L’escriptora Tessa Julià estrena novel·la. Publicada per l’Editorial Aledis, «Les cares del medalló» narra la història d’una jove periodista terrassenca, la Sara, que viu en un mas de l’Antic Poble de Sant Pere. La seva intenció inicial és vendre’s l’immoble per crear el seu propi mitjà de comunicació, però tot canviarà a mesura que vagi descobrint les memòries de set dones, avantpassades de la família.
Un recorregut històric amb un protagonisme eminentment femení que explora un món del tot desconegut al voltant d’un enigmàtic medalló de bronze. L’onzena publicació de l’escriptora terrassenca veu la llum després de 5 anys i una pandèmia. Un procés de gestació que ha permès a Tessa Julià reformular l’estructura narrativa i polir diferents detalls.
«Les cares del medalló» ja està a la venda a les llibreries. La seva autora el presentarà el proper dimecres a la seu dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals. També està previst un segon acte de presentació a Terrassa, en un emplaçament especial. Serà el 19 d’octubre, a la Seu d’Ègara; un dels principals escenaris per on transcorre la novel·la.
Garantir el desenvolupament sostenible de la ciutat a través d’una estratègia global. Aquest és el principal objectiu de l’Agenda Urbana 2030, aprovada per unanimitat en el Ple extraordinari d’aquest dimarts. El document, que parteix d’una diagnosi, marca l’estratègia a seguir i concreta quins han de ser els objectius de desenvolupament sostenible a Terrassa durant els propers anys. D’aquesta manera, els cinc partits polítics amb representació a l’Ajuntament han arribat a un pacte de consens per posar els fonaments del que ha de ser la ciutat a mig termini. Un full de ruta amb l’horitzó fixat al 2030.
Durant aquest últim any s’han dut a terme un conjunt d’estudis, consultes i activitats participatives, obertes a la ciutadania, per a l’elaboració de l’Agenda Urbana. En aquesta línia, s’ha impulsat la cooperació público-privada orientada als interessos generals de la ciutat.
També s’ha acordat la presentació al Ple municipal, com a mínim un cop l’any, d’un informe de seguiment de l’Agenda Urbana i del seu Pla d’Acció. L’Ajuntament rebrà una subvenció de 250.000 euros per l’execució del full de ruta, procedent de les ajudes estatals i de la Unió Europea.
D’altra banda, el Ple s’ha vist interromput de forma sobtada per quatre membres del Colectivo Sin Vivienda, a qui l’alcalde ha instat a participar de manera més ordenada en una altra ocasió. Per la seva part, el tinent d’alcalde Isaac Albert no ha pogut assistir al Ple, degut a que es troba ingressat a l’hospital per una intervenció. Cal destacar que, després d’11 anys com a regidor, aquest és el primer cop que es perd una sessió plenària.
Finalment, tal com estava previst, el Ple ha acabat amb l’aprovació -també per unanimitat- del programa 2022-2025 per cooperar i col·laborar amb el Departament de Drets Socials.
Des d’aquest curs, les escoles terrassenques d’educació especial Crespinell i Fàtima es troben entre els 28 centres de tot Catalunya reconeguts com a CEEPSIR. Les sigles fan referència als Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos. Aquest model, creat a partir del Decret d’Inclusió del 2017, dota d’una figura professional que donarà suport a les escoles ordinàries per tractar els casos d’alumnes amb necessitats especials.
Tanmateix, després de cinc anys de la seva aprovació, el model segueix sense desplegar-se. Això fa que centres com el Crespinell es trobin perduts i reclamin més implicació per part del Departament d’Educació en la implementació de l’escola inclusiva.
En la mateixa línia, el sector de l’educació especial reclama a l’Administració una sèrie d’esforços. Reivindiquen que cal millorar el finançament, revisar les titulacions que s’exigeixen als professionals i, també, actualitzar un sistema de ràtios que no es renova des de fa més de 20 anys.
Fer que els veïns del Cementiri Vell coneguin la UPC, l’ESCAC i la resta d’equipaments del barri i, alhora, donar a conèixer aquest entorn urbà entre els joves estudiants del Campus. Aquest és el propòsit de l’Associació de Veïns del Barri Universitari – Cementiri Vell, que, a través d’un projecte integrador, vol potenciar el coneixement de la zona entre totes les persones que hi resideixen.
En aquest sentit, l’agrupació veïnal també treballa per fomentar la cooperació entre entitats del barri. Un dels projectes preveu que l’alumnat de l’escola Ramon y Cajal prepari el proper concert de nadales amb la col·laboració del Conservatori Municipal.
D’altra banda, la Junta de l’Associació de Veïns mostra la seva vessant més solidària amb accions d’ajuda a la gent gran. Així, a través del programa Sempre Acompanyats, que busca combatre la soledat no volguda, alguns veïns del barri es presten per fer tràmits informàtics, tallers de memòria, obres teatre i altres activitats d’acompanyament a la gent gran.
Una estrena molt esperada per al públic familiar arriba al Cinema Catalunya aquest divendres, doblada al català. Després de l’èxit de les dues primeres entregues, Tadeu Jones protagonitza ara una nova aventura del tot emocionant, i ho fa un cop més al costat dels seus inseparables companys de viatge. De fet, la tercera pel·lícula de la saga sobre aquest valent arqueòleg a mig camí entre James Bond i Indiana Jones, ens transporta a noves destinacions del planeta com ara Mèxic, Chicago, París o Egipte. Tot comença quan l’intrèpid explorador destrossa accidentalment un sarcòfag i això fa que s’escampi un perillós conjur. A contrarellotge i amb l’única ajuda de la seva companya Sara, en Tadeu haurà de trobar la manera d’acabar amb la maledicció.
La segona estrena d’aquesta setmana es titula Ali y Ava i és un film britànic ple de realisme que narra la bonica història d’amor entre un DJ d’origen pakistanès i una mestra irlandesa, mare de quatre fills.
Finalment, es manté en cartellera per segona setmana la divertida comèdia francesa Dios mío, pero qué nos has hecho?. La tercera part de la saga exposa a la família Verneuil a una trobada familiar per celebrar el 40è aniversari de casats del matrimoni format per en Claude i la Marie. Una festa sorpresa on es reuniran tots els consogres, generant així una curiosa barreja multicultural.
A través del web cinemacatalunya.cat es pot comprar entrades i consultar tots els horaris i altres informacions.
Al llarg del segle XX, durant dècades, a Terrassa hi fumejaven cada dia unes 200 xemeneies industrials. Eren la demostració més plausible de l’enorme activitat productiva de la ciutat i de l’auge. en particular, del sector tèxtil. Aquella prosperitat, però, va anar minvant de manera progressiva i tant les antigues fàbriques com les seves xemeneies van anar despareixent. Algunes però, segueixen en peu, observant el transcurs de la història i formant part del patrimoni industrial de la ciutat. Durant els últims dies hem descobert alguns d’aquests elements tan característics gràcies a l’activista cultural Santi Rius, qui ens ha explicat tota mena de curiositats sobre les dotze xemeneies més representatives. Avui gaudim de l’última entrega d’aquesta sèrie que ens ha ajudat a conèixer una mica millor els testimonis d’un passat industrial.
Notícies relacionades:
Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”
Ara fa més de 140 anys, el 1881, es començava a construir el Vapor Galí; un important complex tèxtil que estava situat a l’illa de cases que hi ha actualment entre l’avinguda 22 de Juliol, el passeig de les Lletres i els carrers de Cervantes i Sant Leopold. La proximitat amb la via del tren convertia aquesta fàbrica en una de les més potents de l’època, fins que la crisis del tèxtil va fer que tanqués les portes l’any 1990. Avui en dia, l’únic vestigi que se’n conserva és la seva xemeneia, que segueix veient passar el temps des de l’interior d’una zona residencial.
Notícies relacionades:
Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”
El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans les defineix com un conducte que dona sortida al fum i als productes de la combustió. Sens dubte, aquesta era la principal funció de les xemeneies industrials, quan durant bona part del segle passat, tenyien de negre el cel de la ciutat. Ara, però, amb les fàbriques tèxtils enderrocades o rehabilitades i les màquines de vapor del tot parades, les xemeneies han adoptat un paper purament ornamental, integrant-se del tot dins del paisatge urbà. En aquest sentit, avui és hora de conèixer més detalls sobre la xemeneia del Vapor Busquets.
Notícies relacionades:
Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”
Terrassa és una ciutat plena d’història, amb un extens patrimoni que va des de l’art romànic fins al modernisme industrial. Una de les grans empremtes del passat que es mantenen visibles encara avui en dia són les xemeneies, tot i que n’hi ha algunes més fàcils de localitzar que d’altres. Avui descobrim la xemeneia de l’empresa Filats i Tints Soler, situada actualment a l’interior del pati d’una escola.
Notícies relacionades:
Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”
Uns vells coneguts visiten de nou aquest divendres la pantalla gran del Cinema Catalunya. Ens referim a la família Verneuil, protagonistes de l’èxit estrenat el 2014 Dios mío, ¿però qué te hemos hecho?. Una recordada comèdia francesa que basa bona part del seu humor en les situacions còmiques sobrevingudes per les diferències en els costums religiosos. Ara presenta la seva tercera entrega; Dios mío, ¿pero que nos has hecho? i aquest cop tracta sobre la festa del 40è aniversari de bodes del matrimoni format per en Claude i la Marie. Les seves filles els hi prepararan una gran sorpresa, convidant a tots els consogres de la família i generant així una divertida barreja multicultural.
D’altra banda, també en clau de comèdia, a la Sala 2 hi arriba una pel·lícula singular que segur que agradarà als més cinèfils. Todo el mundo odia a Johan és una producció noruega farcida de sarcasme i humor negre, que es podrà veure al Cinema Catalunya amb només una sessió diària i en versió original subtitulada.
Finalment, la tercera proposta que es projectarà durant aquesta setmana al cinema del centre de Terrassa és un homenatge a les últimes dècades del segle passat. Les cançons dels mítics «Hombres G» són la banda sonora de Voy a pasármelo bien, una comèdia romàntica, amb forma de musical que encomana un gran feeling i que connecta amb el públic des de la primera escena, amb salts temporals entre el passat i el present.
I és que en una època de tranquil·litat, amb molts terrassencs de vacances fora de la ciutat, el cinema esdevé una gran alternativa per anar-hi a passar una estona agradable. En aquest cas, la sala del carrer Sant Pere ofereix tres propostes per fer riure a tot tipus de públics. Tota la informació i les entrades estan disponibles a taquilla i al web cinemacatalunya.cat.
