En el dia internacional de les treballadores sexuals, Actuavallès reclama la visibilització i la defensa dels seus drets

En el marc de les diferents accions que realitza Actuavallès, Projecte Dona s’encarrega des de fa més de vint anys, d’apropar la salut sexual i reproductiva a les treballadores sexuals del Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Bages, per tal de facilitar un acompanyament sociosanitari i afavorir l’accés als sistemes de salut d’aquelles persones que presenten perfils més vulnerables. Aquest  2 de juny es reivindiquen els drets des  treball sexual en el marc del dia internacional de les treballadores sexuals. 

L’any 1975, un grup de 100 treballadores sexuals, es van organitzar per reivindicar els seus drets i per denunciar i visibilitzar l’assetjament policial que rebien pel fet de desenvolupar l’activitat del treball sexual en ambients urbans. Per fer-ho, les treballadores sexuals de la ciutat de Lyon, van ocupar l’Església de Saint-Nizier i van llegir un manifest. Aquesta protesta es va estendre a altres ciutats franceses. Les seves principals demandes eren el respecte a la seva activitat laboral i el cessament dels abusos policials, la violència, les multes i les detencions arbitràries. Posaven de manifest la doble moral de la societat on molesta la presència del treball sexual en espais públics, però segueix existint, per tant es reclamava la llibertat de ser, treballar i fer-ho amb unes condicions dignes. Arran d’aquests fets, el dia 2 de juny se celebra el dia internacional de les treballadores sexuals, tot i que han passat quaranta-sis anys, el panorama actual mostra que segueix sent necessari reivindicar, demanar i insistir en la necessitat de mirar directament aquesta qüestió, la situació de buit legal i la no regularització que defineix el treball sexual que genera una sèrie de barreres a molts nivells per a les persones que l’exerceixen. En el treball sexual era i segueix sent recurrent la vulneració de drets fonamentals, la criminalització i amb tot això la perpetuació de l’estigma social. 

Des del punt de vista legal, el treball sexual s’ha caracteritzat per l’absència d’una regulació laboral específica, no se sanciona ni es regula l’exercici de la prostitució sinó que se la considera una activitat al marge de la legalitat. Darrere d’aquesta visió hi ha la idea que el treball sexual no és un treball i que, com que no hauria d’existir, no cal desenvolupar regulacions laborals que millorin les condicions i promoguin els drets de les persones que l’exerceixen. 

Des d’aquesta mirada abolicionista, se centren tots els esforços a desarticular, denunciar i prohibir les xarxes d’explotació sexual, les violències masclistes i els abusos sexuals i no es tenen en compte altres realitats també presents en aquest món tan complex. També s’obvia que les desigualtats de gènere  i que en un context econòmic neoliberal ningú queda lliure d’explotacions laborals. El treball sexual s’inclou entre aquells treballs típicament feminitzats que anomenem “invisibles”, submergits, desprestigiats i doblement discriminats per l’estigmatització que acompanya les persones que l’exerceixen. La invisibilització del treball sexual i l’estigma que l’acompanya comporta una vulneració sistemàtica dels drets de les treballadores sexuals i en el context de crisi actual, derivada de la pandèmia, això encara s’acusa més i es fan més vigents que mai els determinants socials que influeixen a la salut sexual i reproductiva i la salut en general de totes les persones que conformen aquest col·lectiu de treballadores extremadament invisibilitzat i precaritzat.

 

[Imatges cedides per (C) Teresa Herrero]