Des d’aquest dilluns 8 d’agost ja es poden sol·licitar els abonaments de transport gratuïts per a Renfe que incorporen la bonificació aprovada pel govern espanyol per als serveis de rodalies, mitjana distància i Avant. De moment, i per evitar col·lapses, el procés tan sols permet el registre per part dels usuaris i usuàries, però no serà fins al 24 d’agost que es començaran a rebre els títols multiviatge. Serà aleshores, a més, quan caldrà abonar el dipòsit corresponent. És a dir, de 10 euros per als abonaments de rodalies i de 20 euros per als serveis de mitjana distància. El registre es pot tramitar a la web o a l’aplicació de Renfe, tot i que també es pot demanar a les màquines d’autovenda i les taquilles de les estacions.
Al final del període, que té vigència de quatre mesos, el dipòsit abonat serà retornat a l’usuari o usuària sempre que aquest hagi realitzat un mínim de quatre viatges mensuals. És a dir, un total de 16 viatges de setembre a desembre.
La mesura inclou totes les línies de Rodalies que operen a Catalunya, entre elles la R4 de Sant Vicenç de Calders a Manresa.
Recordem que el Consell de Ministres va aprovar l’1 d’agost que els abonaments de rodalies i de mitjana distància siguin gratuïts durant els últims quatre mesos de l’any. La mesura complementa la bonificació del 30% dels preus de transport urbans i que les comunitats poden complementar fins al 50%, com s’ha fet a Catalunya.
La primera cita castellera de Festa Major amb condicions semblants a abans de la pandèmia prometia deixar petjada i així ha estat. Castellers de Terrassa, Minyons de Terrassa i Capgrossos de Mataró han regalat als presents al Raval de Montserrat una diada castellera de Festa Major que serà recordada per l’esforç de cada colla i per l’exigent nivell de les estructures dutes a plaça.
Castellers de Terrassa han obert la primera ronda amb un 7d7 treballat amb seguretat des d’inici. De fet, la colla blauturquesa s’ha mostrat molt ferma tota l’actuació. Tot seguit, Minyons complia amb allò anunciat dies enrere descarregant el 3d9 amb folre. La colla convidada, Capgrossos de Mataró, no ha iniciat tan bé la diada i ha desmuntat en dues ocasions el peu d’un esperat 4d8.
La segona ronda ha repetit guió, amb uns Castellers de Terrassa molt segurs en cada pas en descarregar un 5d7. Minyons, tot seguit, feien el mateix amb el 2d8 amb folre per donar pas a uns mataronins que han optat per descarregar un 2d7.
La tercera ronda ha permès als presents mirar ben amunt per veure un contundent 4d7 amb agulla per part dels blauturquesa per, a continuació, gaudir amb l’imponent 5d8 assolit per part de la colla malva tot i haver-ne desmuntat el peu en primera instància. Capgrossos s’ha refet del mal inici amb un 4d8 i un 7d7 finals.
Abans dels pilars de comiat, els Minyons de Terrassa han protagonitzat un dels moments més vibrants de la diada amb un molt treballat pilar de 6, especialment a l’hora de descarregar-lo.
La diada s’ha pogut veure en directe per Canal Terrassa amb col·laboració amb La Xarxa i Castells en Xarxa.
Els Minyons de Terrassa descarreguen el seu 3 de 9 amb folre número 300
Els Minyons de Terrassa han fet aquest diumenge a la Festa Major de Terrassa el seu 3 de 9 amb folre descarregat número 300. Van descarregar el seu primer el 18 de novembre de 1988. Han afrontat el 3 de 9 amb folre, que era l’objectiu principal del dia, en primera ronda.
La Sortida d’Ofici i el Ball de Plaça posen a prova les aptituds dansaires de membres del Consistori
De l’assaig privat de dimarts… a l’exposició pública a la plaça Vella de diumenge. La tradicional Sortida d’Ofici de la Festa Major ha posat a prova novament les aptituds dansaires de regidors i regidores que actualment conformen el consistori municipal.
El torn els ha arribat, però, després dels pilars de 5 d’obertura a càrrec de Minyons i Castellers. La blauturquesa, precisament, ha estat la colla encarregada de portar el penó de la ciutat amb motiu del seu 40è aniversari.
Nervis especialment entre les regidores Patrícia Reche i Àfrica Serena, que s’han estrenat en el Ball de Plaça. D’entre la resta de 27 membres de la Corporació Municipal, el més veterà continua sent l’alcalde Jordi Ballart, que ha participat per setzena vegada en el tradicional ball. El segueixen els socialistes Alfredo Vega i Amadeu Aguado. Cada parella de ball, amb membres de l’Ajuntament i de l’Esbart Egarenc, han ofert finalment l’esperat Ball de Plaça d’autoritats, rebut a plaça entre aplaudiments i xiulets.
Dansaires de l’Esbart Egarenc, ja sense regidors ni regidores, ha ofert la resta de balls tradicionals de la jornada per donar pas a la participació dels Nans i Capgrossos. Ha estat el moment de veure Jordi Ballart formant parella amb el capgròs del Lildami, que s’ha estrenat així després de la descoberta de divendres.
L’acte ha continuat amb els Bastoners de Terrassa, Drac de Terrassa i Geganters de Terrassa. La tradicional Sortida d’Ofici ha conclòs amb l’Àliga de Terrassa, que enguany ha dedicat el ball de Festa Major al Lluquet i el Jeremies, figures d’Els Pastorets. Tot plegat s’ha pogut seguir en directe per Canal Terrassa dins la programació especial per Festa Major de la televisió municipal.
Us recuperem l’assaig previ al Ball de Plaça per part dels membres del consistori i l’Esbart Egarenc:
Els regidors de l’ajuntament de Terrassa assagen el Ball de Plaça
Descoberta del Capgròs 2022
El moment més esperat de la jornada ha arribat amb el descobriment del Capgròs de l’Any, elaborat i donat a la ciutat per l’artista Jordi Grau. El ball dels capgrossos de les anteriors edicions ha estat el preludi del secret més ben guardat per Festa Major. Finalment, el cantant de trap Damià Rodríguez, conegut arreu com a Lildami ha estat l’escollit com a Capgròs de l’Any 2022.
En el seu pregó, Lildami ha reconegut sentir-se nerviós però, alhora, honrat per haver estat escollit per fer el pregó de la seva ciutat. El cantant ha centrat el seu discurs en com explicar a fora el fet de ser de Terrassa. En aquest sentit, ha reivindicat figures com Xavi Hernández, la Masia Freixa i fins i tot ha fet broma amb un altre cantant terrassenc, Miki Núñez. Lildami també ha tingut moments per ser crític, especialment quan ha reclamat que Terrassa deixi de ser de la zona 3 i passi a la zona 2 dels FGC. També ha criticat l’increment de zona blava a la ciutat i fins i tot ha preguntat directament a l’alcalde sobre si és cert o no el que s’explica que un grup d’estudiants japonesos que té a Terrassa com a exemple de com “no s’ha de construir una ciutat”. El pregoner ha conclòs amb un clar “Terrassa no està en zona de perill. Terrassa capital del Vallès Occidental”.
Es dona així per tercera vegada, i dues de consecutives, la coincidència entre el pregoner de la Festa Major i el Capgròs de l’Any. I és que l’any passat l’historiador Domènec Ferran, Mingo, va ser l’encarregat de fer el pregó de la Festa Major i poc després era també el seu Capgròs el que era descobert a plaça de mans de la Guapa. Anteriorment, l’any 2002, el periodista egarenc Xavi Coral també va assumir els dos papers.
Just després del pregó, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha donat per iniciada la Festa Major de Terrassa 2022.
Us recuperem aquí el moment de la descoberta del Capgròs 2022:
[Font imatge: Ajuntament de Terrassa]
El club Rcr19 planteja a l’alcalde millores per a la seguretat dels i les ciclistes a les carreteres
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; acompanyat de la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares; s’ha reunit aquest dimarts al matí amb una delegació de la Junta del Club Esportiu Rcr19, encapçalada per la presidenta del club, Miriam Pasalodos, que ha presentat el club ciclista a l’alcalde i li ha parlat dels seus objectius, entre els que es troba millorar la seguretat dels i les ciclistes a les carreteres.
[Font imatges: Ajuntament de Terrassa]
El camí circular de l’Anella Verda, que té 35 km i dona la volta sencera al terme municipal, ja té fets dos dels seus cinc trams. Aquest mes han finalitzat els treballs del segon tram, que se situa entre les carreteres de Terrassa a Matadepera (BV-121) i de Terrassa a Rellinars (B-122). Les obres es van iniciar el febrer i han anat a càrrec de l’empresa Natural i Art Jardiners SL, amb un pressupost de 144.349,31 euros. El primer tram, que va des del Pla del Bonaire (ctra. de Matadepera) fins a la Masia de Can Figueres del Mas, prop de l’Hospital de Terrassa i la ctra. de Sabadell, està fet des de fa sis anys.
El projecte del segon tram contemplava arranjar aquest camí de 4,5 km, crear dues portes d’accés (a Can Roca i Can Colomer), condicionar tres àrees d’estada, senyalitzar tota la zona i també millorar diversos camins. En aquest sentit, s’han adequat el dels plans de Can Bogunyà i l’enllaç des de l’escola Serra de l’Obac, al barri de Can Roca, el camí vell de Can Carbonell, el camí de l’Escaiol i el de Ca n’Amat de la Muntanya. També s’ha millorat el ferm, s’han fet plantacions puntuals de vegetació, s’han clausurat camins no adequats i s’han identificat zones degradades per fer una restauració ambiental. En les pròximes setmanes es licitaran les obres d’una petita part, que circularà paral·lel a la carretera de Rellinars, i que permetrà la connexió del tram dos amb el tres.
Segon tram de l’Anella Verda objecte del projecte amb l’emplaçament aproximat de les portes
Un camí circular format per cinc trams
El Pla Especial Urbanístic de l’Anella Verda contempla habilitar un camí circular, format per un total de cinc trams, que transcorre per camins ja existents, si bé cal arranjar-los, adequar-los i senyalitzar-los de manera adequada perquè siguin utilitzats per la ciutadania. A tots ells s’accedeixen des de les diferents portes de l’Anella Verda i dels camins històrics que connecten amb el camí circular.
Dels cinc trams, el primer (de 7,5 km i comprès entre la finca de Can Viver de Torrebonica i Can Carbonell) ja està fet, del tercer (de 5 km i que anirà de la ctra. de Rellinars a la ctra. D’Olesa) aquest any s’aprovarà el projecte i, del quart i cinquè, s’espera que la redacció del projecte finalitzi aquesta tardor. El tram 4 té uns 10,2 km i està situat entre la carretera d’Olesa (Roc Blanc) i el carrer de Baix Riera (les Fonts); mentre que el tram 5 té una longitud de 7,3 km i està delimitat pel carrer de
Baix Riera (les Fonts) i Can Figueres del Mas (Torrebonica).
L’Anella Verda comprèn el 65% del territori de Terrassa, que està situat entre l’entorn urbà i els límits municipals, i que conforma el patrimoni natural pel seu valor ambiental, paisatgístic, cultural, social i econòmic. És una combinació de boscos, camps i torrents, de 4.400 hectàrees, que vol garantir la pervivència dels connectors ecològics que protegeixen la ciutat; recuperar les funcionalitats econòmiques dels camps, promovent l’activitat de les masies i del sector primari, en general, i fomentar un ús social i responsable de l’entorn.
La T-mobilitat, el nou sistema per viatjar a la xarxa de transport públic de l’àrea de Barcelona, fa aquesta setmana un nou pas amb l’expansió fora de la zona de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i ja es pot utilitzar a les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya . Les dues línies de l’operador ferroviari, Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia, ja estan preparades per a l’ús del nou sistema en les corones 2 i 3.
La línia del Vallès, d’una banda, s’incorpora de forma completa, atès que totes les seves estacions es troben repartides entre les corones 1, 2 i 3. En aquest sentit, la T-mobilitat es pot utilitzar en 12 estacions més: Rubí, Sant Quirze, Can Feu|Gràcia, Sabadell Plaça Major, La Creu Alta, Sabadell Nord, Sabadell Parc del Nord, Les Fonts, Terrassa Rambla, Vallparadís Universitat, Terrassa Estació del Nord i Terrassa Nacions Unides.
D’altra banda, la línia del Llobregat s’hi incorpora parcialment i la T-mobilitat es podrà utilitzar fins a Sant Esteve Sesrovires, al ramal Igualada, i fins a Olesa de Montserrat, al ramal Manresa. D’aquesta manera, s’afegeixen les següents estacions: Martorell Central, Martorell Enllaç, Abrera, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires. Les persones que vulguin anar més enllà de la corona 3, de moment, no podran optar per la T-mobilitat i hauran de seguir viatjant amb els títols magnètics.
Així doncs, les persones usuàries que ja poden viatjar amb la T-mobilitat a les corones 2 i 3 són aquelles que es mouen exclusivament en Ferrocarrils de la Generalitat i/o que es mouen en Ferrocarrils i fan transbordament en algun dels operadors de l’àrea metropolitana que ja estan incorporats (com per exemple metro, autobusos, tramvia…). Qui viatgi en Ferrocarrils, però, i necessiti fer transbordament en un altre mitjà de transport de les corones 2 i 3, encara haurà de seguir utilitzant el sistema magnètic.
Canals de venda dels títols de 2 i 3 zones
Atès que només Ferrocarrils ofereix de moment la possibilitat de viatjar, seran exclusivament els seus canals de venda els quals oferiran la possibilitat d’adquirir els títols corresponents de 2 i 3 zones: les seves màquines d’autovenda, la seva web (quan es tracta d’una primera sol·licitud de targeta), la seva aplicació mòbil T-mobilitat, disponible properament, els punts d’atenció al client habituals d’FGC a Barcelona i dos nous quioscos que obriran els propers dies a Terrassa Rambla i Sabadell Plaça Major. Aquests nous punts atendran sense cita prèvia de dilluns a divendres feiners (8-20h), els dissabtes (9-17h) i els diumenges (9-14h).
A més dels canals d’atenció propis de la T-mobilitat, les persones usuàries poden contactar al 012 per qualsevol dubte. Es recorda que, a partir de l’edat de 6 anys, totes les persones que viatgen en transport públic estan obligades a l’ús de la mascareta.
El president de la Cecot, Antoni Abad i el president de LaFACT, Factoria Social de Terrassa, Xavier Queralt, han signat aquest dilluns al matí un conveni de col·laboració que comporta l’adhesió de LaFACT a l’organització empresarial amb l’objectiu de gaudir de la seva capacitat de representació institucional i per beneficiar-se de la seva oferta de serveis. “Som una empresa social i, com a tal, creiem important comptar amb l’acompanyament d’una patronal com ho és la Cecot”, ha explicat Queralt qui ha afegit que “en àmbits com la transformació digital o la transició ecològica per a la nostra activitat, els serveis que ofereix una organització com aquesta en l’acompanyament, la informació específica o l’assessorament especialitzat ens poden beneficiar de manera directa a l’activitat de les diferents línies de treball que impulsem”.
Per la seva part, Abad ha remarcat la importància d’aquest conveni per la Cecot, per la ciutat de Terrassa i per al teixit empresarial que representa. “A l’ADN de la Cecot mantenim un fort compromís social, heretat dels industrials del segle XIX, i que vincula el creixement econòmic empresarial a la cohesió social, al desenvolupament sostenible i al manteniment de l’estat del benestar. La nostra missió és ajudar les empreses a que la seva activitat es consolidi, arreli i creixi a l’hora que defensem que aquesta generació de riquesa de les empreses repercuteixi en part al territori, a la societat, a les persones”, ha manifestat el president de la Cecot. Més enllà dels compromisos econòmics amb l’agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible i que el teixit empresarial estigui ja fent passes cap a la descarbonització de l’energia o cap a implementar processos d’economia circular, “hi ha un perfil d’empresa social que està creixent exponencialment, com és el cas de LaFACT, i que és un sector econòmic a qui tenir en compte en les polítiques estratègiques de país”, ha afegit Abad. Empreses ara ja tan conegudes com La Fageda o d’altres com Logística Humanitària que ja forma part de la Cecot, es constitueixen des del seu inici amb el propòsit de generar un impacte positiu en el medi ambient o a la societat, a l’hora que han de resultar rendibles com a negoci. El creixement de l’emprenedoria social els darrers anys està convertint-se en palanca de canvi social a tots els àmbits del teixit empresarial i productiu ja consolidat.
En aquest context, ambdues entitats expressen la seva voluntat de treballar per dinamitzar l’entorn de l’economia social i de la responsabilitat social corporativa, i de realitzar actuacions conjuntes per al seu desenvolupament i promoció.
[Font imatge: Cecot – LaFACT]
El PSC presentarà una proposta al Ple de l’Ajuntament per demanar al Govern Municipal que complementi la reducció del preu dels abonaments del transport públic de Terrassa anunciada pel Govern d’Espanya fins arribar al 50%. El president Pedro Sánchez va anunciar el passat dissabte, després d’una reunió extraordinària del Consell de Ministres, l’ampliació de les mesures per a esmorteir els efectes de la guerra d’Ucraïna i protegir els més vulnerables.
Entre d’altres mesures, i amb l’objectiu de fomentar el transport públic, el Govern espanyol va aprovar una reducció del 50% del preu de tots els abonaments mensuals i de qualsevol títol multiviatge de transport terrestre prestat per l’Estat o entitats estatals. Aquesta reducció serà del 30% per als abonaments de les comunitats autònomes o les entitats locals, que podran completar la mesura amb els seus propis recursos fins a arribar al 50%.
Per això, els socialistes demanen que l’Ajuntament assumeixi amb recursos propis el complement d’aquesta rebaixa fins arribar al 50%, que serà efectiva de l’1 de setembre de 2022 fins al 31 de desembre de 2022. La candidata socialista a l’alcaldia de Terrassa, Eva Candela, considera que “la mesura anunciada pel president del Govern suposa un impuls decidit per al foment de l’ús del transport públic entre la ciutadania, a més que permet alleujar la pressió econòmica a les persones i les famílies que actualment són usuaris del transport públic”. Per aquest motiu, Candela creu que “aquesta mesura hauria de ser implantada també a la ciutat de Terrassa en el seu màxim, és a dir, arribant al 50% de la bonificació de la targeta T-25, per tal de fomentar l’ús dels autobusos municipals”.
Ciutadans Terrassa presentarà al Ple Municipal de juny una proposta per “millorar els processos de selecció de personal en l’àmbit del comerç local”. Així ho ha fet saber el seu regidor a l’Ajuntament David Aguinaga, qui ha exposat que “el comerç local no sempre coneix els serveis que pot oferir Foment de cara a proveir-los de treballadors per a la venta al públic”. Aguinaga ha exemplificat aquesta problemàtica exposant el cas en què “el servei d’intermediació laboral busca casar les necessitats de les empreses amb les necessitats dels sol·licitants de feina, sovint donant formació ad hoc”.
“Des del grup municipal de Ciutadans pensem que ha de posar-se en valor la tasca que pot fer Foment per beneficiar al comerç local”, ha explicat Aguinaga. Per altra banda, també ha afegit que “des del món associatiu vinculat al comerç local tampoc no s’ha posat prou èmfasi en el potencial del servei de Foment per preparar treballadors, cosa que fa que el procés de recerca d’empleats pel comerç i l’hoteleria vagi per vies poc estructurades com els cartells als establiments o el boca-orella”.
Per revertir aquesta situació, que “no assegura que les persones contractades tinguin les capacitacions necessàries per a la feina”, Ciutadans demana que “es dugui a terme una campanya informativa adreçada al teixit associatiu del comerç i l’hosteleria per oferir formació a mida que els permeti disposar de personal qualificat i entrenat”.
