen impulsar accions davant el preu de l’energia i facilitar la transició energètica. Per a la Unió Europea, la indústria és un eix estratègic que genera el 20 per cent del PIB, dona feina a 35 milions de persones i es responsable del 80 per cent de les exportacions.
Del baròmetre també es desprèn que la industrialització és un factor estratègic que aporta solidesa i capacitat de vertebrar territoris a llarg termini. I així contribuir a l’equilibri de l’actual model econòmic liderat pels sectors serveis i pel turisme, i generar una autonomia industrial per no dependre de tercers països tal i com va evidenciar la pandèmia.
Una altra de les dades de l’estudi de la patronal mostra l’augment de la producció mitjana industrial en territoris com Madrid, València i el País Basc, tot i que Catalunya manté el seu lideratge amb un 22,4 per cent de participació del PIB industrial. El baròmetre completa la seva radiografia industrial amb indicadors de producció, demografia empresarial, indicadors laborals o l’evolució dels preus de les matèries primeres. Unes eines per prendre el pols a la indústria, que marca tendències i proposa mesures pel creixement i consolidació dels projectes industrials.
Augmenten en un 6,42 per cent, el nombre de places per al curs que ve per a la Formació Professional i arriba a les 445.818 places a tot Catalunya. D’aquestes unes 31.000 són per a certificats professionals, 171.000 a l’àmbit educatiu i 243.000 a la formació contínua que s’impatiran en 2.233 centres de formació professional. Tota l’oferta s’agrupa a fp.gencat.cat.
Tota aquesta millora en part es deu a l’augment dels pressupostos que són de més de 900 milions per al curs 2023-2024, més de 175 milions més que el curs anterior. Els punts d’informació i orientació arriben fins als 2.572 i fins a 37.000 el nombre d’empreses col·laboradores per fer pràctiques.
Com l’any passat, la preinscripció s’ha avançat per incloure l’alumnat de primer de Batxillerat i combatre l’abandó escolar. Per als cicles de grau mitjà pels alumnes de continuïtat serà del 12 al 18 d’abril, per a la resta del 9 al 15 de maig. Per als cicles de grau superior serà del 26 de maig a l’1 de juny.
En els cicles de grau mitjà hi haurà dos processos diferenciats, per l’alumnat amb continuïtat d’escolarització i pels alumnes de formació d’adults i de primer de batxillerat. D’aquesta manera es garanteix la continuïtat educativa i s’evita l’abandonament escolar. Amb aquest criteri la passada inscripció es va arribar al 97,5 per cent de l’alumnat de continuïtat que va accedir a la seva primera opció.
Pel què fa als docents per al pròxim mes de setembre hi haurà un total de 9.390 professors, per a 8.129 places repartides en 273 grups més. S’han reforçat els itineraris en les línies més necessàries, 97 certificacions relacionades amb l’economia digital, 46 vinculades amb l’economia verda i 120 d’atenció a les persones.
I tot plegat per convertir la Formació Professional en un dels pilars per a la competitivitat del país, tal i com s’ha dit en la presentació aquest dilluns d’un gran acord de concentració signat entre Govern, patronals i sindicats per a la planificació d’aquests estudis.
En el Ple previst per aquest mes de març que es farà el pròxim divendres dia 31, s’hi presentaran tres propostes en l’apartat de Participació Ciutadana. Una, la presenta Plataforma per la Llengua sobre la comissaria de la Policia Nacional a la ciutat. Una altra és de l’Observatori de Drets Socials i fa referència a la subcontractació de les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliaria.
L’última proposta de Participació serà de la Plataforma Capaç, per a la millora de l’accessibilitat als parcs de lleure infantil. Pel què fa a les Propostes de Resolució, Ciutadans en presenta una sobre el procés de licitació del menjador i tres acords sobre la revisió de la retirada d’honors a personatges del franquisme, sobre la conciliació laboral i per fomentar la lectura pública del Quixot en el Dia Internacional del Llibre.
Per la seva banda Esquerra Republicana presentarà una moció de suport a la Renda Bàsica. L’Equip de Govern busca el màxim suport per demanar a la Generalitat que atorgui la Creu de Sant Jordi a la psicòloga i pedagoga terrassenca Maria Jesús Comellas. Finalment els grups han acordat la supressió del Ple corresponent al mes de maig per la proximitat amb les eleccions municipals del dia 28.
Míriam Moukhles és una actriu terrassenca que només fa divuit mesos que va completar la seva formació a l’Institut del teatre. Ara defensa un personatge de minyona a l’obra Vent de garbí i una mica de por, per la qual va ser escollida a través d’un càsting obert.
Un retrat àcid de la burgesia catalana a través dels temps, escrita per Maria Aurèlia Capmany, segons la dramatúrgia d’Albert Boronat i sota la direcció de Judith Pujol. Aquesta és la primera participació de la terrassenca en una estrena al Teatre Nacional de Catalunya.
Amb només 27 anys, Moukhles que també fa de locutora publicitària, disposa de companyia pròpia amb la qual prepara un muntatge de creació que es podria estrenar la pròxima tardor.
Vent de garbí i una mica de por es pot veure al TNC fins al 16 d’abril.
Terrassa recorda i homenatja a les persones que van patir l’exili republicà amb unes jornades que inclouen un reconeixement institucional. Aquest dijous l’Arxiu Històric de Terrassa ha acollit una xerrada de l’historiador Josep Puy amb el títol «Terrassa 1939, derrota i exilis».
L’especialista en l’exili republicà ha explicat els darrers dies de la Terrassa republicana, la ruta de l’exili i la sort d’alguns republicans terrassencs exiliats a partir del febrer de 1939.
Aquesta és la primera vegada que es fa un acte institucional de reconeixement a l’exili republicà, organitzat pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) i impulsat per l’Ajuntament des del Departament de Memòria Democràtica, per promoure el reconeixement institucional i ciutadà dels terrassencs que al final de la guerra civil van haver de marxar de la seva ciutat i del país per defensar les llibertats i principis democràtics.
Pel dia 30 hi ha prevista una segona jornada en forma d’acte institucional sota el títol «néixer, viure i tornar de l’exili». L’acte inclourà una taula rodona amb persones exiliades o nascudes a l’exili i els seus familiars.
Podeu consultar el programa complet clicant aquí.
La icònica imatge que ofereix el gratacels de MútuaTerrassa a la plaça del Doctor Robert canviarà la seva fisonomia. Un projecte per millorar l’eficiència energètica de l’activitat de tot el grup preveu forrar tres de les quatre cares de l’edifici amb plaques fotovoltaiques. Un seguit de mesures per fomentar l’autoconsum que reduiran en un 30 per cent la despesa energètica del centre mèdic.
La instal·lació, encara sense data, forma part d’un gran Pla d’Acció Climàtica que MútuaTerrassa vol impulsar per descarbonitzar al màxim tots els seus processos i contribuir a la reducció del canvi climàtic. Les actuacions s’estructuren al voltant de quatre eixos: fer la transició energètica; orientar-se cap a l’economia circular; fomentar la mobilitat sostenible i aprofundir en la recerca del binomi salut i canvi climàtic.
El director del Compromís Verd de MútuaTerrassa, Josep Rull, ho ha explicat aquest dijous a la tarda en l’inici de la 21a edició de les xerrades de ‘Dijous a Mútua’, i ho ha avançat aquest matí en el programa ‘El Submarí’ de la Ràdio Municipal de Terrassa.
Una promoció dels cinemes Cinesa permetrà anar a les sales de Parc Vallès, tantes vegades com vulguin els espectadors, a un preu tancat. Es tracta de la tarja Unlimited Car, disponible a partir d’aquest mes d’abril amb dos models de subscripció, l’«Estàndar» i el «Luxe».
L’abonament costa a partir de 15,90 euros al mes. Aquest és el primer programa de subscripció al país que comercialitza una companyia d’exhibició cinematogràfica. Els clients podran gaudir de les millors estrenes tantes vegades com vulguin durant tot l’any. El primer model de subscripció entrarà en vigor aquest mes d’abril i s’anirà extenent gradualment a tota la cadena de sales Cinesa.
La Unlimited Car es podrà comprar als canals digitals de Cinesa (www.cinesa.es), als quioscos i a les taquilles dels cinemes. Des de la companyia es destaca l’aposta que fa l’empresa per adaptar-se a les noves fórmules de consum cinematogràfic, en un sector en transformació constant.
Terrassa estrena dos murals a la façana de sengles edificis, als barris de Sant Llorenç i Can Tusell, els dos primers a la ciutat de caràcter ambientalista i animalista. Es tracta d’una proposta de la regidoria de Benestar Animal, d’acord amb el veïnat, per sensibilitzar sobre la biodiversitat i alhora fer més atractiu el barri.
Aquest dimarts, els artistes del grup Twee Muizen que han fet el mural «Casa teva» de la plaça de la Font Flavià, han vist junt amb el veïnat, la seva proposta acabada. D’altra banda, al carrer Xaloc acull el mural «Pol·linització», obra de l’artista Werens, on les abelles són les protagonistes en un món que es dilueix en monocolor.
Aquests murals formen part del projecte Terrassa Walls, que té per objectiu promoure l’art urbà i visibilitzar als seus artistes. Amb aquests dos murals al districte 6 ja són una desena les intervencions artístiques que s’han fet als barris. Uns projectes que decoren places i carrers i acosten l’art més popular a la ciutadania.
