La Marcel·la Clusellas és una mare donant de llet materna per segona vegada. La primera experiència va ser fa 4 anys, quan va néixer la Júlia i ha repetit amb l’Oriol, que té 6 mesos.
La recomanació de fer-se donant li va arribar de la llevadora del CAP Rambla de Mútua Terrassa. Produeix molta llet i de molta qualitat i la seva filla no se la bevia tota. L’excedent van arribar a ser uns 10 litres, que segur que van ser molt ben rebuts per part dels nens prematurs.
Reconeix que la pandèmia li ha complicat les coses: ara tots els recipients s’han de rentar i esterilitzar abans i després de cada extracció, ha de posar-se mascareta, netejar-se les mans amb gel antisèptic i la llet s’ha de congelar immediatament després. Amb la Júlia es treia la llet a la feina. Ara, teletreballa i ho fa a casa, a primera hora del matí, amb un aparell doble i abans que el seu fill es desperti. És més esforç però és l’única manera d’organitzar-se, diu.
El Banc de Llet Materna ha recollit en 10 anys de trajectòria gairebé 10.000 litres de més de 5.000 mares donants que han ajudat a sobreviure a més de 4.300 nadons prematurs d’alt risc. Són criatures que han nascut abans de la setmana 32 de la gestació i amb un pes per sota d’1,5 quilos. Molts passen setmanes a la incubadora abans de poder anar a casa.
Vestits modernistes, d’Hermès, de Pedro del Hierro, de Pertegaz, d’Emilio Pucci, d’Ungaro, de Balenciaga… bosses i complements, sabates, roba d’home i molt més. Indumentària des del 1900 als anys 70.
És la valuosa i extensa col·lecció familiar i personal de María Cristina Álvarez de Sotomayor que acaba d’arribar procedent de Madrid al Centre de Documentació i Museu Tèxtil. Álvarez de Sotomayor ja coneixia el centre. Aquí es van restaurar les peces i es van fer els maniquins a mida per a l’exposició «Balenciaga y la pintura española» que es va poder veure al Museu Thyssen-Bornemisza a l’estiu de 2019. Llavors ja va donar a la ciutat alguns vestits d’aquell dissenyador i ara ha cedit tota la seva indumentària.
Les peces, més d’un centenar, encara s’han d’inventariar i documentar, algunes fins i tot restaurar, i al 2022 es podran veure en una gran exposició que narrarà la història de la moda al llarg del segle XX.
Abans, però, al novembre, algunes de les peces d’Álvarez de Sotomayor es podran veure a l’exposició «Un museu, mil trames» que el CDMT prepara pel seu 75è aniversari.
Una setantena de persones ha baixat des del Pla del Bon Aire al Centre en manifestació per protestar contra el tancament d’oficines bancàries.
L’acció l’ha convocat l’Associació de Veïns i Veïnes d’aquella zona però ha comptat amb el suport del FAVT, Moviment per unes Pensions Dignes, TxT i PSC i altres entitats.
Lluiten perquè no tanqui la sucursal del BBVA de l’avinguda del Parlament, que abaixa la persiana definitivament aquest diumenge. De la mateixa entitat estan condemnades al cessament d’activitat altres dues oficines (la del carrer Sant Pere i la de carretera de Castellar).
Els veïns denuncien que per sobre de l’avinguda Abat Marcet només en quedarà una, la de la Rambla Francesc Macià, i això comportarà moltes dificultats per a la ciutadania, sobretot per a la gent gran.
Demanen una banca pública i que el Banc d’Espanya actuï. Demanen també que les administracions públiques exigeixen als bancs que mantinguin les sucursals obertes.
El cas és que el degoteig de clausures és constant i a tot arreu. Les entitats bancàries, moltes afectades per fusions i Expedients de Regulació d’Ocupació que comporten reestructuracions de plantilla, tanquen oficines per reduir costos i personal. Els perjudicats són els ciutadans i les ciutadanes que, de tenir una o dues oficines al costat de casa ara les han de buscar, en molts casos, canviant de barri.
Els veïns diuen que el BBVA tancarà més oficines al setembre i a l’octubre i que a Terrassa, només en quedaran 3.
Tot i que no era ben bé el tema, a la reunió ordinària de la Comissió Informativa de Drets Socials s’ha fet una radiografia de la situació actual de la pandèmia a la ciutat i el repunt de casos en aquesta cinquena onada. La regidora de Salut, Mònica Polo, ha explicat que Terrassa està ara al mateix nivell que durant la segona onada, és a dir, durant els mesos de setembre i octubre.
La regidora ha dit que els contagis s’han accelerat i el virus es propaga molt ràpidament, tot i que els pacients registren quadres molt més lleus. Això, tensiona més encara l’atenció primària. Polo ha aportat les darreres dades: 82 casos detectats dissabte; 118, diumenge i 111, dilluns. Hi ha 34 persones ingressades a planta i 7 a la UCI (3, a Mútua i 4, al CST). La mitjana d’edat d’aquestes persones que requereixen hospitalització és de 40 a 50 anys.
Les residències de gent gran estan netes, sense positius. Es va detectar un cas fa uns dies i es va traslladar a Mútua, ha afegit Polo.
Divendres passat es van posar 900 vacunes a la unitat mòbil instal·lada a l’aparcament del centre comercial Terrassa Plaça. Pels propers dies no hi ha prevista cap altra jornada de vacunació massiva perquè no hi ha dosis disponibles, ha explicat la regidora.
La Comissió també ha servit per conèixer el nombre de persones que es van acostar al Punt Lila de la Plaça Didó durant la Festa Major. La regidora de polítiques de gènere, Núria Marín, ha explicat que van ser 44 persones, 27 dones. La franja d’edat més nombrosa és dels 14 als 18 anys perquè d’aquestes edats, 16 dones i 16 homes van demanar informació.
Els veïns i veïnes dels carrers de Sant Ignasi, del Nord i de la Societat denuncien els problemes de convivència que estan provocant les persones que han ocupat una casa situada a la cantonada d’aquestes tres vies. I hi viuen unes 15 persones, entre elles 7 o 8 menors, des de fa uns 2 anys.
Es queixen de la brutícia que generen a dins i fora de l’habitatge, dels crits i els enfrontaments, del soroll, del volum del televisor i de la música fins a la matinada, entre altres coses.
Després d’un temps aguantant aquesta situació, aquest cap de setmana un veí va exposar el problema a les xarxes.
El mateix alcalde, Jordi Ballart, va respondre el post d’aquest veí. L’Ajuntament té constància del problema i han fet accions per intentar resoldre-ho. Han parlat amb la propietat de l’edifici perquè denunciï i el tema està en mans de la Fiscalia per demanar mesures cautelars i la desocupació de l’immoble.
El veïnat vol una solució a curt termini.
L’Ajuntament de Terrassa ha celebrat aquest 9 de juliol el primer Ple extraordinari format exclusivament per dones. Regidores i oradores han estat presents al saló de plens i la resta de les participants en els grups de treball previs han pogut seguir la sessió des del Cinema Catalunya o des de casa per Internet.
Les 7 propostes s’han aprovat per unanimitat i són fruit d’un procés participatiu de 76 dones de 43 entitats i col·lectius.
La data escollida per celebrar la sessió no és trivial: aquest mateix dia però de l’any 1937, Quitèria Tarragó Casellas va ser nomenada regidora de l’Ajuntament de Terrassa -la primera de la ciutat i de tot l’Estat- . De fet, la primera moció ha estat el reconeixement públic a Tarragó que serà nomenada filla adoptiva de la ciutat i serà inclosa a la galeria de terrassencs i terrassenques il·lustres.
La resta de propostes volen detectar, prevenir i atendre les violències de gènere i violències masclistes; reconèixer els drets de les dones en el treball productiu i de les cures i reconèixer també Carmen Pablos, una activista feminista que va fundar i presidir l’Associació de vídues de Terrassa a la tardor.
La darrera proposta, la 7a, ha aprovat el full de ruta de les polítiques de gènere dels propers anys. Una planificació compartida entre teixit social i institucions que arrenca en aquest primer de ple de dones. L’objectiu principal és la igualtat sigui una prioritat política i una línia estratègica de cada acció que es realitzi perquè Terrassa sigui una Ciutat Feminista.
Entre els acords d’aquesta darrera proposta figura crear un espai polivalent obert a la ciutadania i a les entitats o incorporar indicadors de gènere al portal de transparència per iniciar la creació d’un Observatori de Gènere a la ciutat.
El Ple ha començat amb un minut de silenci en record de les víctimes de violències de gènere, masclista i contra el col·lectiu LGTBI+.
A mitjans de juny les dades epidemiològiques eren molt positives: en nombre de casos i taxa de contagis. Semblava que els Centres d’Atenció Primària podrien recuperar l’agenda d’abans de la pandèmia. Però, en les últimes setmanes la situació ha empitjorat sobtadament i inesperadament. S’ha passat de 6 o 7 casos positius de coronavirus diaris als 56 actuals que es registren als CAP que gestiona Mútua a la ciutat.
La variant Delta del virus és ja la predominat i la majoria de casos són entre gent jove i amb símptomes lleus (gairebé com un refredat comú). També s’ha notat, diu el doctor Josep Maria Mercadé (director del CAP Rambla), l’efecte protector de la vacuna sobre la població més vulnerable.
Però la pressió sobre l’atenció primària s’ha més que duplicat i el virus continua circulant. Si augmenten els casos, recorda, també augmenta la probabilitat que alguns siguin greus o persistents i, per tant, augmentaran els ingressos hospitalaris si no s’aturen les cadenes de transmissió.
Mercadé fa una crida a la responsabilitat individual en benefici propi i col·lectiu. Distància, mascareta, higiene de mans, restringir les interaccions socials i complir els aïllaments de positius i de contactes són les velles receptes que han demostrat que funcionen.
L’Ajuntament de Terrassa celebrarà divendres, 9 de juliol, un Ple extraordinari format exclusivament per dones de forma presencial. Una iniciativa pionera a nivell autonòmic i local. Aquest dimarts s’ha celebrat la junta de portaveus prèvia a la sessió.
Les 7 propostes que hi arriben són fruit d’un procés participatiu en el qual han pres part les 12 regidores dels 5 grups municipals (i també membres de TeC) i 64 dones més representants de 43 entitats i col·lectius feministes.
La data escollida per celebrar la sessió no és trivial: aquell mateix dia però de l’any 1937, Quitèria Tarragó Casellas va ser nomenada regidora de l’Ajuntament de Terrassa -la primera de la ciutat i de tot l’Estat- . De fet, la primera moció serà el reconeixement públic a Tarragó i l’exposarà la regidora de memòria històrica, Ona Martínez.
La segona proposta, l’exposarà una de les dones del grup de treball de detecció i atenció a les violències de gènere i s’explicaran els acords als que s’ha arribat en aquest tema.
La 3a, 4a, 5a, segueixen la mateixa mecànica i tractaran, respectivament, sobre prevenció i sensibilització sobre les violències masclistes, el dret de les dones al treball col·lectiu i al treball de cures.
La 6a, surt de la Comissió 8 de Març, serà exposada per una de les integrants i és el reconeixement a Carmen Pablos, una activista feminista que va fundar i presidir l’Associació de vídues de Terrassa.
I, finalment, la 7a, marcarà el full de ruta de les polítiques de gènere dels propers anys i serà exposada per la regidora de l’àrea, Núria Marín.
7 minuts com a màxim per exposar cada proposta. I la resposta la farà un grup municipal en nom de la resta en un temps màxim de 6 minuts. L’excepció serà la 7a moció, la darrera i més política, on intervindran totes les formacions polítiques. 6 minuts per a cada grup.
La voluntat és que aquest ple de dones tingui continuïtat i es celebri un cop l’any.
La Festa Major s’acomiada dimecres a dos quarts d’onze de la nit amb un espectacle pirotècnic que canvia de format. Es faran 5 castells de focs simultanis, de 10 minuts de durada aproximadament, que es projectaran al cel des del 4 punts cardinals i des del centre. D’aquesta manera es volen evitar aglomeracions i s’afavoreix la visibilitat des de diversos punts de la ciutat.
Així, a la zona centre, el castell de focs, que tindrà més color i menys soroll, es podrà veure fàcilment des del Parc dels Catalans, el Portal de Sant Roc o la zona sud de la Rambla.
Als barris del nord, l’espectacle es podrà seguir des de la Plaça de Can Roca, el Parc de les Nacions Unides o des dels entorns de l’Institut Torre del Palau, per exemple.
A l’est, des del Parc de la Corneta, el Passeig del 22 de Juliol o els ponts de la Riera de les Arenes.
A l’Oest, des de la Ronda de Ponent (entre el camí de Can Gonteres i el carrer Dom Bosco), la zona propera a l’Institut Les Aimerigues o des de l’espai boscós del Camí de Can Gonteres.
I al sud, l’espectacle es podrà seguir des de l’avinguda de Can Jofresa, la zona sud del Parc de Vallparadís o la zona propera a l’Escola Oficial d’Idiomes.
Es recomana mantenir les distàncies de seguretat entre persones i utilitzar la mascareta a l’espai públic.
El nou president de PIMEC Catalunya, Antoni Cañete, ha visitat aquest divendres Terrassa i, acompanyat del president de PIMEC Vallès Occidental, Josep Maria Catalán, han explicat els principals objectius de la patronal de les petites i mitjanes empreses. En aquest sentit, Cañete ha parlat de la necessitat de situar-les al pont de comandament de l’economia, allà on tinguin representació i poder de decisió sobre les polítiques econòmiques. És per això que anuncia un gran acte d’activisme empresarial el proper 11 de novembre.
Des de la comarca es reclama la millora de les infraestructures, les comunicacions ferroviàries i per carretera que connectin els vallesos amb el Baix Llobregat i el Maresme i, sobretot, la necessitat de modernitzar els polígons industrials per fer-los atractius a noves inversions.
Catalán ha demanat explícitament que el Consell Comarcal i els Ajuntaments de Sabadell i Terrassa renovin la concessió administrativa de Mercavallès.
Davant el debat al territori sobre l’ampliació i millora de l’aeroport de Sabadell, PIMEC reitera que es tracta d’una infraestructura única, que forma pilots i mecànics i que té un gran potencial. Per això, reclama un acord entre totes les parts.
