La portaveu del grup municipal d’ERC, Ona Martínez, ha qualificat d’històrics els pressupostos de la Generalitat perquè superen la barrera dels 40.000 milions d’euros, incrementen la despesa en més de 3.800 milions d’euros i redueixen el dèficit en un 1,4%.
Aquests comptes recullen projectes que invertiran a Terrassa i en aquest 2023 més d’11 milions d’euros. Quan acabin totes les accions al 2026 significaran una inversió directa de més de 33 milions d’euros.
La principal partida per matèria educativa són els 3,2 milions d’euros per a l’Institut Escola Antoni Ubach. I el conseller Gonzàlez-Cambray ja va anunciar en la seva visita a Terrassa aquesta setmana els 2,4 milions d’euros per millores a 9 centres educatius i per retirar el fibrociment. També s’ha compromès a consolidar la gratuïtat d’infantil de 2 anys i per aconseguir-ho s’augmentaran les places. 2 grups més de 20 alumnes cadascun.
Una escola bressol ja existent oferirà oferirà aquestes places al setembre i les dues noves aules s’ubicaran en una escola d’infantil i primària que té espais disponibles. No s’ha pogut concretar quins són aquests dos centres però sí que mantindran la seva independència d’equips i instal·lacions.
Durant aquest exercici també es preveuen partides per millorar els Ferrocarrils, la N-150 i la C-58 però ni un euro per a Ronda Nord. Martínez puntualitza que la competència és de l’executiu central.
En el període 2023-2026 i en salut, destaquen 3,5 milions d’euros per renovar la tecnologia, comprar nous aparells i ampliar l’Hospital de Terrassa i 750.000 euros pel CAP Oest. També es preveu la reforma i ampliació del Parc de Bombers està pressupostada en 6,3 milions d’euros. I la construcció de 250 pisos, 8,9 milions d’euros més.
Aquestes són les partides directes però Terrassa també se’n beneficiarà d’altres estructurals com els 1.284 milions d’euros addicionals per millorar l’atenció primària i reduir les llistes d’espera o la consolidació de 4.000 llocs de treball de sanitaris que es van crear durant la pandèmia, per exemple.
Els pressupostos es debatran i votaran en el 14 de febrer i s’espera que s’aprovin definitivament el 10 de març.
La cooperativa Sostre Cívic acaba de presentar el primer projecte d’habitatge cooperatiu de Terrassa. Ha comprat un edifici en desús propietat d’una entitat financera per tanteig i retracte. L’immoble es diu La Mola i està situat al carrer Mare de Déu dels Socors, 77 (al barri de Ca n’Anglada). Te 8 pisos.
Fins al 28 de febrer, les persones interessades poden inscriure’s. S’adjudicaran en unes setmanes i a finals de març ja podrien estar habitats. 2 d’ells són per a la mesa d’emergència social. De fet, l’Ajuntament hi col·labora des dels serveis d’habitatge, economia social i serveis socials.
La propietat és de tota la cooperativa i les persones que hi viuen (sòcies d’aquesta entitat) tenen el dret d’utilitzar l’habitatge indefinidament pagant una quota estable i s’han d’implicar en la seva gestió. D’aquesta manera s’evita l’especulació.
Són pisos d’una o dues habitacions, entre 30 i 58 metres quadrats, amb ascensor, plaques solars i internet. Els interessats hauran de pagar una aportació inicial de 2.800 o 3.500 euros, que és en bona part retornable quan es deixa el pis. La quota mensual oscil·larà entre els 500 i 594 euros. Inclou les despeses comunitàries, la quota de soci de la cooperativa, les taxes municipals, assegurances i fons de manteniment. Cada propietari pagarà el seu consum de llum, aigua i gas.
Els interessats en aquest projecte han d’assistir a les xerrades que s’impartiran al centre cívic Montserrat Roig. Els dimarts 7 i 21 de febrer a les 6 de la tarda, seran presencials. El dimarts 14 serà virtual. També es faran visites als habitatges. Per accedir a un d’aquests pisos s’han de complir els nivells d’ingressos que donen accés a un habitatge de Protecció Oficial, entre altres requisits.
El model d’habitatge cooperatiu en cessió d’us està molt estès a Dinamarca o Uruguai però a casa nostra és poc conegut. Sostre Cívic opera a Catalunya des de fa 15 anys i té projectes a una dotzena de poblacions.
Vytrus Biotech és una companyia terrassenca que treballa amb cèl·lules mare vegetals, les cultiva en reactors amb condicions controlades, estimula el creixement de determinades molècules i n’extreu els principis actius per a la indústria cosmètica. Acaba d’aconseguir la primera patent per a prevenció i tractament de la caiguda del cabell a Europa, Estats Units i Japó.
En concret, ha aconseguit aplicar les proteïnes regeneradores de la cúrcuma a la prevenció i tractament de la caiguda del cabell.
Les seves investigacions sobre aquest procés van començar al 2016 i el seu principi actiu es comercialitza a diferents laboratoris de 30 països dels 5 continents.
Ara però, després d’un procediment costós i llarg han obtingut el reconeixement científic i legal. Així, poden afirmar que aquest ingredient, Capilia Longa, és eficaç, innovador i sostenible. Reactiva el creixement del cabell, el nodreix i regenera el fol·licle pilós.
Durant el passat exercici, l’empresa biotecnològica fundada el 2009 ha guanyat 6 reconeixements nacionals i internacionals i ha sortit a Borsa. Diuen que això servirà per aconseguir més finançament i fer projectes més ambiciosos i més ràpidament.
Comercialitza 12 ingredients cosmètics obtinguts de 9 plantes. Entre elles, a banda de la cúrcuma amb aplicacions per al creixement del cabell, el cànnabis amb propietats hidratants i l’olivera que estimula mecanismes energètics de la pell.
L’empresa també te un important programa de responsabilitat social corporativa i col·labora amb AVAN, l’Institut Mont Perdut i Creu Roja, entre altres entitats.
Agilitzar i prioritzar la construcció de l’Institut Escola Sala i Badrinas. És la principal reivindicació de l’alcalde, Jordi Ballart, i la tinenta d’alcalde de Cicles de la Vida i regidora d’educació, Teresa Ciurana, al Conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.
Abans però, el conseller ha estat rebut institucionalment pels representants dels diferents grups municipals i ha signat al llibre d’honor de la ciutat.
Ballart li ha recordat l’esforç municipal en aquest projecte i ha lamentat els endarreriments i les alteracions del calendari. L’Ajuntament va negociar amb la Generalitat la construcció del nou centre educatiu i es va corresponsabilitzar aportant 2,2 milions d’euros. Les darreres informacions del Departament diuen que l’alumnat no podrà estrenar les instal·lacions fins al curs 2027-2028.
Ballart ha demanat al conseller que es treballi per escurçar aquests terminis i poder conèixer l’estat del projecte en tot moment per donar resposta a les inquietuds de la comunitat educativa.
Gonzàlez-Cambray ha explicat que el projecte de construcció es publicarà en pocs dies i que es farà seguiment de tot el procés i fer arribar tota la informació a l’Ajuntament.
Els representants de les dues administracions també han parlat de les millores dels centres educatius de la ciutat. L’alcalde ha exposat el dèficit històric en actualitzat i adequació d’alguns edificis i els perjudicis que això provoca.
El Departament ha presentat un pla d’inversió per aquest 2023, finançat en gran part amb fons europeus (REACT-EU). Així, es destinen 2 milions 474 mil euros a 9 equipaments educatius: l’Institut Escola Pere Viver (604,321,55 €); els instituts Can Roca (220.000 €), Can Jofresa (560.000 €) i Torre del Palau (343.295,39 €); i les escoles Enxaneta (354.462,24 €); Lanaspa-Giralt (89.600 €); Marià Galí i Guix (100.800 €); Pau Vila i Dinarès (100.800 €) i Salvador Vinyals i Galí (100.800 €).
Les actuacions serviran per fer-los més sostenibles, habitables i saludables, millorant aïllaments per combatre el fred i la calor. A més, es preveu actuar en la retirada de fibrociment d’alguns d’aquests edificis.
De mica en mica s’omple de pica i totxana a totxana es construeix una nova seu. Així ho creu la Fundació AVAN (Associació Vallès Amics de la Neurologia), una entitat sense ànim de lucre que ofereix suport integral a persones amb malalties neurològiques i les seves famílies des de fa 30 anys.
Acaben de posar en marxa una campanya de captació de fons que es diu «la totxana solidària». Aquests blocs d’argila fets pels usuaris i usuàries són clauers i es poden adquirir fent un donatiu de 10 euros.
Les aportacions han de servir per donar un impuls definitiu a la rehabilitació de la nau Pont , Aurell i Armengol, al carrer Sant Francesc, 71, i convertir-la en el nou centre d’AVAN a Terrassa.
Els clauers es troben a la seu d’AVAN, a la pàgina web i a les parades informatives que hi haurà a nombroses activitats seves i d’altres entitats socials, culturals i esportives al llarg de tot l’any. També es pot fer la donació a través del número de Bizum 06450. Ve amb codi QR amb fotos de com avancen les obres de la nova seu.
La nau ha estat cedida per l’Ajuntament per un termini de 50 anys. L’any passat es va fer la rehabilitació de l’estructura i aquest any s’ha de condicionar l’interior. Al 2024 hauria d’entrar en funcionament. El pressupost total és de 2,5 milions d’euros.
Actualment l’AVAN ocupa una part del centre cívic Avel·lí Estrenjer però la nova seu els permetrà ampliar serveis i triplicar els usuaris, partint del miler actual anual.
La campanya de micromecenatge és també el tret de sortida dels actes del 30è aniversari. L’AVAN vol més presència al carrer, difondre els seus serveis i arribar a tots els possibles usuaris i usuàries. Pels volts del 17 de juny, la data concreta de la commemoració, es programarà l’acte central del calendari d’actes.
L’Alzheimer, el Parkinson, l’esclerosi múltiple o les demències són la tercera causa de mort i la primera de dependència a la nostra societat. 1 de cada 3 persones es pot veure afectada i l’augment de l’esperança de vida incrementa les probabilitats.
La campanya de dinamització del comerç «Terrassa Val Molt!», que van engegar l’Ajuntament i la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa ha finalitzat amb una injecció de 378.675 euros al comerç local.
La campanya pensada per coincidir amb les vendes nadalenques va començar el passat 5 de desembre, quan es van posar a la venda 19.200 vals de 10 euros i 38.400 de 5 euros a través de la web terrassavalmolt.cat.
La ciutadania va poder adquirir els vals per la meitat del seu import i es van esgotar en 15 dies. En total, es va posar a disposició vals per un import de 384.000 euros.
Per a l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, «l’experiència ha estat molt positiva i ha significat una injecció econòmica i de moral per a un teixit comercial local en una situació complicada per la conjuntura econòmica que estem vivint”.
Per part del president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Ramon Talamàs, «l’èxit assolit en experiències anteriors a altres municipis de la demarcació avalava estendre-ho a Terrassa. Estem molt satisfets del funcionament en el qual la
dedicació del personal de la Cambra de Terrassa, amb col·laboració amb els tècnics municipals, ha estat cabdal i vull agrair-ho expressament».
El bon funcionament de la iniciativa fa que els promotors valoren repetir-la aquest mateix any i oferir una nova oportunitat de promoció del comerç local.
En total, al llarg de tota la campanya s’han bescanviat un 98,6% dels vals de compra adquirits, 37.813 de 5 euros i 18.961 de 10 euros als 214 comerços i serveis que s’han anat adherint en tot el període de vigència de la iniciativa.
Els vals no bescanviats suposen un import de 5.325 euros, que seran utilitzats en futures accions de promoció del comerç local de Terrassa, segons indiquen les bases de la campanya.
Per sectors, les llibreries de la ciutat adherides al programa són les que més vals de descompte han bescanviat, un 17,4% del total. En segon lloc s’hi troben les carnisseries, amb un 11,1% del total de vals, seguit de les botigues de moda, amb un
10,5%, de les sabateries, amb un 10%, i de les botigues de fruita i verdura, amb un 9,3% del total.
El Ballet Clàssic Internacional, amb seu a la República Txeca, interpreta aquest relat màgic amb música de Txaikovski i coreografia de Petipà, basat en el conte de Charles Perrault.
Aquesta companyia, dirigida per Andrey Sharaev, ofereix en el seu repertori versions dels grans clàssics amb escenografia d’Eugeny Gurenko i magnífics solistes de prestigi internacional. Aquesta producció s’ha fet en col·laboració amb el Royal Czech Ballet i el Ballet de Milà.
L’argument del conte és prou conegut: la bruixa malvada Carabós prediu que la Princesa es punxarà i li provocarà la mort però la Fada Lila canvia aquesta maledicció per un somni i la Princesa es queda adormida.
Cent anys després, la Princesa Aurora es desperta amb el petó del Príncep Desiré i venç la maledicció. Al casament, acompanyats dels Reis, veurem desfilar els personatges més famosos de Charles Perrault: La Ventafocs, el Príncep, el Gat amb Botes i la Gata, la Caputxeta Vermella i el Llop, l’Ocell Blau i la Princesa Florina, el Polzet i els protagonistes ballen el seu famós Pas a Dos.
Ha estat la protagonista del debat dels pressupostos de la Generalitat i també de les propostes de resolució del ple de gener a l’Ajuntament: la Ronda Nord. Els socialistes han demanat la finalització d’aquesta via que ha connectar Terrassa i Sabadell.
El govern català ha acceptat la proposta del PSC al Parlament per poder aprovar els comptes. A Terrassa però, ERC es manté contrària a aquesta infraestructura que representa un model de mobilitat i de país que no comparteixen.
Els portaveus d’ERC i del PSC han defensat els seus arguments amb vehemència.
La moció ha tornat a significar el posicionament de totes les forces del consistori, 22 regidors a favor i 5 en contra (els republicans) i la discrepància entre els dos partits de l’equip de govern local.
Els grups municipals de Ciutadans i el PSC han portat al ple de gener una proposta per reclamar una millor atenció sanitària a Terrassa.
Encoratjats per la manifestació del passat dia 14, els dos partits han demanat una reunió urgent amb el president del CST, August Sáenz i l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, com a representant del consell de govern de l’ens, per conèixer les llistes d’espera, la saturació de les urgències, les condicions laborals de la plantilla i la situació financera.
L’oposició denuncia que aquesta reunió es demanava des de novembre del 2022 i que fins ara no ha estat agendada. L’equip de govern ha argumentat que no feia falta presentar una proposta per fer aquesta petició i que la trobada s’ha fixat pel 3 de febrer a les 12 del migdia.
PSC i Ciutadans també han demanat a l’alcalde que els informi de la reunió que va mantenir, la setmana passada, amb el conseller de Salut, Manel Balcells.
Ballart ha explicat que va recollir el clam de les entitats després de la manifestació i va traslladar al conseller les seves peticions. El conseller li va demanar que no ho expliqués fins que facin una declaració conjunta.
La moció ha estat rebutjada.
El Pla Director de Polígons d’Activitat Econòmica de Terrassa (PDPAET), elaborat al llarg dels darrers 7 mesos, s’ha presentat aquest matí de dijous als agents socioecònimcs i l’Arxiu Històric.
Un document que partint de la diagnosi i a través d’un procés participatiu ha identificat 3 àmbits, 10 línies estratègiques, 11 reptes i 33 actuacions, (7 d’elles clau) per reposicionar-los i millorar la competitivitat de les empreses.
Entre els reptes: la millora del manteniment, l’actualització de les naus, impuls de les noves tecnologies, de les comunitats energètiques o de la mobilitat sostenible, per exemple.
Hi ha previst un pressupost d’1,7 milions d’euros. Les primeres actuacions seran tasques bàsiques d’asfaltat i reparació de voreres, la reconversió de naus obsoletes o agilitar la tramitació de llicències.
Després, tota la resta, inclosa l’activació del centre de serveis de proximitat a les empreses, ubicat a la Masia Els Bellots.
La ciutat compta amb 16 polígons industrials (665 hectàrees), la majoria dissenyats fa més de 50 anys i amb moltes de les naus obsoletes. 4 polígons estan en vies de desenvolupament: un 37% del terreny, 244 hectàrees. És l’oferta de sòl industrial més important de la comarca, una oportunitat de creixement per atraure empreses i talent.
Un cop finalitzat el document, el teixit empresarial ha demanat actuacions urgents, adjudicades a uns responsables, pressupostades i amb calendari d’execució. Recorden que a Terrassa el pes de la indústria és del 17%; a Catalunya del 20 i a Rubí del 40%.
El document s’eleva al ple de febrer per començar a implementar-lo.
