El particular dragon khan del Terrassa FC

No ha estat una temporada fàcil per al Terrassa FC, que des de la graella sortia a la pole com a favorit a pujar de categoria per pressupost i qualitat de la plantilla. La pressió hi era d’inici, després que mesos abans no assolís l’ascens en la final del play-off disputada a Badalona contra l’Hospitalet.

La lliga arrencava bé a l’octubre, amb una convincent victòria al camp del Valls, i sense conèixer la derrota en les set primeres jornades. Aquests números permetien al conjunt de Xevi Molist estar sempre en les posicions capdavanteres del subgrup “A” de Tercera, però tot es complica al mes de desembre. La derrota a Vilafranca i, dues setmanes més tard, una nova relliscada a Nou Barris contra el cuer, la Montañesa, precipita la destitució de Molist el dia 28. Una decisió que sorprèn els propis jugadors i al mateix entorn terrassista.

La direcció esportiva del club, avalat pel Consell d’Administració, confia el timó de l’equip en Juanjo García, un tècnic que té en la temporada 2018-19 la seva darrera experiència en les banquetes al capdavant del Badalona. Però en el seu debut, el 10 de gener, perd a l’Olímpic contra el Manresa. Aquesta derrota és un punt d’inflexió i l’equip encadena sis partits sense perdre, però, en un desastrós final de la primera fase, només suma 4 dels últims 12 punts possibles.

El Terrassa inicia a l’abril la segona part de la competició en cinquena posició, amb 35 punts, a cinc de l’ascens directe que ocupen Europa i Vilafranca. Però quatre victòries seguides i un empat permeten als de Juanjo García retallar distàncies fins col·locar-se segons i dependre d’ells mateixos per assolir l’ascens a Riudarenes el passat diumenge. La derrota contra el Girona “B” va suposar una gerra d’aigua freda. Calia doncs dependre de tercers. L’Hércules quedarà lligat per sempre en la història dels ascensos del Terrassa.