El Museu de Terrassa presenta l’exposició temporal de llarga durada “Després de la mort”

La mostra s’inicia amb una introducció sobre la mort i el seu significat en les diverses cultures del nostre territori. El primer tram expositiu comença amb jaciments prehistòrics, datats entre el 3500 i el 900 aC. com el de Can Ballarà, amb 17 cossos disposats radialment sobre un llit de pedres. Els científics creuen que van morir d’una malaltia infeccionsa desconeguda.

El discurs continua amb el món ibèric i el romà. El tercer àmbit explica que el cristianisme, religió oficial de l’imperi romà des de l’any 380, estableix la recompensa de la resurrecció i el descans etern després de la mort. La designació de la seu episcopal d’Ègara (465) comporta la construcció d’un nou complex funerari per a l’elit. Al nord d’aquest recinte, el cementiri per a la resta.

Sota el poder carolingi, la seu episcopal d’Ègara passa a dependre del bisbat de Barcelona. En relació al ritual funerari, les tombes són de perfil antropomorf, és a dir, seguint la silueta del cos. A partir del segle XI, la inestabilitat del període aguditza la por a la condemna del judici final. Els fossars de la parròquia de Sant Pere de Terrassa continuen sent el lloc de descans funerari.

Entre els segles XVI i XX  la societat terrassenca està lligada a la mort i el penediment d’última hora. La saturació dels cementiris parroquials obliga a fer neteges i canvis. El cementiri del poble de Sant Pere es desmantella al 1917.

En els segles XIX i XX, es produeix un canvi substancial: el cementiri s’allunya de la trama urbana i l’administració civil es fa càrrec dels espais mentre que l’Església continua tenint la potestat del ritual funerari. A partir de llavors, aquests recintes preserven el record i la memòria dels difunts.

L’antic fossar militar de Vallparadís es converteix en el cementiri general de la vila de Terrassa. S’hi construeixen els primers blocs de nínxols i panteons. El 1898 s’autoritza la construcció d’una nova façana monumental, dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill (1868-1931). L’any 1934 s’inaugura el Cementiri Nou, proper a la masia de Can Torrella.

L’actitud social davant la mort canvia. La municipalitat dels serveis funeraris, a través de Funerària Municipal de Terrassa (1996), suposa un punt d’inflexió. El ritual mortuori es posiciona al voltant dels vius, angoixats per la pèrdua de l’ésser estimat.

El segle XXI sembla encaminar-se a un cert escepticisme religiós vers el ritual de la mort. D’aquesta manera, la pràctica de la incineració és cada cop més generalitzada, ja que l’Església catòlica ja no veu raons doctrinals per evitar-la.

L’exposició es complementa amb un espai didàctic per a les famílies per parlar sobre la mort i sobre els sentiments que provoca. També es podrà reflexionar sobre el coronavirus i com l’ésser humà ha superat altres pandèmies al llarg de la història. En els tallers es podran plasmar aquestes emocions en dibuixos. També es proposen visites guiades, conferències, xerrades i guies de lectura.

Més informació a: https://www.terrassa.cat/mort.