Junts per Terrassa denuncia que, en el que portem d’any, ja s’han incendiat una cinquantena de contenidors als carrers de la ciutat. De fet, segons dades d’Eco-Equip i de la Policia Municipal, en els últims 3 anys s’han cremat uns 300 contenidors de manera total o parcial, afectant també a cases i vehicles del voltant. És per això que el partit local presentarà al Ple una proposta per reforçar l’operatiu de vigilància i combatre així un problema que consideren “endèmic”.
Junts per Terrassa també proposa la creació d’un Comitè d’Obres i Seguretat per tal d’establir un protocol de tramitació de projectes, seguiment i millora contínua dels treballs. La iniciativa, que busca la participació de tots els serveis implicats, vol donar resposta a les associacions de veïns afectades per obres a la via pública.
A nivell supralocal, el grup nacionalista presentarà també al Ple del proper divendres una proposta demanant el traspàs integral de Rodalies, així com un acord de Junta de Portaveus contra la repressió que encara pateix l’independentisme català.
La nit del 25 al 26 de setembre de 1962, Terrassa va viure l’episodi més tràgic de la seva història. Després d’un llarg període de sequera, a la ciutat hi van caure, en tan sols 3 hores, 225 litres/m2 (95 dels quals, només en 45 minuts). Aquests registres del tot inusuals, sumats a la mala planificació urbanística, van causar que una riuada d’aigua i fang s’endugués la vida de centenars de persones.
A la riera de Les Arenes hi va arribar a baixar un cabal d’aigua de 1.750 m3 per segon. El pont de la RENFE, que ja estava força obstruït, va acabar fent de barrera i tota la zona es va inundar, convertint-se en un gran llac sota la forta pluja. Quan el pas ferroviari ja no va aguantar més, es va trencar de forma violenta i va deixar de fer de presa, alliberant tota l’aigua estancada. A partir d’aquell moment, els veïns supervivents es van unir per iniciar les tasques de rescat durant tota la nit.
Una nit que va ser llarga per tothom. L’Albert havia d’agafar el tren de Terrassa a Rubí, on residia. Després de treballar, va anar per la Rambla amb l’últim autobús i va baixar, sota el diluvi, just abans que la riuada s’emportés l’automòbil corrent avall. El servei de tren es va suspendre i, després d’un llarg periple, l’Albert va arribar a peu fins a casa seva.
Ara que es compleixen 60 anys d’aquella tragèdia, l’estat de les rieres segueix generant certa preocupació entre el veïnat de les zones afectades. En aquest sentit, Terrassa és l’única ciutat de Catalunya que té una regidoria de Rieres.
Després de la riuada del 62, la ciutat va viure una gran onada de solidaritat per refer-se d’aquella traumàtica experiència i adoptar un aspecte molt diferent al d’aleshores. Per contra, però, encara avui en dia es plantegen molts interrogants, com les possibles adopcions irregulars o l’especulació immobiliària, qüestionant l’actuació del règim franquista i dels polítics d’aquell moment. Un altre dels factors determinants és la ubicació geogràfica del municipi.
Els fons europeus Next Generation ajudaran a redissenyar el plantejament de les rieres de Les Arenes i del Palau. Sigui com sigui, la ciutat ha d’estar preparada per poder assumir amb seguretat qualsevol situació de risc hidrològic i evitar així que es pugui repetir un desastre semblant al d’aquell tràgic 25 de setembre del 1962.
Ambient distès i alegre en la presentació del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i l’Associació Som Riures. I és que les dues parts s’han mostrat molt contentes després de signar un acord que ha de permetre donar cobertura bucodental als col·lectius més vulnerables de la ciutat.
A través dels Serveis Socials es detectaran els casos amb més necessitats i es derivaran a algun dels centres associats a aquesta iniciativa solidària; en el cas de Terrassa, de moment l’únic és el Centre Dental Les Escoles. L’alcalde Ballart també ha destacat la importància de la salut bucodental i ha aprofitat l’ocasió per reclamar a la Generalitat més cobertura pública.
L’Associació Som Riures Dentistes Solidaris va néixer a Terrassa l’any 2016 i en tot aquest temps ja ha realitzat més de 8.000 tractaments gratuïts a prop de 700 persones en situació vulnerable.
Durant qualsevol procés d’embaràs, el pes i l’alimentació de la mare seran dos elements fonamentals per al desenvolupament del nadó. Així ho recalca un estudi pioner, liderat pel Servei d’Endocrinologia de Mútua Terrassa, amb col·laboració del Servei d’Obstetrícia. Els resultats de la investigació apunten que les embarassades amb diabetis gestacional i obesitat corren el doble de risc de tenir un fill amb TDAH. L’estudi, doncs, posa en relleu la importància de controlar l’increment de pes durant els nou mesos de gestació.
En el marc d’aquesta investigació s’han estudiat els informes de 1.036 infants nascuts de dones amb diabetis gestacional. El 13% d’aquests casos acabaven presentant Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat, una afectació que encara avui en dia planteja molts interrogants.
L’estudi ha estat publicat recentment, a nivell internacional, a la revista de la Societat Americana d’Endocrinologia. El nombre estimat d’infants de tot el món d’entre 3 i 17 anys diagnosticats amb TDAH és de més de 6 milions, segons dades del 2019
L’escriptora Tessa Julià estrena novel·la. Publicada per l’Editorial Aledis, «Les cares del medalló» narra la història d’una jove periodista terrassenca, la Sara, que viu en un mas de l’Antic Poble de Sant Pere. La seva intenció inicial és vendre’s l’immoble per crear el seu propi mitjà de comunicació, però tot canviarà a mesura que vagi descobrint les memòries de set dones, avantpassades de la família.
Un recorregut històric amb un protagonisme eminentment femení que explora un món del tot desconegut al voltant d’un enigmàtic medalló de bronze. L’onzena publicació de l’escriptora terrassenca veu la llum després de 5 anys i una pandèmia. Un procés de gestació que ha permès a Tessa Julià reformular l’estructura narrativa i polir diferents detalls.
«Les cares del medalló» ja està a la venda a les llibreries. La seva autora el presentarà el proper dimecres a la seu dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals. També està previst un segon acte de presentació a Terrassa, en un emplaçament especial. Serà el 19 d’octubre, a la Seu d’Ègara; un dels principals escenaris per on transcorre la novel·la.
Garantir el desenvolupament sostenible de la ciutat a través d’una estratègia global. Aquest és el principal objectiu de l’Agenda Urbana 2030, aprovada per unanimitat en el Ple extraordinari d’aquest dimarts. El document, que parteix d’una diagnosi, marca l’estratègia a seguir i concreta quins han de ser els objectius de desenvolupament sostenible a Terrassa durant els propers anys. D’aquesta manera, els cinc partits polítics amb representació a l’Ajuntament han arribat a un pacte de consens per posar els fonaments del que ha de ser la ciutat a mig termini. Un full de ruta amb l’horitzó fixat al 2030.
Durant aquest últim any s’han dut a terme un conjunt d’estudis, consultes i activitats participatives, obertes a la ciutadania, per a l’elaboració de l’Agenda Urbana. En aquesta línia, s’ha impulsat la cooperació público-privada orientada als interessos generals de la ciutat.
També s’ha acordat la presentació al Ple municipal, com a mínim un cop l’any, d’un informe de seguiment de l’Agenda Urbana i del seu Pla d’Acció. L’Ajuntament rebrà una subvenció de 250.000 euros per l’execució del full de ruta, procedent de les ajudes estatals i de la Unió Europea.
D’altra banda, el Ple s’ha vist interromput de forma sobtada per quatre membres del Colectivo Sin Vivienda, a qui l’alcalde ha instat a participar de manera més ordenada en una altra ocasió. Per la seva part, el tinent d’alcalde Isaac Albert no ha pogut assistir al Ple, degut a que es troba ingressat a l’hospital per una intervenció. Cal destacar que, després d’11 anys com a regidor, aquest és el primer cop que es perd una sessió plenària.
Finalment, tal com estava previst, el Ple ha acabat amb l’aprovació -també per unanimitat- del programa 2022-2025 per cooperar i col·laborar amb el Departament de Drets Socials.
Des d’aquest curs, les escoles terrassenques d’educació especial Crespinell i Fàtima es troben entre els 28 centres de tot Catalunya reconeguts com a CEEPSIR. Les sigles fan referència als Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos. Aquest model, creat a partir del Decret d’Inclusió del 2017, dota d’una figura professional que donarà suport a les escoles ordinàries per tractar els casos d’alumnes amb necessitats especials.
Tanmateix, després de cinc anys de la seva aprovació, el model segueix sense desplegar-se. Això fa que centres com el Crespinell es trobin perduts i reclamin més implicació per part del Departament d’Educació en la implementació de l’escola inclusiva.
En la mateixa línia, el sector de l’educació especial reclama a l’Administració una sèrie d’esforços. Reivindiquen que cal millorar el finançament, revisar les titulacions que s’exigeixen als professionals i, també, actualitzar un sistema de ràtios que no es renova des de fa més de 20 anys.
Fer que els veïns del Cementiri Vell coneguin la UPC, l’ESCAC i la resta d’equipaments del barri i, alhora, donar a conèixer aquest entorn urbà entre els joves estudiants del Campus. Aquest és el propòsit de l’Associació de Veïns del Barri Universitari – Cementiri Vell, que, a través d’un projecte integrador, vol potenciar el coneixement de la zona entre totes les persones que hi resideixen.
En aquest sentit, l’agrupació veïnal també treballa per fomentar la cooperació entre entitats del barri. Un dels projectes preveu que l’alumnat de l’escola Ramon y Cajal prepari el proper concert de nadales amb la col·laboració del Conservatori Municipal.
D’altra banda, la Junta de l’Associació de Veïns mostra la seva vessant més solidària amb accions d’ajuda a la gent gran. Així, a través del programa Sempre Acompanyats, que busca combatre la soledat no volguda, alguns veïns del barri es presten per fer tràmits informàtics, tallers de memòria, obres teatre i altres activitats d’acompanyament a la gent gran.
Una estrena molt esperada per al públic familiar arriba al Cinema Catalunya aquest divendres, doblada al català. Després de l’èxit de les dues primeres entregues, Tadeu Jones protagonitza ara una nova aventura del tot emocionant, i ho fa un cop més al costat dels seus inseparables companys de viatge. De fet, la tercera pel·lícula de la saga sobre aquest valent arqueòleg a mig camí entre James Bond i Indiana Jones, ens transporta a noves destinacions del planeta com ara Mèxic, Chicago, París o Egipte. Tot comença quan l’intrèpid explorador destrossa accidentalment un sarcòfag i això fa que s’escampi un perillós conjur. A contrarellotge i amb l’única ajuda de la seva companya Sara, en Tadeu haurà de trobar la manera d’acabar amb la maledicció.
La segona estrena d’aquesta setmana es titula Ali y Ava i és un film britànic ple de realisme que narra la bonica història d’amor entre un DJ d’origen pakistanès i una mestra irlandesa, mare de quatre fills.
Finalment, es manté en cartellera per segona setmana la divertida comèdia francesa Dios mío, pero qué nos has hecho?. La tercera part de la saga exposa a la família Verneuil a una trobada familiar per celebrar el 40è aniversari de casats del matrimoni format per en Claude i la Marie. Una festa sorpresa on es reuniran tots els consogres, generant així una curiosa barreja multicultural.
A través del web cinemacatalunya.cat es pot comprar entrades i consultar tots els horaris i altres informacions.
Al llarg del segle XX, durant dècades, a Terrassa hi fumejaven cada dia unes 200 xemeneies industrials. Eren la demostració més plausible de l’enorme activitat productiva de la ciutat i de l’auge. en particular, del sector tèxtil. Aquella prosperitat, però, va anar minvant de manera progressiva i tant les antigues fàbriques com les seves xemeneies van anar despareixent. Algunes però, segueixen en peu, observant el transcurs de la història i formant part del patrimoni industrial de la ciutat. Durant els últims dies hem descobert alguns d’aquests elements tan característics gràcies a l’activista cultural Santi Rius, qui ens ha explicat tota mena de curiositats sobre les dotze xemeneies més representatives. Avui gaudim de l’última entrega d’aquesta sèrie que ens ha ajudat a conèixer una mica millor els testimonis d’un passat industrial.
Notícies relacionades:
Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”
