Un grup de veïns, familiars, amics i voluntaris han organitzat aquest dimarts una nova recerca per trobar en Faustino José Aranda, desaparegut des de divendres quan es va escapar de l’Hospital de Terrassa, on estava ingressat per una pneumònia lleu.
S’han trobat cap a les 10 del matí a la porta del centre sanitari per mirar de localitzar-lo després que els Bombers, segons la família, han aturat la cerca. Mossos continua amb la investigació, però la família reclama a les autoritats que reprenguin el dispostiu.
També critiquen que la recerca de Mossos no s’activés fins a 48 hores després de l’avís de desaparició, i no entenen com va poder escapar-se de l’Hospital.
Faustino és veí de Can Tusell, té 58 anys i pateix demenència. La darrera persona que afirma haver-lo vist és el conductor d’un autobús, que el va veure a la rotonda de Mercavallès.
Aquest dimarts a la tarda han convocat una nova recerca.
El Teatre-Auditori Sant Cugat ha acollit aquest dimecres la cerimònia d’entrega del 135ens Premis Cambra. Enguany s’ha premiat la capacitat de les companyies per sumar a l’hora de combatre la Covid-19.
L’esclat de la crisi de la Covid-19 va obligar les empreses lligades al món de la Salut a donar una resposta ràpida i efectiva. És per això que la Cambra de Comerç de Terrassa, a través dels Premis Cambra, ha reconegut la tasca de tres d’elles, arrelades al territori vallesà: Mútua Terrassa; l’Hospital Universitari General de Catalunya; i el Consorci Sanitari de Terrassa.
El guardó s’ha lliurat aquest dimecres al Teatre-Auditori Sant Cugat, en una trobada que ha comptat amb la presència del vicepresident de la Generalitat, el santcugatenc Jordi Puigneró, així com altres representants polítics.
També ha assistit a la trobada l’exconseller Josep Rull, un dels presos del procés alliberat arran dels indults, que s’ha endut una llarga ovació per part del públic.
El carillonista Blai Ciurana ha ofert aquest migdia de dimecres, coincidint amb la revetlla de Sant Joan, una audició al carilló del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa, amb 11 obres de rock i pop català d’entre la segona meitat del segle XX i principi del segle XXI. El Bon dia d’Els Pets, Camins, de Sopa de Cabra o Que tinguem sort, de Lluís Llach són només algunes de les cançons que s’han interpretat. L’audició s’ha pogut seguir des del carrer o des de la terrassa del museu.
Objecte de gran valor històric i patrimonial, el carilló del MNACTEC consta de 13 campanes de bronze afinades en escala cromàtica i amb un pes de més de 1.300kg. Va ser construït l’any 1927 a Alemanya per la i va estar instal·lat al Palau de la Generalitat fins l’any 1976, quan se’n va col·locar un de nou. Llavors es va desmuntar i, més tard, l’any 1993 va ser traslladat al MNACTEC. L’any 2000, el carilló va ser restaurat i incorporat a l’entrada del Museu, amb la intenció de convertir-lo en un element singular de la ciutat de Terrassa.
Un petit incendi ha cremat aquest migdia uns 200 metres de matolls baixos al costat de l’Institut Torre del Palau, a Can Boada.
Fins allà s’hi han desplaçat dues dotacions de Bombers de la Generalitat, una de Policia Municipal i Mossos, a més dels ADF. L’avís s’ha rebut a tres quarts d’una del migdia i a les 13.24 ja estava extingit.
Minyons de Terrassa creu que la represa del món casteller ha de ser conjunta a totes les colles. I afegeix que la manera de tornar a l’activitat no hauria de ser mitjançant protocols particulars per cada colla o per cada festa que es faci als diferents municipis. La colla diu que valora positivament les proves pilot amb tests d’antígens que es faran com a formes d’avançar, però afegeix que no pot ser la via del retorn a l’activitat, ja que ni les colles ni les institucions en poden assumir el cost ni la logística.
Minyons proposa que es faci un pla sectorial especial pel món casteller perquè el protocol de represa de la cultura popular, entre moltes altres coses, el que indica és que l’activitat castellera s’ha de fer en grups de màxim 20 persones. La colla demana que aquests grups puguin augmentar en nombre, mantenint-ne sempre la seva traçabilitat i els grups bombolla.
Actualment, les diferents entitats de cultura popular, dins de les quals es troba el món casteller, es regeixen pel pla de la represa del sector cultural “La cultura popular i les associacions culturals”, aprovat pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya i pel Comitè Tècnic del PROCICAT el 17 de juliol de 2020. Consideren que aquest pla, aprovat fa gairebé onze mesos, està desfasat i és de necessitat urgent la seva actualització.
La colla afegeix que està d’acord en començar l’activitat castellera, però que no es pot obviar que tornar a fer castells no serà un fet fins que tornin totes les colles.
Minyons se suma així a la petició que ja s’ha fet des de la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya, així com d’altres àmbits de la cultura popular i tradicional, perquè s’actualitzi el protocol per la represa del sector, i que permeti a totes les colles castelleres tornar a la normalitat. La petició s’ha fet arribar a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.
Els municipis de l’anomenat arc metropolità de Barcelona, entre els quals hi ha Terrassa, reclamen un millor finançament per fer front a la nova etapa postpandèmia i al fenomen de la segregació residencial. I és que cada cop reben més habitants procedents de la capital i dels muncipis que els envolten, però els seus recursos no creixen en la mateixa proporció.
Per visualitzar aquesta i altres demandes, els alcaldes de Sabadell, Mataró, Granollers, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès i la tinenta d’alcalde de Territori de Terrassa s’han trobat a Barcelona per participar en una jornada anomenada ‘La Catalunya post-covid’. Les ciutats de l’arc metropolità, nou en total (també hi ha Martorell, Mollet del Vallès i Rubí) i amb una població propera al milió d’habitants, afronten amb il·lusió aquesta nova etapa, però consideren imprescindible emprendre un debat seriós sobre la seva contribució al desenvolupament i al benestar de la regió metropolitana i del conjunt de Catalunya. Els alcaldes presents a la jornada afirmen que les ciutats de l’arc metropolità sostenen, amb recursos limitats, serveis imprescindibles per al conjunt del territori metropolità.
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, s’ha reunit aquest dimarts al migdia a Matadepera amb l’alcalde d’aquest municipi, Nil López.
A la trobada, els dos alcaldes han tractat temes d’interès i compartits entre ambdós municipis, com aspectes relatius a mobilitat, com els carrils bici, així com la gestió eficient de residus, entre d’altres.
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; acompanyat de la tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, Núria Marín; i de la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares; s’ha reunit aquest dimarts matí amb la gerent del Parc Vallès, Núria Gàndara; i l’Adquisition Manager Spain de Frey Ivest, fons d’inversió propietari de Parc Vallès, Thibault Coatane; per parlar de temes d’interès per al Parc i l’activitat comercial que s’hi realitza.
El Festival de Jazz segueix amb la seva programació. Ahir al vespre va ser el torn del grup Alto For Two, liderat per les saxofonistes Irene Reig i Kika Sprangers. Les dues artistes es fusionen per crear un repertori format cent per cent per música original, que sorgeixen de la tradició jazzística i construeixen un so particular, distintiu i actual. Les dues artistes es fan acompanyar d’una secció rítmica on militen el reconegut pianista i compositor tarragoní Xavi Torres, Thomas Pol al contrabaix i la baterista i compositora sud coreana, Sun Mi Hong. A continuació va pujar a l’escenari una altra jove formació, Smack Dab, un projecte sorgit del treball de final de carrera de l’ESMUC de Joan Casares i Oriol Vallès.
El Govern ha aprovat aquest divendres, en el marc del Procicat, algunes mesures que milloren les restriccions fixades en relació a l’epidèmia de la COVID-19. Les mesures entraran en vigor el proper dilluns 7 de juny i se sumen a les que han entrat en vigor aquest divendres.
Es permetrà la celebració d’assemblees d’entitats esportives, culturals i, en general, d’entitats de base associativa, amb l’aforament limitat al 70% i amb un nombre màxim de 500 persones, o fins a 1.000 amb condicions de ventilació reforçada i mesures de control d’aglomeracions. Aquest aforament estava limitat al 50% i només es permetia per a assemblees d’entitats esportives.
S’amplia l’aforament del 50% al 70% per als actes religiosos i cerimònies civils, inclosos els casaments, serveis religiosos i cerimònies fúnebres, i també en congressos, convencions, fires comercials i activitats assimilables.
Es poden celebrar actes de graduació de l’estudiantat universitari en les mateixes condicions que les activitats culturals.
En les festes majors, revetlles i altres festes populars es podran fer totes aquelles activitats que s’ajustin als àmbits previstos a la Resolució, i hauran de fer-se amb les condicions previstes. Fins ara, estaven suspeses les festes majors i altres festes amb risc per aglomeracions de persones. En aquest sentit, cada activitat compresa en el marc de festes majors, revetlles o festes populars haurà de complir amb les característiques de l’acte concret.
