Feminisme i patiment mental, aquest cap de setmana al Teatre Alegria

Aquest cap de setmana el Teatre Alegria ha acollit dos espectacles.

D’una banda, Marc Rosich i Roberto G. Alonso han ofert una obra amb perspectiva feminista a través dels principals personatges de la història de la música. A Plomes i reclams, una meticulosa ornitòloga ha anat recopilant  un inventari de peces de cants de rossinyols, merles o caderneres. Cadascun dels cants és un relat de segles de captivitat. I és que darrere s’amaga Papagena, la dona de l’ocellaire de la Flauta Màgica que un dia decideix trencar les cadenes de la societat patriarcal que la volia condemnar. De la mà de la companyia d’Elena Martinelli s’ha pogut gaudir d’aquest muntatge ple de música, humor i reivindicació.

D’altra banda diumenge s’ha pogut veure Mi padre no era un famoso escritor ruso. Bárbara Bañuelos ha portat a Terrassa aquest documental escènic sobre el cos i el patiment mental. Bañuelos parteix de la descoberta d’un secret familiar i la necessitat de reconstrucció de la història del seu avi patern. Es tracta d’un projecte d’investigació personal i social, una reflexió sobre el patiment mental  i com esconviu en una societat que estigmatitza les altres realitats i maneres de veure el món. L’espectacle s’emmarca en la programació del Festival Creativament.