Terrassa és coneguda internacionalment per una particularitat: té la xemeneia industrial amb escala exterior més alta del món. És, a més, una contstrucció visible des de l’autopista C-16, fet que converteix aquest element en un tret identificatiu de la ciutat per a molts conductors que circulen per aquesta via. Avui, l’activista cultural Santi Rius ens parla de la xemeneia més famosa de Terrassa.
Notícies relacionades:
Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”
Setmana de sis dies per passar-s’ho d’allò més bé al Cinema Catalunya. I és que la sala del carrer Sant Pere obrirà en aquesta ocasió també el dilluns, 15 d’agost, al ser festiu. I ho farà amb una cartellera plena de bon humor, a través de dues divertides comèdies.
La primera estrena que arriba a les sales aquest divendres és un homenatge a la dècada dels 80 i a la música dels mítics «Hombres G». Voy a pasármelo bien és una comèdia romàntica, amb tints de musical que encomana una gran frescura i que connecta amb el públic, des de la primera escena, amb salts temporals entre el passat i el present. El director i guionista David Serrano, creador d’altres títols coneguts com ara El otro lado de la cama o Días de fútbol, presenta ara un film ple de nostàlgia positiva protagonitzat per Raúl Arévalo i Karla Souza.
La segona novetat d’aquesta setmana arriba també en forma de comèdia. L’última pel·lícula de l’admirada Diane Keaton es titula Con canas y a lo loco i tracta sobre una noia que està cansada de ser jove i haver de cuidar constantment el seu aspecte físic. De sobte, un bon dia, després d’un estrany succés, es converteix en una dona d’uns 70 anys. Serà llavors quan descobrirà que la vellesa no és exactament el que s’imaginava.
I també, durant aquest cap de setmana llarg, de divendres a dilluns es podrà veure cada dia a les 5h de la tarda una interessant pel·lícula infantil en català. Es tracta de DC Lliga de Supermascotes, un emocionant film que agradarà a petits i grans. Sens dubte, una molt bona opció per gaudir d’una activitat cultural en família. Tot plegat, refugiant-nos de les altes temperatures de l’estiu entre la frescor de la sala fosca del centre de la ciutat.
Elles són els testimonis del passat d’una ciutat industrial. Les xemeneies de Terrassa immortalitzen l’activitat que hi havia hagut a les fàbriques tèxtils i l’exemple més clar el trobem a l’antic Vapor Aymerich, Amat i Jové, seu actual del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).
Notícies relacionades:
Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”
Cada ciutat té la seva pròpia silueta, formada per la línia panoràmica que dibuixen els seus edificis més alts. En el cas de Terrassa, aquest skyline no s’entendria sense les seves xemeneies. L’activista cultural Santi Rius, ens ajuda a descobrir cada dia una d’aquestes empremtes del passat, i avui ho fa amb la xemeneia de la factoria Terrassa Industrial S.A.
Notícies relacionades:
Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”
En època d’esplendor industrial, les màquines de vapor eren mogudes per la combustió del carbó, i això feia necessària la construcció d’un conducte d’extracció de fums. Així es van erigir les xemeneies; sense dubte, un dels trets patrimonials més característics de la Terrassa actual. Avui descobrim aquest element tan singular de l’antiga Tintoreria Llanera.
Notícies relacionades:
Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”
En el cas de Terrassa, les xemeneies són empremtes del passat. Són el llegat històric d’un patrimoni industrial que segueix perfectament conservat per diferents punts de la ciutat. Avui engeguem la màquina de vapor per posar en marxa la sèrie de reportatges sobre la ciutat del fum. La primera entrega tracta sobre la xemeneia de Monset i Guardiola, la qual alguns historiadors situen com la més antiga de Terrassa, amb data del 1887.
Notícies relacionades:
Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”
Terrassa era coneguda, a principis del segle XX, amb el sobrenom de «la ciutat del fum». Més de 200 xemeneies industrials tenyien cada dia el cel del municipi, deixant així constància de la gran activitat productiva que hi havia a l’interior de les fàbriques. Per tal de recordar aquella etapa del passat i posar en valor el llegat patrimonial terrassenc, l’activista cultural Santi Rius ens parlarà durant els propers dies sobre alguna de les xemeneies que encara queden a la ciutat. Avui toca gaudir d’un tastet previ, amb una interessant introducció del tema.
Dels centenars de xemeneies que hi havien hagut a Terrassa ja només en queden en peu poc més d’una vintena. Durant els propers dies descobrirem les més representatives, ja sigui per la seva arquitectura o pel seu valor simbòlic.
Notícies relacionades:
Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”
L’ofici de rellotger va viure fa més de mig segle el seu moment de màxima esplendor, quan la majoria de persones lluïen en el seu canell algun rellotge de polsera, primer d’agulles i, més endavant, digital. Actualment, però, quan curiosament sembla que més esclaus som del nostre propi temps, els dispositius mòbils han substituït aquells mecanismes artesanals, prenent la feina de molts rellotgers. Un exemple el trobem a l’antiga Rellotgeria Castín, al Raval de Montserrat, on encara s’hi pot observar un rellotge centenari a la seva façana.
La societat avança, els carrers canvien d’aspecte i alguns oficis es troben en el dilema d’adaptar-se o desaparèixer. L’evolució no deixa d’omplir les pàgines dels llibres d’història, seguint aquest compàs inexorable que marca, el pas del temps.
El temps corre mentre el món avança, el passat augmenta i el futur és més a prop. Els rellotges són els encarregats de recordar-nos que la línia del temps no s’atura mai. Voltes més voltes, el món va donant voltes i, segons la posició del sol, és una hora o una altra. En aquesta ocasió l’historiador Domènec Ferran ens parla de dos rellotges ubicats en un mateix edifici. La Farmàcia Albinyana oculta una gran història, a més d’aquests dos bonics tresors que no poden passar desapercebuts.
Probablement moltes persones desconeixien, almenys fins ara, l’existència d’aquests dos rellotges centenaris. Demà en descobrirem un altre; l’últim d’aquesta sèrie de cinc reportatges sobre el pas del temps.
El rellotge ha estat i encara és un instrument fonamental per mesurar el temps i, per tant, per estructurar la vida de les persones. Avui en dia seria impensable que una espècie com la humana es pogués organitzar socialment sense la utilització d’aquests aparells. Un estàndard universal que comparteix els mateixos valors i unitats entre totes les societats del món i que serveix per comptar el pas del temps, de manera inexorable. Avui, el nostre historiador de capçalera, Domènec Ferran, ens descobreix algunes curiositats d’un antic rellotge situat just davant de l’Ajuntament.
Una entrega més d’aquesta sèrie sobre el pas del temps. Demà seguirem descobrint secrets i curiositats d’un altre rellotge molt emblemàtic de la nostra ciutat.
