La prestigiosa editorial Rafael Dalmau Editor s’ha traslladat a Terrassa. Aquesta empresa fundada com un negoci familiar fa 60 anys a Barcelona i guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 1985, ha instal·lat les seves oficines al barri del Cementiri Vell, concretament al número 23 del passeig de Joan Miró.
Un dels objectius que es proposa Rafael Dalmau Editor és ampliar la base d’entitats editorials de la ciutat per tal de convertir Terrassa en una població de referència dins del sector literari. Aquest segell editorial, especialitzat en els àmbits de la història, la geografia i la cultura popular, té entre mans diversos títols que, degut a la crisi sanitària, s’han quedat a les portes de poder veure la llum. I és que, com en tants altres sectors, el coronavirus també ha fet estralls en el món editorial.
Està previst que Rafael Dalmau Editor publiqui properament dues obres amb accent terrassenc. Una és l’escrita per l’historiador i catedràtic egarenc Jordi Casassas, que tracta l’evolució del catalanisme a l’Ateneu Barcelonès, en una nova entrega de la col·lecció El Guió del Temps. D’altra banda, el mNACTEC i Rafael Dalmau han coeditat un nou llibre sobre patrimoni industrial, dedicat en aquest cas a les armes de foc a Catalunya.
El grup musical The Trëmens acaba de publicar el seu primer tema propi i ho ha fet en forma de videoclip. Fins ara aquesta banda terrassenca formada per sis components femenines s’havia dedicat a versionar grans clàssics del pop-rock internacional. Després de gairebé 5 anys lluitant per la feminització dels escenaris, The Trëmens estrena ara “Take the moment”, una cançó molt enganxosa que parla d’aprofitar les oportunitats i perseguir els somnis sense importar el que diguin els demés. En només dues setmanes, el vídeo ja compta amb prop de 1.500 visualitzacions a Youtube. A més, la cançó també es pot escoltar a altres plataformes com Spotify.
The Trëmens va néixer el 2015 com un projecte forjat en un centre educatiu. La jove formació egarenca aprofita la il·lusió i l’energia de les seves components per interpretar grans cançons de la història de la música moderna. Durant els últims anys se les ha pogut veure al Circuit de música Moderna, a la Cavalcada de Reis, al Denim Terrassa, a la sala Faktoria, al Casal obrim Pas, a la sala La Nau de Barberà del Vallès o al pati de la Casa Baumann, entre d’altres. El grup està format per Eva Molina (veu i guitarra), Laia Martínez (piano), Ruth Martínez (baix), Jordina Brugueras (flauta travesera), Anna Colomer (flauta travessera) i Carla Quirós (bateria).
Més de 500 companyies del sector de l’Audiovisual de Catalunya i de la resta de l’Estat han signat un manifest on proposen mesures al Govern espanyol i a la Generalitat per evitar la destrucció de llocs de treball. Són empreses que no poden exercir la seva feina a conseqüència de la crisi provocada per la COVID-19. Una activitat basada en el lloguer d’audiovisuals i en la dotació del personal tècnic necessari per a la realització de grans actes i reunions com congressos, fires, esdeveniments lúdics i espectacles.
El sector de l’Audiovisual ha estat un dels primers a patir els efectes de l’aturada de l’activitat, i serà dels últims a sortir-ne, després de que es cancel·lés la totalitat de les activitats previstes. La conseqüència directa d’aquesta situació és que el sector quedarà molt malmès, ja que la previsió és la de mantenir el distanciament social durant molts mesos.
Les mesures que planteja el Govern central no són clares i no s’ajusten a les necessitats específiques del sector. És per això que, en el manifest signat conjuntament, les empreses audiovisuals proposen mesures més eficaces i específiques per a la indústria. En primer lloc demanen que, mentre es mantingui la situació derivada de la COVID-19, es puguin mantenir o prorrogar-se els ERTO per causa major, ja que en el sector la finalització de l’estat d’alarma no permetrà l’inici de les activitats. A més, per garantir el manteniment dels llocs de treball caldria una bonificació del 100% de les cotitzacions socials també per als supòsits dels ERTO derivats de causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció.
En el manifest, les empreses del sector de l’audiovisual també reclamen garantir l’ajornament de totes les obligacions tributàries i la presentació del primer trimestre amb el segon, així com l’ajornament dels deutes tributaris en un termini més ampli del previst. D’altra banda, els professionals del sector demanen permís per al cessament de l’activitat per a tots els treballadors autònoms que hagin vist reduïda la seva feina en més d’un 30% de facturació respecte als 6 mesos anteriors.
Finalment, les companyies audiovisuals també exigeixen agilitzar els tràmits previstos a la Llei de Contractes del Sector Públic per a la certificació d’obra o aprovació de servei realitzat, així com permetre un accés àgil i efectiu al crèdit, amb garantia del 100% de l’Estat amb efecte retroactiu respecte als préstecs ja sol·licitats i fins i tot concedits. En la línia d’ajudes econòmiques, el manifest també reclama la simplificació i reducció dels tràmits i els requisits per a l’obtenció d’ajuts per a totes les empreses que acreditin tenir una vinculació directa o indirecta amb el sector de la Cultura, el Turisme o la celebració d’Esdeveniments.
L’Ajuntament de Terrassa recordava aquest dissabte que la ciutat té regulat l’empadronament de persones sense domicili fix des de l’any 1996. A través d’aquest mecanisme -assegura el consistori- s’aconsegueix la plena ciutadania de tots els veïns de Terrassa, un fet essencial en aquests moments de crisi sanitària.
En aquest sentit, Terrassa Sense Murs ha emès aquest dilluns la seva resposta al comunicat de l’Ajuntament i al tuit de l’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, en relació a l’empadronament de les persones migrades que resideixen al municipi. Des del col·lectiu assenyalen que “malgrat les bones intencions del comunicat de l’Ajuntament de Terrassa hi ha diversos punts que ens agradaria comentar i sobre els quals ens agradaria més i millors aclariments de l’administració pública”.
Des de Terrassa Sense Murs posen en qüestió els mecanisme del sistema d’empadronament municipal i denuncien que en diverses ocasions el tràmit no s’ha pogut dur a terme. “Basant-nos en les experiències viscudes de forma reiterada per persones del nostre col·lectiu o per persones que s’han apropat a nosaltres i les hem acompanyat a sol·licitar el padró, no és cert que s’estigui empadronant a tots i totes les veïnes migrades a la ciutat de Terrassa. Parlem de casos en què no han pogut acreditar amb cap document el seu domicili de residència, fet que, segons l’INE, no ha de ser un impediment per fer efectiu el padró. Veiem positiu la voluntat de rectificació i l’assumpció de la possibilitat que no s’estigui donant resposta a tots els casos que ho necessiten, fins ara això no s’havia reconegut públicament”.
D’altra banda, el col·lectiu sorgit amb la vocació de lluitar contra la discriminació, estigmatització i vulneració de drets les persones migrades a Terrassa apunta que “l’Ajuntament és el principal responsable a l’hora de garantir els drets de la ciutadania i en el compliment de la normativa municipal. En l’aspecte col·laboratiu, des de Terrassa Sense Murs sempre hem estat obertes a parlar i a aportar de manera constructiva, però concretament amb el tema del padró hem topat amb silencis i opacitat. Malgrat aquests contratemps, com que compartim la preocupació i la prioritat que manifesta el govern municipal en millorar la situació de les persones en situació vulnerable i degut al fet que la resolució d’aquesta problemàtica havia quedat bloquejada, hem optat per empadronar a persones als nostres domicilis encara que no hi visquin, arriscant-nos a ser sancionades”.
El comunicat de Terrassa Sense Murs acaba reclamant la màxima celeritat per part de l’administració pública per tal resoldre aquesta situació. “Instem a l’ajuntament que abordi la qüestió amb rapidesa per tal d’empadronar aquelles persones que fins ara n’han quedat al marge i per inscriure per silenci administratiu aquelles que van realitzar les sol·licituds de padró fa més de 3 mesos. A més, demanem al govern que informi clarament de quin és el procediment que hauria de seguir qualsevol persona que vulgui empadronar-se per la via del padró sense domicili fix, amb la finalitat d’evitar retards i que es puguin identificar, si és el cas, males praxis”.
La classe treballadora de tot el món es prepara per viure un 1r de Maig completament diferent. Aquest any, els carrers no es podran omplir amb les habituals manifestacions i és per això que les dues principals organitzacions sindicals del país, CCOO i UGT, animen a la ciutadania a celebrar el Dia Internacional del Treball a través de les xarxes socials. La convocatòria d’aquesta manifestació virtual serà aquest divendres a partir de dos quarts de 2h i es realitzarà a escala estatal. Totes aquelles persones que hi vulguin participar hauran de publicar fotos o vídeos reivindicatius amb l’etiqueta #JoSocPrimerDeMaig o #YoSoyPrimeroDeMayo.
En l’actual context de crisi sociosanitària, el lema d’enguany és “Salut, treball i justícia social. La prioritat és la vida”. En aquest sentit, en la roda de premsa telemàtica celebrada aquest dijous, els representants territorials dels dos sindicats han denunciat que sovint es prioritzin els interessos econòmics per davant de la salut de la població. Des de les agrupacions sindicals també han volgut posar en valor la tasca d’alguns sectors precaris i clarament feminitzats, com són els de la neteja, les cures i l’atenció domiciliària. En aquest sentit també han assenyalat que l’emergència sanitària ha deixat en evidència moltes debilitats de l’actual Estat del Benestar.
Els dos sindicats reclamen més que mai diàleg social i és per això que proposen una taula de consens entre agents de tots els nivells per tal d’afrontar la recuperació. A Terrassa, s’ha anunciat la creació d’una comissió local per dissenyar un pla de contingència davant els devastadors efectes socioeconòmics de la pandèmia. En aquest sentit, les últimes xifres facilitades pel Departament de Treball indiquen que al Vallès Occidental ja hi ha més de 10.000 empreses que han presentat un ERTO, amb una afectació de prop de 90.000 empleats.
A part dels missatges reivindicatius a les xarxes socials, durant aquest divendres també hi hauran altres actes de celebració de l’1 de Maig, com concerts telemàtics o recitals de poesia. A Terrassa estava previst que aquest any es commemorés el 50è aniversari de la vaga d’AEG. Un acte conjunt que els dos sindicats s’han emplaçat a celebrar tan aviat com sigui possible.
A partir d’aquest dissabte les sortides al carrer per fer exercici físic estaran permeses. Activitats com anar en bicicleta, córrer o caminar, sempre de forma individual, es podran fer respectant els criteris de seguretat que dicti el Govern central. En aquest cas, el ministeri de Sanitat està acabant d’enllestir la normativa per poder definir de quina manera es durà a terme aquesta pràctica. Si ens fixem en el que ja han fet altres països, els permisos es podrien regular per hores, per torns o, fins i tot, per numeració parell o senar dels domicilis.
És el pas previ a l’inici de l’anomenat Pla de Desescalada anunciat pel govern de Pedro Sánchez aquest dimarts. L’executiu espanyol ha dissenyat un calendari de desconfinament en quatre fases que arrencarà el proper dilluns 4 maig amb la reobertura d’activitats amb cita prèvia i atenció individual com, per exemple, els restaurants amb menjar per emportar. També a partir de la setmana que ve, es concedirà permís als esportistes professionals i federats perquè puguin realitzar entrenaments individuals.
Durant la segona setmana d’aquest pla, està previst que alguns petits comerços ja puguin obrir, això sí; sempre en condicions d’estricta seguretat. En el cas dels restaurants, es permetrà l’obertura de les terrasses a l’aire lliure amb una ocupació màxima del 30% de la seva capacitat. També les esglésies, les mesquites o altres llocs de culte es podran reobrir, limitant el seu aforament a una tercera part.
La següent fase començaria el 25 de maig i permetria reobrir els espais interiors de bars i restaurants, posant també una limitació a un terç de la seva capacitat i respectant sempre les mesures de distanciament social. El mateix passaria en cinemes, teatres, auditoris i espais similars, amb butaques preassignades i reduint la capacitat de l’espai a una tercera part. D’altra banda, espectacles culturals com concerts estaran permesos, tot i que amb el públic sempre assegut. Es limitarà l’assistència a un màxim de 50 espectadors en espais tancats i a 400 en actuacions que es celebrin a l’aire lliure.
El Govern calcula que l’última fase d’aquest pla gradual començarà cap al 8 de juny. A partir d’aquesta data està previst que es flexibilitzi la mobilitat general, recomanant l’ús de mascaretes. En l’àmbit comercial, es limitarà l’aforament al 50% i es fixarà una distància mínima de dos metres de separació entre els consumidors.
D’aquesta manera el Govern espanyol es proposa recuperar la normalitat de manera progressiva, tot i que les mesures es poden veure alterades en funció de la resposta i el comportament social de cada província. La primera mostra, després del desconfinament infantil, serà aquest dissabte. I caldrà veure si tothom qui surt a fer esport ho fa en solitari i complint la normativa establerta.
Terrassa ja és el segon municipi de Catalunya amb més treballadors autònoms. Segons les dades del primer trimestre de l’any, la ciutat ha superat en aquest aspecte a Sabadell, que passa ara a ocupar el tercer lloc d’una llista encapçalada per Barcelona. El nombre de terrassencs que treballen per compte propi ha pujat en 39 nous casos respecte l’any passat i la xifra total ronda als 13.000 afiliats. Tot i així, el volum d’autònoms egarencs ha baixat en gairebé un centenar, sobretot després de la irrupció de la Covid-19. A principis d’aquest any, a la ciutat hi havia un total de 13.006 afiliats al règim d’autònoms, mentre que a finals de març la xifra concreta era de 12.909. Són dades de l’informe sobre l’evolució del mercat de treball a Terrassa durant el primer trimestre, un període en el qual s’han perdut més de 2.000 llocs de treball a causa de la crisi sociosanitària.
Per afectació, els sectors que a finals de març presentaven un decreixement més alt eren la construcció, amb prop de mil treballadors menys que l’any passat; les activitats relacionades amb l’ocupació, amb 361, i els serveis que ofereixen menjar i begudes, amb una baixada de 358 llocs de treball a la ciutat.
Com a contrapunt, davant la creixent demanda de personal als hospitals, el sector que ha experimentat un major increment interanual de contractacions ha estat el de les activitats sanitàries. En aquest sentit, a Terrassa s’han generat 132 llocs de treball més en l’àmbit sanitari, respecte al març del 2019. A la llista dels sectors amb més creixement també hi trobem les activitats de serveis socials, amb 115 llocs generats; les farmacèutiques, amb 99, i els serveis d’informació, amb una variació absoluta de 86 nous empleats respecte l’any anterior.
Així, Terrassa arribava a finals de març amb una taxa d’atur del 13,03%. Una xifra que, molt probablement, es veurà incrementada durant els propers balanços degut als efectes econòmics de la pandèmia. En aquest sentit també cal destacar que, durant el primer trimestre, a Terrassa els aturats majors de 45 anys ja eren més de la meitat del total, amb 7.622 persones, el que representa un 51,56%.
Durant aquests primers tres mesos, el nombre de contractes ha disminuït un 3,34% en comparació al mateix període de l’any passat. En aquest aspecte l’informe posa de manifest que el 82% de les contractacions són de durada determinada i que les dones i els joves són els principals col·lectius afectats per la temporalitat i la precarietat laboral.
Davant el risc de contagi pel coronavirus són molts els comerços que treballen de cara al públic que han hagut d’incrementar les mesures de protecció. Un dels sistemes més efectius a l’hora d’evitar el contacte entre clients i empleats és l’anomenat calaix intel·ligent. Aquest dispositiu permet pagar amb monedes o bitllets i retorna el canvi corresponent. Així, s’elimina la necessitat de manipular aquests elements, tant propensos a ser transmissors del virus.
A l’estanc De la Torre, situat a l’Avinguda Béjar, ja fa anys que utilitzen aquest sistema. Als avantatges de la seguretat i la comoditat, ara s’hi suma la protecció sanitària com a valor afegit. Malgrat veure’s obligats a modificar el seu mètode de pagament habitual, l’acceptació per part de la clientela també ha estat molt positiva.
LK BITRONIC comercialitza aquests aparells des del 2011 i la seva implementació s’ha fet a tot tipus de sectors comercials. Atenent a les necessitats del context actual, el sistema incorpora també una mampara sanitària de metacrilat per extremar encara més les mesures de protecció. L’empresa catalana confia en que aquest model de calaixos intel·ligents s’estengui properament entre la majoria de comerços.
Un grup d’investigadors de la UPC-ESEIAAT ha estat seleccionat a la convocatòria MIT-Spain “La Caixa” per desenvolupar un projecte sobre l’electricitat atmosfèrica, de manera coordinada amb l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). L’estudi planteja que els drons i els petits vehicles aeris no tripulats (UAV) són una eina excel·lent per investigar els efectes elèctrics de l’atmosfera en els avions, els helicòpters, els aerogeneradors i les estructures elevades.
Així, per segona vegada en els dos darrers anys, la convocatòria MIT-Spain “laCaixa” Foundation Seed Fund ha seleccionat el projecte presentat per l’investigador i professor de l’ESEIAAT Joan Montanyà, que dirigeix el grup de recerca Lighting Research Group (LRG). Gràcies a aquesta convocatòria, Montanyà i els investigadors del grup LRG iniciaran el desenvolupament d’un projecte de recerca conjunt amb la investigadora Carmen Guerra García, del Space Propulsion Laboratory del MIT.
Els UAVs es poden emprar com un model relativament econòmic d’aeronaus de major escala, que permet la realització extensa de proves, en un entorn universitari, amb temps de resposta curts. D’altra banda, els drons de vol vertical proporcionen una plataforma precisa per mesurar i observar les propietats elèctriques de l’atmosfera i permeten simular l’impacte a estructures elevades i, més en concret, en les turbines eòliques, que en un futur pròxim podrien arribar a una alçada de 300 metres.
En aquest projecte, l’equip d’investigadors proposa utilitzar UAVs per estudiar les descàrregues elèctriques de corona –un fenomen elèctric precursor al llamp– i la càrrega elèctrica en un petit avió i en les pales d’aerogeneradors. I és que en el cas dels avions i aerogeneradors, els camps elèctrics ambientals s’amplifiquen per factors de 10 o més a la superfície de l’estructura. Aquesta ampliació de camp, combinada amb els efectes del moviment ràpid, comporta l’aparició de descàrregues elèctriques de corona a les extremitats afilades: en concret, a les puntes de les pales dels aerogeneradors i als extrems de les ales i dels estabilitzadors dels avions.
A més, tant els avions com les turbines eòliques adquireixen càrrega elèctrica de l’atmosfera i d’altres fonts, mecanismes encara poc coneguts actualment. Estudiar aquests fenòmens és rellevant, ja que són precursors, durant les tempestes, de descàrregues de llamps i contribueixen a la degradació, a llarg termini, dels materials compostos de què estan fetes les aeronaus i les turbines.
El grup que lidera Joan Montanyà també va ser seleccionat a la convocatòria de l’any 2018 MIT-Spain “La Caixa” per un projecte en la mateixa línia de recerca que analitzava per què determinats nous materials tenen una predisposició a generar descàrregues elèctriques. Aquell estudi desenvolupava un sistema intel·ligent de protecció contra els llamps autoprovocats.
La convocatòria està dotada amb més de 300.000 euros, destinats, íntegrament, a subvencionar els viatges i les estades d’investigadors a Espanya i a Boston, per permetre posar en marxa els seus projectes de recerca. La iniciativa també pretén incrementar la visibilitat de la recerca espanyola entre els professors, investigadors i estudiants del MIT, i a la inversa; així com contribuir a la creació de vincles entre investigadors que originin col·laboracions de llarga durada.
L’Ajuntament impulsa els tràmits per a la urbanització del Pla de Millora Urbana de l’antiga fàbrica Sala i Badrinas, situada al barri del Segle XX. L’actuació contempla la reurbanització dels trams del carrer Baldrich, Prim, Lepant i la carretera de Rubí compresos en aquesta zona i de la urbanització del nou espai interior que es crearà amb l’obertura d’un nou vial, que travessarà l’àmbit d’est a oest i que connectarà els carrers d’Escudé i de Sant Sebastià. El pressupost previst és de 5.700.176,92 euros.
Amb aquest tràmit, s’inicia el procés que ha de permetre iniciar les obres d’urbanització d’aquest gran espai degradat de la ciutat, de 30.692 m² de superfície, on s’havia ubicat l’antic complex fabril Sala i Badrinas. El projecte contempla els enderrocs i moviment de terres; la pavimentació de carrers i voreres; la creació de noves xarxes de serveis (enllumenat públic, abastament d’aigua, gas, reg, fibra òptica, etc); la recollida de residus; la instal·lació de mobiliari urbà; les obres de jardineria i la senyalització (vertical i horitzontal). El termini d’execució inicial és de 15 mesos (3 pel projecte d’enderroc i 12 pel d’urbanització).
L’àmbit del pla de millora comprèn els terrenys que, fins a finals dels anys setanta, van acollir l’empresa Sala Badrinas, l’últim dels grans vapors tèxtils que van estar actius a Terrassa. Després del seu tancament, l’espai d’aquestes naus es va llogar a tercers per desenvolupar altres activitats industrials vinculades, la gran majoria, al sector tèxtil. Una de les peces que formen part d’aquest àmbit urbanístic és la que haurà d’acollir el futur Institut Escola Sala i Badrinas, un projecte per a l’execució del qual el Departament d’Educació de la Generalitat i l’Ajuntament de Terrassa van signar, el passat febrer, un protocol de col·laboració.
