El risc de fracàs escolar d’un alumne està relacionat amb els ingressos familiars. Menys nivell econòmic, més risc de fracàs. Diversos estudis demostren que, més enllà de l’aula i el pati, on es produeixen més desigualtats és en el temps no lectiu: en l’accés a l’escola bressol o a les extraescolars, per exemple.
El govern municipal aposta per l’educació a temps complet, per les polítiques públiques que afavoreixin l’èxit educatiu i la igualtat d’oportunitats.
Terrassa és va adherir a l’Aliança Educació 360 al 2018; des del 2004 s’impulsen els Plans Educatius d’Entorn (PEE) i a l’estiu de 2020 es van sumar els Plans de Millora d’Oportunitats Educatives (PMOE).
Així, al 2018, l’Ajuntament invertia 30.000 euros de recursos propis i ara la partida supera els 600.000 euros (567.00 provenen de la segona edició del PMOE).
Aquests diners s’implementen en 3 eixos: universalització de l’etapa O-3 i de l’educació fora de l’escola (l’objectiu del proper mandat és que tot l’alumnat de primària tingui accés a les extraescolars) i posar l’èmfasi en els ensenyaments musicals, artístics i tecnològics.
Al llarg del curs 2020-2021 s’han fet 270 accions que han arribat a 6.000 alumnes de la ciutat. Aquí figuren, el passaport Edunauta (un document on es registren els aprenentatges que es fan fora de l’escola); el Lecxit, de millora de la comprensió lectora; ArtINFUSIONS, basat en l’art com a fil conductor del currículum escolar que s’ha fet entre l’Escola Auró i l’Escola Municipal d’Art i Disseny o els patis oberts especialitzats en hip-hop.
Aquest curs hi ha moltes novetats: per exemple, el passaport Edunauta s’amplia a altres centres, s’incorpora un pati obert de la cultura flamenca i l’Escola França i la Factoria Cultural faran un ArtINFUSIONS de dansa.
I per connectar les escoles a l’entorn es crearan la xarxa STEAM perquè es puguin oferir programes de ciència, tecnologia i robòtica i la Xarxa educativa Audiovisual per treballar aquest món als centres.
