Els mesos de confinament van fer millorar notablement la qualitat de l’aire

Les conseqüències de la pandèmia han estat nefastes per l’economia, l’ocupació, la salut, l’educació i les relacions socials. En canvi l’aturada d’activitat i la reducció abismal del trànsit durant mesos s’ha notat, i amb bons resultats, en la qualitat de l’aire.

La presència de diòxid de nitrogen va caure en picat amb la declaració de l’estat d’alarma. De les 38 micres per metre cúbic la setmana abans a les 18 la de després, menys de la meitat. El mínim es va registrar la darrera setmana d’abril amb 10 micres per metro cúbic mentre que en la primera setmana d’agost va arribar a quaranta.

Són xifres extretes d’un estudi del Departament de Medi ambient que analitza les dades de la qualitat de l’aire entre gener i agost. No contempla, doncs, la tornada a l’escola ni les noves restriccions de mitjans d’octubre.

Durant tot l’any, fins i tot abans de la pandèmia, les concentracions setmanals de diòxid de nitrogen han estat més baixes que en la mitjana dels últims cinc anys. En les primeres setmanes del confinament els descensos superen el 60 per cent, per cent i, l’última d’abril frega el 70. Amb el desconfinament total a finals de juny els descensos es suavitzen i difícilment passen del 40 per cent. Només la primera setmana d’agost ha tingut més concentració de diòxid de nitrogen que als anys anteriors.

Una altra unitat de comparació és la concentració setmanal de material particulat de deu micròmetres, conegut també com a PM10. Passa de 28 a 18 amb l’estat d’alarma i fins la seva fi a finals de juny no torna a passar de 20. El percentatge de descens en comparació amb la mitjana dels darrers cinc anys ha anat variant arribant al màxim del 52 per cent la setmana se Sant Jordi. La setmana de la mare de deu d’agost és l’única, des de l’arribada de la pandèmia, amb més concentració setmanal de PM10 que l’habitual en aquelles dates.