El convent de les Germanes Josefines, també conegut com la Casa del Malalt, és un immoble situat al barri de la Cogullada i protegit com a bé cultural d’interès local. La seva arquitectura modernista porta el segell de Lluís Muncunill, en un edifici de grans dimensions que actualment és una residència per a gent gran i que, en el seu subsol, amaga una gran curiositat.
Quan ens referim a l’arquitectura terrassenca és indispensable esmentar el nom de Lluís Muncunill i el seu estil predominant; el modernisme. En aquesta sèrie de reportatges, el divulgador cultural Santi Rius ens ajuda a redescobrir l’obra d’aquest prolífic arquitecte parlant d’alguns dels seus edificis menys coneguts, com és el cas de la Casa Bonaventura Fornells.
Tot i el gran nombre d’edificis senyorials projectats sota la seva firma, Lluís Muncunill no va arribar mai a dissenyar-se la seva pròpia casa. Va viure a Terrassa durant quatre dècades, bàsicament, entre dues residències que no eren de la seva titularitat. La primera d’elles: la Casa Ramon Matalonga, on s’hi va instal·lar durant els seus primers anys com a arquitecte municipal.
Lluís Muncunill i Parellada va ser l’arquitecte municipal de Terrassa durant l’última dècada del segle XIX. Aquest fet va convertir-lo en el màxim exponent del modernisme industrial a la ciutat, amb destacats projectes arquitectònics entre la seva prolífica carrera. La Masia Freixa és, possiblement, la seva obra més coneguda, però la llista d’edificis terrassencs amb la firma de Muncunill va molt més enllà.
És per això que emprenem una nova sèrie anomenada Redescobrint Muncunill, de la mà del divulgador cultural Santi Rius, per tal de conèixer una mica millor el llegat de l’arquitecte més influent de la història de Terrasa. I en el proper capítol visitarem la casa que va acollir a la família de Muncunill durant els primers anys de l’arquitecte a la ciutat.
Terrassa és una ciutat rica en patrimoni i així es demostra en aquesta sèrie reportatjada sobre l’art romànic. Durant els últims dies hem descobert 5 esglésies egarenques amb arquitectura de gairebé 1.000 anys d’antiguitat. Un recorregut pel passat que ha estat possible gràcies a les aportacions del nostre historiador de capçalera, Domènec Ferran. Avui finalitzem aquesta immersió en la Terrassa medieval parlant de l’església de Santa Magdalena del Puigbarral, situada al nord de la ciutat.
Terrassa té un conjunt monumental d’esglésies al bell mig de la ciutat, però també a la perifèria s’hi poden contemplar restes històriques de l’art romànic. Un exemple el trobem en la capella de Santa Margarida del Mujal, situada a tocar de l’autopista C-58.
Si ens remuntem mil anys enrere, Terrassa més que una ciutat era un territori agrícola, amb petits nuclis de població al voltant d’antigues parròquies. Una d’elles era l’ermita de Sant Cristòfol de Ca n’Anglada, d’estil romànic. De fet, el barri on es troba va acabar adoptant el seu nom gràcies a aquesta petita capella.
La Seu d’Ègara es postula des de ja fa anys per ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Aquest conjunt monumental, únic a Europa, va ser la seu episcopal del Bisbat d’Ègara, fundat a mitjans del segle V, sembrant així la llavor d’una gran ciutat que s’aniria expandint fins l’actualitat. En aquesta nova entrega sobre l’art romànic a Terrassa, l’historiador Domènec Ferran, ens parla de l’església de Sant Pere.
El Cinema Catalunya firma un dels millors juliols de la seva història gràcies a tres films en català
Anar al Cinema Catalunya a veure una pel·lícula doblada al català és una opció cada cop més acceptada per al públic terrassenc. Tant és així que la sala del centre de la ciutat ha registrat un dels seus màxims històrics en un mes de juliol, programant tres propostes en llengua catalana que han triomfat a taquilla. L’última entrega d’Indiana Jones, el nou film de Pixar anomenat Elemental i l’exitosa producció de Barbie han permès que l’emblemàtic equipament del carrer Sant Pere firmés el seu segon juliol amb més assistència de públic des de que és de titularitat municipal.
El fet és especialment destacable tenint en compte que ens trobem en una època de l’any en què l’assistència acostuma a ser més baixa, sumat al delicat moment pel qual atravessa el sector cinematogràfic, degut a la irrupció de les plataformes de televisió. Tot plegat demostra, doncs, que l’oferta en català està cada cop més normalitzada.
De fet, la propera estrena del Catalunya serà Petits grans amics, un film francès que es podrà veure a partir d’aquest divendres tant doblat al català com en versió original subtitulada. Compartirà pantalla amb el fenomen Barbie, que es manté una setmana més en cartellera, així com amb Todas somos Jane, pel·lícula protagonitzada per Sigourney Weaver, en aquet cas doblada al castellà. Cal recordar que en plena època estiuenca, les sales de cinema són sempre una alternativa refrescant per refugiar-se de la forta calor, tot consumint cultura i entreteniment i donant vida al setè art.
Terrassa és una ciutat plena de vestigis que acrediten les seves traces del passat, amb una gran riquesa patrimonial. L’historiador Domènec Ferran ens obre les portes del coneixement per parlar-nos d’una de les expressions culturals i arquitectòniques que encara avui en dia es conserven, des dels temps medievals, com és l’art romànic. A través d’aquesta sèrie de reportatges descobrirem 5 esglésies romàniques que s’han conservat durant segles a Terrassa; la primera s’elles, Santa Maria d’Ègara.
