Els ajuts del 100% del cost del menjador a la comarca es multipliquen per set

Coincidint amb el final del curs escolar, l’Observatori Comarcal del Vallès Occidental publica la vuitena edició de l’informe anual d’ajuts de menjador. D’acord amb les dades de l’informe, en el curs 2023-24 s’han sol·licitat 30.786 ajuts de menjador, la qual cosa suposa un augment anual del 6,7%. Del total de sol·licituds, se n’han concendit el 78%, un 4% més que el curs anterior.

Un dels aspectes més destacats d’enguany ha estat el notable increment del nombre de llars que tenen sufragat tot el cost del menjador. Així els ajuts del tram garantit del 100% s’han multiplicat per set en passar de 1.875 al curs 2022-23 a les 13.348 del curs actual, xifra que representa el 55,6% del total de sol·licituds. Per primera vegada, els ajuts del 100% superen els ajuts parcials, és a dir, els que cobreixen el 70% de l’àpat.

Aquest augment s’explica principalment pels canvis en els criteris d’adjudicació dels ajuts, ja que ara no és necessari acreditar situacions específiques de la unitat familiar a través d’un informe dels serveis socials. D’aquesta manera, amb els nous criteris, per percebre un ajut del 100% s’ha d’acreditar una renda familiar per sota del 50% del llindar establert.

Per altra banda, durant el curs 2023-24, el 22% de les sol·licituds d’ajuts no es van concedir. Quant als motius de denegació, el 88,4% de les sol·licituds superaven la renda familiar. A molta distància, se situen les denegacions per superar el capital mobiliari (2,9%) i les que superaven el llindar de finques urbanes (1,9%). Finalment, el 6,5% no es van tramitar per manca de documentació.

D’acord amb els resultats de l’informe, més d’un quart de l’alumnat escolaritzat a la comarca ha rebut un ajut de menjador durant el curs 23-24. Els resultats de la taxa mostren diferències entre municipis de la comarca: cinc assoleixen una taxa superior al 30% (Badia del Vallès, Rubí, Montcada i Reixac, Sabadell i Terrassa), mentre que només dos no arriben al 10% d’alumnat matriculat amb un ajut concedit (Matadepera i Ullastrell).

L’informe també destaca la diferència entre les taxes d’incidència en funció de la titularitat del centre escolar. A infantil i primària més de 3 de cada 10 alumnes matriculats en centres públics són beneficiaris d’un ajut del menjador. En canvi, als centres concertats la taxa cau fins el 12,8%, una diferència de la pública a la concertada de més de 16 punts.

Les dades mostren que més d’una cinquena part de l’alumnat (el 22%) que va rebre un ajut de menjador presentava hàbits inadequats d’alimentació, el 15,3% dels infants conviu en famílies beneficiàries de l’ajut d’urgència social i el 15,1% pertanyen a unitats familiars amb problemes d’accés i manteniment de l’habitatge.

El principal tipus de família beneficiària és la formada per dues persones adultes i dos infants, amb el 25,1% dels ajuts, seguida de les famílies amb dues persones adultes i tres infants (19,9%). Per una banda, destaca el 20,6% d’altres tipologies de famílies amb més de tres infants o que conviuen amb la família extensa. I per l’altra, que un quart de les concessions són per famílies monoparentals.