El Complex Funerari Municipal es prepara per recuperar la tradició de visitar els difunts per Tots Sants. Després d’un any on la pandèmia ha limitat els moviments i els aforaments, s’espera que aquests dies la ciutadania torni al cementiri de forma multitudinària per recordar els seus familiars. Per això, es demana que les visites siguin esglaonades i tinguin en compte també els dies previs a l’1 de novembre.
Aquest dimecres al migdia, el tinent d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert i regidor de Serveis Funeraris i Cementiri, Isaac Albert, acompanyat d’altres regidors i membres del consell d’administració i de la junta general de Funerària, ha visitat el complex i ha explicat el dispositiu especial que s’ha preparat i ha avançat alguns dels projectes futurs. El més important, i que ja està sobre la taula, l’ampliació del recinte.
Per acollir els visitants, hi ha bus gratuït l’1 de novembre i serveis per a les persones amb mobilitat reduïda. També s’ha ampliat l’aparcament. Hi ha una exposició sobre el patrimoni funerari i cerimònies en record dels difunts.
En els darrers mesos s’han rehabilitat alguns blocs de nínxols, s’han incorporat noves escales metàl·liques i nous sistemes de seguretat per estabilitzar-les. També s’ha ampliat el Jardí del Repòs.
Durant el 2020 van morir a Terrassa 2.538 persones, 548 per Covid. Aquest 2021, fins al mes de setembre, han mort 1.598, 188 per la pandèmia.
La Generalitat ha anunciat la gratuïtat de P2 a partir del curs 2022-2023 i la voluntat que finalment tota l’etapa ho sigui. D’aquesta manera, diu el govern, s’avança cap a una educació universal, en l’equitat i la igualtat d’oportunitats.
Els centres privats de 0 a 3 anys van expressar la seva sorpresa davant d’aquest anunci. La mesura, diuen, és molt atractiva sobre el paper però planteja molts interrogants: dispararà la demanda de places públiques i es reduirà la de privades? Es crearan més? S’assumiran les places privades i es crearà una xarxa única? S’ajudarà directament a les famílies? Quin és el pressupost?
Per saber com s’aplicarà la iniciativa, l’associació Catalana de Llars d’Infants i la Coordinadora d’Escoles Bressol està a l’espera d’una reunió amb el conseller d’educació, Josep Gonzàlez-Cambray que s’ha posposat en tres ocasions i que, finalment s’ha programat per aquest dimecres.
La regidoria sí que s’ha reunit amb els centres i els han dit que necessitaran les seves places. Però encara queden moltes preguntes per respondre i poc temps.
Les portaveus valoren que es reconegui la importància d’aquesta etapa i que creixi el nombre d’infants escolaritzats, que actualment és 1 de cada 3 però demanen més concreció.
La campanya de vacunació contra la grip ja està en marxa. Mútua de Terrassa cita als seus pacients a través d’un SMS assignant-los dia i hora a l’edifici del carrer Castell. Més endavant, també s’administrarà als respectius Centres d’Atenció Primària. Mútua ha previst 50.000 dosis per a tot el seu territori.
Els experts alerten que aquest any és important vacunar-se contra la grip perquè, a diferència de l’hivern passat, hi haurà molts casos i coincidiran amb els de Covid.
Per la seva part, el Consorci Sanitari de Terrassa, administra la vacuna contra la grip a les persones majors de 60 anys que passin per consulta per diferents motius. La resta haurà de trucar per concertar una cita. El CST té 15.000 dosis contra la grip demanades per a Terrassa.
Aquest any aquesta punxada coincidirà amb l’administració de la tercera dosi de la vacuna contra la Covid per a les persones grans. El CST demana als seus usuaris que truquin al seu CAP per demanar dia i hora.
El Consorci centralitzarà aquestes dues punxades, una a cada braç, al Centre Cívic Montserrat Roig a partir del dimarts 2 de novembre.
Pel centre primer passaran els majors de 70 anys i es calcula que, cap a la tercera setmana de novembre, els majors de 60.
Per als pacients majors de 70 anys que depenen de la Mútua, aquesta doble punxada també està prevista a partir del dimarts de la propera setmana i a l’edifici del carrer Castell.
Una economia més justa on les persones estiguin per sobre dels beneficis ja no és només una alternativa, és una realitat. Així ho pensen les 111 entitats que han preparat les 42 activitats de la 7a edició de la Terrassa Cooperativa, programades durant tot el mes de novembre i a tots els barris de la ciutat. Per això, el lema d’aquest any és «la Terrassa Cooperativa és transformadora».
El certamen recupera la presencialitat. Així, torna la Fira de l’Economia Social i Solidària (6a edició). L’any passat no es va poder celebrar. Aplegarà 55 entitats el dia 27 novembre espaiades per les places Vella i Salvador Espriu i els carrers Major i Unió per respectar les mesures sanitàries.
Un espot i altres activitats de difusió a les xarxes pretenen fer arribar els valors de l’economia social i solidària a nous públics: joventut i professorat, especialment. També hi haurà activitats de reaprofitament de la roba, de reparació de mòbils, ordinadors i bicicletes, documentals, xerrades, una ruta radiofònica i accions formatives per a professionals.
El projecte per reconvertir l’antic restaurant de La Muntanyeta en la seu de l’economia social avança, ha dit el regidor Forn. El projecte ja està executat però les obres encara no han començat. El programa contempla s’estrena d’un mural sobre aquesta temàtica en una de les façanes el dia 26 de novembre.
El festival Rauxa 2021 arriba ja a la recta final. La nova Jazz Cava ha estat l’escenari aquest dijous a la tarda de l’espectacle «T’obro la meva veu sota dels núvols», basat en poemes de Felícia Fuster.
Una proposta multidisciplinar que agermana literatura, música i dansa per transmetre el caràcter visual, innovador i universal de la poesia d’aquesta autora, protagonista d’aquesta edició del certamen.
Marta Pérez, ha llegit els versos, Aida González ha posat la dansa i Valeria Feigan la música. La documentació i la selecció dels textos ha anat a càrrec de Tònia Passola.
L’edició es tanca aquest divendres als Amics de les Arts amb una xerrada de la comissària de l’obra literària de l’Any Felícia Fuster, Lluïsa Julià.
El tren ha estat l’emblema de la revolució industrial i la modernitat des del segle XIX. Ara, després d’uns anys desbancat pel petroli, recuperarà el seu paper clau. Això diuen els experts convidats al 6è congrés Som Elèctrics! que es dedica a la transformació, la innovació i la sostenibilitat del ferrocarril. Una jornada organitzada pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (MNACTEC) i Sol Roig que recupera una part de la presencialitat i es desenvolupa en format híbrid. Al 2020 va ser totalment virtual.
L’aposta per la mobilitat sostenible ha de girar a l’entorn del tren. És, diuen, la peça fonamental en la transició energètica, la revolució ecològica i el nou model de ciutats, més descongestionades i descontaminades, que s’està desenvolupant. Però per aconseguir que sigui el mitjà de transport preferent, sobretot en els desplaçaments interurbans de persones i de mercaderies, es necessita ampliar l’oferta actual en un 50% i invertir-hi. Els experts calculen que serien necessaris més de 300 milions d’euros anuals durant uns quants exercicis per fer aquesta transformació.
El ferrocarril encara ha de reduir costos i el temps en els llargs recorreguts per ser més eficient. La UE ha declarat el 2021 com l’Any Europeu del Ferrocarril.
A Terrassa es registren més de 70 desnonaments al mes, 2 o 3 diaris. La dada és del tinent d’alcalde de Drets Socials, Noel Duque i s’ha donat a conèixer a la reunió ordinària de la comissió informativa d’aquesta àrea.
La situació ha estat qualificada de molt preocupant perquè si no es corregeix, diu, el pressupost de serveis socials creixerà molt i només per a aquesta qüestió en els propers mesos i anys.
De moment, l’assignació per a l’exercici de 2022 per a Serveis Socials, incloent les polítiques socials d’habitatge, és de 5,3 milionsd’euros.
El govern municipal reclama una llei estatal i canvis estructurals per abordar aquesta problemàtica que afecta moltes famílies.
La Societat Municipal d’Habitatge no pot endeutar-se i, per tant, no pot demanar crèdits per construir habitatges públics. Manté el miler de pisos propis i mira d’obtenir-ne més o no perdre cap en subhastes, tantejos o a través de convenis amb empreses privades.
Entre les prioritats pel 2022 d’aquesta àrea, Duque destaca 3: la compra d’habitatges; la posada en funcionament d’una Unitat Antidesnonaments per acompanyar les famílies i el Projecte Sostre 360 per oferir acompanyament a joves majors d’edat en situació de vulnerabilitat que viuen al carrer.
L’assignació total per a l’Àrea de Drets Socials recollida als comptes municipals del 2022 és de 15,1 milions d’euros, ha afegit Duque.
El bateria de Love of Lesbian, Oriol Bonet, ha participat a la Marató des Sables, una duríssima prova de 233 quilòmetres pel desert de Merzouga, al sud del Marroc.
Aquesta edició ha estat encara més exigent perquè ha canviat de data. L’any passat no es va celebrar per la pandèmia i aquest, per no tornar a deixar-ho en blanc, s’ha traslladat de l’abril a l’octubre (del 3 al 10). A més, ha coincidit amb una onada de calor. La temperatura mitjana ha estat de 50 graus, amb puntes de fins a 57. De fet, s’ha passat dels 1.200 als 700 participants. Uns 25 de l’estat espanyol; una dotzena catalans i ell, l’únic terrassenc.
Cada matí, l’etapa s’inicia amb una cançó d’ACDC, Highway to Hell. L’organització va decidir fer una excepció amb Noches reversibles de la banda de Sant Vicenç dels Horts per dos motius: el dia anterior va morir un participant i el tema parla de com un grup de persones diverses supera un moment complicat. I també per la nominació als Grammy Llatins del grup català.
Bonet es va preparar durant 3 mesos per disputar la marató, físicament i nutricionalment. Reconeix que ha estat un tot un repte que li ha canviat alguns aspectes de la vida.
La meitat dels participants que van prendre la sortida van abandonar. Bonet la va acabar en 53 hores.
1.398 consultes ateses en el primer any de funcionament de l’Oficina d’Informació a la Gent Gran. La prova pilot ha demostrat la seva utilitat i per això, diu la regidoria, continuarà donant servei com fins ara.
La gran majoria de les consultes (1.051) han estat telefòniques. Totes les de 2020 (731) van ser per telèfon perquè no hi havia atenció presencial per la situació sanitària.
En el que portem de 2021, l’atenció presencial ha estat molt similar a la telefònica (316 davant 320). També s’han registrat 31 correus electrònics.
L’Oficina informa sobre serveis i recursos i altres temes i ofereix assessorament i acompanyament en els tràmits. En aquest sentit, moltes peticions tenen a veure amb les dificultats amb les noves tecnologies a l’hora de, per exemple, demanar cita amb la Seguretat Social, renovar el DNI o descarregar l’app «La Meva Salut».
Està ubicada a la planta baixa de l’edifici Els Telers, a la cruïlla dels carrers de Sant Leopold i Sant Ildefons. L’horari d’atenció (amb cita prèvia) és de dilluns a dijous de 10 del matí a 1 del migdia i dimecres, de 4 a 7 de la tarda. El telèfon és el 93 739 70 95.
La regidora de Gent Gran, Mónica Polo, valora el primer any de l’oficina i creu que s’ha de treballar per consolidar-la i per acostar-la al territori en el futur. Era un dels compromisos recollits en el Programa de Govern per millorar l’atenció a aquest col·lectiu i també ha estat, afirma, una important via de recollida d’informació de les necessitats de les persones grans. El Pla Local per a un Envelliment Integral a Terrassa, que s’està acabant d’elaborar, recollirà moltes d’aquestes dades.
Ara fa un any es va publicar el llistat de persones represaliades i víctimes del feixisme a Terrassa. Aquest divendres s’ha anunciat que s’incorporen 1.662 noms més i la relació arriba ja a les 5.901 persones.
Ho ha anunciat la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, en l’acte institucional del Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i Víctimes de la Repressió de la Dictadura Franquista.
La Generalitat va designar el 15 d’octubre perquè la data coincideix amb l’aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys. L’acte li ret homenatge a ell i a tots els homes i totes les dones anònimes que van defensar els valors democràtics.
En aquesta llista de persones represaliades figuren els 70 deportats als camps de concentració nazi. El proper 28 d’octubre es col·locaran les primeres stolpersteine, les llambordes contra l’oblit del feixisme.
Aquestes llambordes es posaran al terra, davant d’on vivien aquestes persones per recordar des d’on van ser deportades.
