Reobert al trànsit el carrer Baldrich al seu pas pel Segle XX. El bon ritme dels treballs d’adequació, especialment en el tram comprès entre Sant Sebastià i Lepant, ha permès avançar l’obertura al pas de vehicles, que no estava prevista fins al 5 de setembre.
Els treballs, que es van iniciar l’abril, s’emmarquen en el pla de millora de l’entorn de la fàbrica Sala i Badrinas, que ha inclòs la reurbanització d’aquests 200 metres del carrer Baldrich, entre Prim i Lepant, per fer-los més amables i accessibles. Entre Prim i Sant Sebastià, a més, s’ha apostat per crear una plataforma única, mentre que entre Sant Sebastià i Lepant hi ha una calçada per a trànsit rodat i una banda per a estacionament.
El projecte preveu l’obertura d’un vial que doni continuïtat al carrer Sant Sebastià fins al carrer Escudé, passada la carretera de Rubí. El tram del carrer Prim de la fàbrica Sala Badrinas, entre Baldrich i la carretera, serà de pas restringit per al veïnat i per accedir a l’aparcament de les torres del Segle XX.
En total, 5.000 m2 delimitats per la carretera de Rubí i els carrers Torres i Bages i Bladrich, fins ara plens de naus en desús, i que es convertiran en una nova àrea residencial amb un sostre de 7.700 m2. Un 95% seran habitatges i, la resta, oficines i comerç. L’espai és propietat de la Sareb, que hi construirà 79 habitatges en dos edificis de quatre plantes, amb façanes a la carretera de Rubí i al carrer Baldrich. D’aquests, 55 seran lliures i els 24 restants amb algun règim de protecció. La zona que dona a Torras i Bages serà una nova plaça just davant de l’Arxiu Comarcal.
Amb el Pla de Millora Urbana es dona continuïtat a l’eixamplament de la vorera del carrer Baldrich des de la carretera de Montcada i que ja preveu el projecte urbanístic de l’antiga fàbrica Sala i Badrinas. L’Ajuntament ha aprofitat les obres per intervenir en la xarxa d’aigua potable, clavegueram, enllumenat públic, sistemes de reg i serveis d’electricitat, gas i telecomunicacions.
El Vallès Occidental és una de les dues comarques on s’han registrat més abocaments amb risc d’incendi i en la qual s’han fet més actuacions de protecció del medi ambient. L’altra és el Baix Llobregat. Entre les dues sumen 233 abocaments dels més de 600 detectats a Catalunya dins el pla de vigilància i informació contra els incendis forestals de la Diputació. En concret, 125 al Baix Llobregat i 108 al Vallès Occidental. La majoria en camins, pistes o boscos i urbanitzacions o masies.
Pel que fa actuacions de protecció, se n’han superat les 700. Aquí de nou destaquen el Vallès Occidental, amb 134, i el Baix Llobregat, amb 103. Es tracta de recollida de deixalles, detecció d’incidències en infraestructures i abocaments sense risc d’incendi.
S’han fet un centenar d’actuacions dissuasives, sobretot per l’ús d’eines que generen guspires (38) i per fer barbacoes que no compleixen la normativa (33). Al Vallès Occidental se n’han detectat 10 i, al Baix Llobregat, 9.
Pel que fa als 2.600 punts d’aigua supervisats dins el pla, 147 es troben al Vallès Occidental. Finalment, també s’han revisat les 4 línies elèctriques existents al Vallès Occidental.
El pla de vigilància i informació contra els incendis forestals ja ha informat més de 37.000 persones i ha fet més de 4.000 actuacions des que es va posar en marxa el 21 de juny. Les xifres són provisionals ja que el pla es mantindrà fins a l’1 de setembre.
El periodista Josep Cabayol i Virallonga, veí de Cardedeu, ha mort aquest dilluns a la tarda als 70 anys. Pep Cabayol es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 1980. Va ser alumne de l‘escola de Ràdio Joventut, on va fer els seus primers programes; i va iniciar la seva carrera professional a Ràdio Popular de Reus l’any 1977. També va ser corresponsal d’El Correo Catalán.
Cabayol va tenir una àmplia trajectòria professional. Va formar part de l’equip fundador de COM Ràdio, l’any 1994, on va ser el primer cap dels serveis informatius i d’esports; va treballar a TVE a Catalunya i a RNE a Catalunya. Entre d’altres responsabilitats, va ser el responsable de Transmissions per part de TVE del Canal Olímpic, creat per TVE i TVC per als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.
Va jubilar-se l’any 2008 i, des d’aleshores, s’ha implicat en temes relacionats amb l’emergència social i ambiental o la crisi energètica, entre d’altres. Havia seguit fent col·laboracions amb programes de Ràdio 4 i de la Ràdio Municipal de Terrassa. També presidia Solidaritat i Comunicació (SICOM).
Ha tocat tots els pals informatius, també els esports, la seva gran passió. A Ràdio 4, va dirigir el programa ‘Gent de món’ coincidint amb els atemptats de les Torres Bessones del setembre 2001. Després, amb el programa ‘L’Agenda’ es va especialitzar en temes relacionats amb el medi ambient i la salut planetària per abordar posteriorment les conseqüències de la crisi i l’emergència climàtica. Després de jubilar-se, va seguir donant veu als científics a través del programa ‘Vida Verda’, dirigit per Pilar Sampietro.
Cabayol va estar vinculat també amb la Ràdio Municipal de Terrassa a través del programa ‘La plaça dels futurs’, un espai en què, juntament amb el presentador Siscu Baiges, proposava analitzar les transformacions que el món viurà amb el pas del segle i explorava les tendències de canvi que davant d’aquests reptes que poguessin ajudar a construir un món socialment mes just i en equilibri amb el medi ambient.
Actualment presidia l’Associació Solidaritat i Comunicació SICOM. En els últims anys s’havia especialitzat en l’estudi i la divulgació de qüestions climàtiques i ambientals.
La vetlla pel Pep Cabayol serà al tanatori de Granollers aquest dimarts a la tarda i dimecres al matí. La cerimònia de comiat es farà aquest dimecres al mateix tanatori de Granollers.
[Font informació i imatge: SICOM]
Des d’aquest dilluns 8 d’agost ja es poden sol·licitar els abonaments de transport gratuïts per a Renfe que incorporen la bonificació aprovada pel govern espanyol per als serveis de rodalies, mitjana distància i Avant. De moment, i per evitar col·lapses, el procés tan sols permet el registre per part dels usuaris i usuàries, però no serà fins al 24 d’agost que es començaran a rebre els títols multiviatge. Serà aleshores, a més, quan caldrà abonar el dipòsit corresponent. És a dir, de 10 euros per als abonaments de rodalies i de 20 euros per als serveis de mitjana distància. El registre es pot tramitar a la web o a l’aplicació de Renfe, tot i que també es pot demanar a les màquines d’autovenda i les taquilles de les estacions.
Al final del període, que té vigència de quatre mesos, el dipòsit abonat serà retornat a l’usuari o usuària sempre que aquest hagi realitzat un mínim de quatre viatges mensuals. És a dir, un total de 16 viatges de setembre a desembre.
La mesura inclou totes les línies de Rodalies que operen a Catalunya, entre elles la R4 de Sant Vicenç de Calders a Manresa.
Recordem que el Consell de Ministres va aprovar l’1 d’agost que els abonaments de rodalies i de mitjana distància siguin gratuïts durant els últims quatre mesos de l’any. La mesura complementa la bonificació del 30% dels preus de transport urbans i que les comunitats poden complementar fins al 50%, com s’ha fet a Catalunya.
La primera cita castellera de Festa Major amb condicions semblants a abans de la pandèmia prometia deixar petjada i així ha estat. Castellers de Terrassa, Minyons de Terrassa i Capgrossos de Mataró han regalat als presents al Raval de Montserrat una diada castellera de Festa Major que serà recordada per l’esforç de cada colla i per l’exigent nivell de les estructures dutes a plaça.
Castellers de Terrassa han obert la primera ronda amb un 7d7 treballat amb seguretat des d’inici. De fet, la colla blauturquesa s’ha mostrat molt ferma tota l’actuació. Tot seguit, Minyons complia amb allò anunciat dies enrere descarregant el 3d9 amb folre. La colla convidada, Capgrossos de Mataró, no ha iniciat tan bé la diada i ha desmuntat en dues ocasions el peu d’un esperat 4d8.
La segona ronda ha repetit guió, amb uns Castellers de Terrassa molt segurs en cada pas en descarregar un 5d7. Minyons, tot seguit, feien el mateix amb el 2d8 amb folre per donar pas a uns mataronins que han optat per descarregar un 2d7.
La tercera ronda ha permès als presents mirar ben amunt per veure un contundent 4d7 amb agulla per part dels blauturquesa per, a continuació, gaudir amb l’imponent 5d8 assolit per part de la colla malva tot i haver-ne desmuntat el peu en primera instància. Capgrossos s’ha refet del mal inici amb un 4d8 i un 7d7 finals.
Abans dels pilars de comiat, els Minyons de Terrassa han protagonitzat un dels moments més vibrants de la diada amb un molt treballat pilar de 6, especialment a l’hora de descarregar-lo.
La diada s’ha pogut veure en directe per Canal Terrassa amb col·laboració amb La Xarxa i Castells en Xarxa.
Els Minyons de Terrassa descarreguen el seu 3 de 9 amb folre número 300
Els Minyons de Terrassa han fet aquest diumenge a la Festa Major de Terrassa el seu 3 de 9 amb folre descarregat número 300. Van descarregar el seu primer el 18 de novembre de 1988. Han afrontat el 3 de 9 amb folre, que era l’objectiu principal del dia, en primera ronda.
La Sortida d’Ofici i el Ball de Plaça posen a prova les aptituds dansaires de membres del Consistori
De l’assaig privat de dimarts… a l’exposició pública a la plaça Vella de diumenge. La tradicional Sortida d’Ofici de la Festa Major ha posat a prova novament les aptituds dansaires de regidors i regidores que actualment conformen el consistori municipal.
El torn els ha arribat, però, després dels pilars de 5 d’obertura a càrrec de Minyons i Castellers. La blauturquesa, precisament, ha estat la colla encarregada de portar el penó de la ciutat amb motiu del seu 40è aniversari.
Nervis especialment entre les regidores Patrícia Reche i Àfrica Serena, que s’han estrenat en el Ball de Plaça. D’entre la resta de 27 membres de la Corporació Municipal, el més veterà continua sent l’alcalde Jordi Ballart, que ha participat per setzena vegada en el tradicional ball. El segueixen els socialistes Alfredo Vega i Amadeu Aguado. Cada parella de ball, amb membres de l’Ajuntament i de l’Esbart Egarenc, han ofert finalment l’esperat Ball de Plaça d’autoritats, rebut a plaça entre aplaudiments i xiulets.
Dansaires de l’Esbart Egarenc, ja sense regidors ni regidores, ha ofert la resta de balls tradicionals de la jornada per donar pas a la participació dels Nans i Capgrossos. Ha estat el moment de veure Jordi Ballart formant parella amb el capgròs del Lildami, que s’ha estrenat així després de la descoberta de divendres.
L’acte ha continuat amb els Bastoners de Terrassa, Drac de Terrassa i Geganters de Terrassa. La tradicional Sortida d’Ofici ha conclòs amb l’Àliga de Terrassa, que enguany ha dedicat el ball de Festa Major al Lluquet i el Jeremies, figures d’Els Pastorets. Tot plegat s’ha pogut seguir en directe per Canal Terrassa dins la programació especial per Festa Major de la televisió municipal.
Us recuperem l’assaig previ al Ball de Plaça per part dels membres del consistori i l’Esbart Egarenc:
Els regidors de l’ajuntament de Terrassa assagen el Ball de Plaça
Descoberta del Capgròs 2022
El moment més esperat de la jornada ha arribat amb el descobriment del Capgròs de l’Any, elaborat i donat a la ciutat per l’artista Jordi Grau. El ball dels capgrossos de les anteriors edicions ha estat el preludi del secret més ben guardat per Festa Major. Finalment, el cantant de trap Damià Rodríguez, conegut arreu com a Lildami ha estat l’escollit com a Capgròs de l’Any 2022.
En el seu pregó, Lildami ha reconegut sentir-se nerviós però, alhora, honrat per haver estat escollit per fer el pregó de la seva ciutat. El cantant ha centrat el seu discurs en com explicar a fora el fet de ser de Terrassa. En aquest sentit, ha reivindicat figures com Xavi Hernández, la Masia Freixa i fins i tot ha fet broma amb un altre cantant terrassenc, Miki Núñez. Lildami també ha tingut moments per ser crític, especialment quan ha reclamat que Terrassa deixi de ser de la zona 3 i passi a la zona 2 dels FGC. També ha criticat l’increment de zona blava a la ciutat i fins i tot ha preguntat directament a l’alcalde sobre si és cert o no el que s’explica que un grup d’estudiants japonesos que té a Terrassa com a exemple de com “no s’ha de construir una ciutat”. El pregoner ha conclòs amb un clar “Terrassa no està en zona de perill. Terrassa capital del Vallès Occidental”.
Es dona així per tercera vegada, i dues de consecutives, la coincidència entre el pregoner de la Festa Major i el Capgròs de l’Any. I és que l’any passat l’historiador Domènec Ferran, Mingo, va ser l’encarregat de fer el pregó de la Festa Major i poc després era també el seu Capgròs el que era descobert a plaça de mans de la Guapa. Anteriorment, l’any 2002, el periodista egarenc Xavi Coral també va assumir els dos papers.
Just després del pregó, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha donat per iniciada la Festa Major de Terrassa 2022.
Us recuperem aquí el moment de la descoberta del Capgròs 2022:
[Font imatge: Ajuntament de Terrassa]
El club Rcr19 planteja a l’alcalde millores per a la seguretat dels i les ciclistes a les carreteres
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; acompanyat de la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares; s’ha reunit aquest dimarts al matí amb una delegació de la Junta del Club Esportiu Rcr19, encapçalada per la presidenta del club, Miriam Pasalodos, que ha presentat el club ciclista a l’alcalde i li ha parlat dels seus objectius, entre els que es troba millorar la seguretat dels i les ciclistes a les carreteres.
[Font imatges: Ajuntament de Terrassa]
El camí circular de l’Anella Verda, que té 35 km i dona la volta sencera al terme municipal, ja té fets dos dels seus cinc trams. Aquest mes han finalitzat els treballs del segon tram, que se situa entre les carreteres de Terrassa a Matadepera (BV-121) i de Terrassa a Rellinars (B-122). Les obres es van iniciar el febrer i han anat a càrrec de l’empresa Natural i Art Jardiners SL, amb un pressupost de 144.349,31 euros. El primer tram, que va des del Pla del Bonaire (ctra. de Matadepera) fins a la Masia de Can Figueres del Mas, prop de l’Hospital de Terrassa i la ctra. de Sabadell, està fet des de fa sis anys.
El projecte del segon tram contemplava arranjar aquest camí de 4,5 km, crear dues portes d’accés (a Can Roca i Can Colomer), condicionar tres àrees d’estada, senyalitzar tota la zona i també millorar diversos camins. En aquest sentit, s’han adequat el dels plans de Can Bogunyà i l’enllaç des de l’escola Serra de l’Obac, al barri de Can Roca, el camí vell de Can Carbonell, el camí de l’Escaiol i el de Ca n’Amat de la Muntanya. També s’ha millorat el ferm, s’han fet plantacions puntuals de vegetació, s’han clausurat camins no adequats i s’han identificat zones degradades per fer una restauració ambiental. En les pròximes setmanes es licitaran les obres d’una petita part, que circularà paral·lel a la carretera de Rellinars, i que permetrà la connexió del tram dos amb el tres.
Segon tram de l’Anella Verda objecte del projecte amb l’emplaçament aproximat de les portes
Un camí circular format per cinc trams
El Pla Especial Urbanístic de l’Anella Verda contempla habilitar un camí circular, format per un total de cinc trams, que transcorre per camins ja existents, si bé cal arranjar-los, adequar-los i senyalitzar-los de manera adequada perquè siguin utilitzats per la ciutadania. A tots ells s’accedeixen des de les diferents portes de l’Anella Verda i dels camins històrics que connecten amb el camí circular.
Dels cinc trams, el primer (de 7,5 km i comprès entre la finca de Can Viver de Torrebonica i Can Carbonell) ja està fet, del tercer (de 5 km i que anirà de la ctra. de Rellinars a la ctra. D’Olesa) aquest any s’aprovarà el projecte i, del quart i cinquè, s’espera que la redacció del projecte finalitzi aquesta tardor. El tram 4 té uns 10,2 km i està situat entre la carretera d’Olesa (Roc Blanc) i el carrer de Baix Riera (les Fonts); mentre que el tram 5 té una longitud de 7,3 km i està delimitat pel carrer de
Baix Riera (les Fonts) i Can Figueres del Mas (Torrebonica).
L’Anella Verda comprèn el 65% del territori de Terrassa, que està situat entre l’entorn urbà i els límits municipals, i que conforma el patrimoni natural pel seu valor ambiental, paisatgístic, cultural, social i econòmic. És una combinació de boscos, camps i torrents, de 4.400 hectàrees, que vol garantir la pervivència dels connectors ecològics que protegeixen la ciutat; recuperar les funcionalitats econòmiques dels camps, promovent l’activitat de les masies i del sector primari, en general, i fomentar un ús social i responsable de l’entorn.
La T-mobilitat, el nou sistema per viatjar a la xarxa de transport públic de l’àrea de Barcelona, fa aquesta setmana un nou pas amb l’expansió fora de la zona de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i ja es pot utilitzar a les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya . Les dues línies de l’operador ferroviari, Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia, ja estan preparades per a l’ús del nou sistema en les corones 2 i 3.
La línia del Vallès, d’una banda, s’incorpora de forma completa, atès que totes les seves estacions es troben repartides entre les corones 1, 2 i 3. En aquest sentit, la T-mobilitat es pot utilitzar en 12 estacions més: Rubí, Sant Quirze, Can Feu|Gràcia, Sabadell Plaça Major, La Creu Alta, Sabadell Nord, Sabadell Parc del Nord, Les Fonts, Terrassa Rambla, Vallparadís Universitat, Terrassa Estació del Nord i Terrassa Nacions Unides.
D’altra banda, la línia del Llobregat s’hi incorpora parcialment i la T-mobilitat es podrà utilitzar fins a Sant Esteve Sesrovires, al ramal Igualada, i fins a Olesa de Montserrat, al ramal Manresa. D’aquesta manera, s’afegeixen les següents estacions: Martorell Central, Martorell Enllaç, Abrera, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires. Les persones que vulguin anar més enllà de la corona 3, de moment, no podran optar per la T-mobilitat i hauran de seguir viatjant amb els títols magnètics.
Així doncs, les persones usuàries que ja poden viatjar amb la T-mobilitat a les corones 2 i 3 són aquelles que es mouen exclusivament en Ferrocarrils de la Generalitat i/o que es mouen en Ferrocarrils i fan transbordament en algun dels operadors de l’àrea metropolitana que ja estan incorporats (com per exemple metro, autobusos, tramvia…). Qui viatgi en Ferrocarrils, però, i necessiti fer transbordament en un altre mitjà de transport de les corones 2 i 3, encara haurà de seguir utilitzant el sistema magnètic.
Canals de venda dels títols de 2 i 3 zones
Atès que només Ferrocarrils ofereix de moment la possibilitat de viatjar, seran exclusivament els seus canals de venda els quals oferiran la possibilitat d’adquirir els títols corresponents de 2 i 3 zones: les seves màquines d’autovenda, la seva web (quan es tracta d’una primera sol·licitud de targeta), la seva aplicació mòbil T-mobilitat, disponible properament, els punts d’atenció al client habituals d’FGC a Barcelona i dos nous quioscos que obriran els propers dies a Terrassa Rambla i Sabadell Plaça Major. Aquests nous punts atendran sense cita prèvia de dilluns a divendres feiners (8-20h), els dissabtes (9-17h) i els diumenges (9-14h).
A més dels canals d’atenció propis de la T-mobilitat, les persones usuàries poden contactar al 012 per qualsevol dubte. Es recorda que, a partir de l’edat de 6 anys, totes les persones que viatgen en transport públic estan obligades a l’ús de la mascareta.
