Jordi Martín: “La situació sense ERTO s’hagués aguantat quinze dies i, davant la incertesa, aquesta era la millor opció”

Dimecres el CN Terrassa feia públic que sol·licitava al Departament de Treball un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) per al 100% de la plantilla, pendent encara d’aprovació. Unes hores després el seu president, Jordi Martín, ha justificat per a Canal Terrassa les mesures preses.

Martín ha assenyalat que ha trobat comprensió entre els 200 treballadors, tot i que, com era d’esperar, alguns socis no entenen per què es continuaran girant les quotes amb les instal·lacions tancades. El dirigent assenyala que no es pot comparar el CN Terrassa amb d’altres clubs de la ciutat.

La situació actual no posa en perill els dos nous pavellons a l’Àrea Olímpica. S’està arribant a la recta final dels treballs i s’espera que abans de Festa Major estiguin operatius. Tampoc seguir invertint professionalment en les seccions de waterpolo i de natació, per seguir sent competitius, però sí desestabilitza altres projectes ja contemplats. Martín conclou demanant comprensió i responsabilitat a la seva massa social.

Jordi Martín és president del CN Terrassa des del gener de 2016

 

Entrevista Jordi Martín

Sobre l’ERTO, heu pres una decisió dura, però inevitable al mateix temps. No n’hi ha d’alternatives?

És una mesura altament responsable. La prova és la gran quantitat de clubs esportius que s’hi estan acollint, fins hi tot els de l’àmbit més professional. No hi ha alternativa. Molta gent pensa que aquest ERTO cobreix tota la despesa de personal i no és així, però si que genera un estalvi aproximat del 40% de la despesa en aquest concepte. La situació sense ERTO es podia haver aguantat 15 dies, però en passar a ser quatre setmanes i el que previsiblement vindrà, no és viable.

Esteu pendents de la seva aprovació per part del Departament de Treball. Hi confieu que us el concedeixin? 

Sí que hi confiem perquè està basat en una causa de força major com és el tancament de les instal·lacions esportives per imposició legal. Si no ens el concedeixen generarà un impacte molt rellevant en el compte de resultats, amb el conseqüent resultat negatiu per aquest exercici.

Com s’ho han pres els treballadors?

El que hem procurat és salvaguardar el salari dels treballadors i és per això que fem la compensació fins que arribin a la percepció del 100% del salari de cadascú. Són unes condicions que no tots els clubs ni totes les empreses poden fer. Ara per ara, els treballadors estan satisfets.

Respecte la massa social, algú no ha entès que no es retorni part de la passada quota i/o que es giri la propera amb les instal·lacions tancades. Ja s’han produït les primeres baixes.

El primer que hem fet és no passar a cobrar aquells serveis de pagament com algunes activitats dirigides o aquàtiques i tampoc el 50% de les quotes de les escoles esportives, en aquest darrer cas, perquè compensem els dies de març que no s’han fet, cosa que farem igualment a la quota de maig. En segon lloc també hem decidit reduir les despeses pressupostades per estalviar, com a mínim, 50 mil euros. I en tercer lloc hem decidit cobrar la quota del mes d’abril de forma íntegra atenent a que, estatutàriament, aquesta és una quota estructural de pertinença i de instal·lacions, no de servei específic. Són mesures similars a les que estan portant a terme altres entitats semblants a la nostra. Està clar que lamentem les baixes i el malestar que es pugui generar, però de forma raonable era la única manera de fer viable el club. Si després tenim una sortida econòmicament raonable de la situació, farem el que toqui per compensar.

Perquè el soci ho entengui. El CN Terrassa no es pot comparar amb altres clubs que, si deixa de funcionar, deixa de cobrar quotes.

El CN Terrassa no és un gimnàs privat ni una empresa que busqui beneficis. És un club esportiu, una entitat sense ànim de lucre i en els seus estatuts s’estableixen que les quotes són per l’adequat sosteniment del projecte social i esportiu, del seu patrimoni i de les instal·lacions que gestiona, és a dir, del seu funcionament estructural. Els socis són els propietaris, no són usuaris que paguen per serveis.

Heu posat una xifra, 16.900 socis, i una data, quatre setmanes, per poder assumir els costos que se’n generin. Si la davallada de socis continua i/o el període de l’Estat d’Alarma va molt més enllà, el club entraria en fallida?

Amb les mesures que hem pres, a priori, el club no entraria en fallida, però segurament les 200 famílies de treballadors passarien a percebre única i exclusivament l’ERTO, però això depèn única i exclusivament del compromís real dels socis amb el club, perquè ells en són els propietaris. Per nosaltres no quedarà fer tot l’esforç perquè això no passi. Els treballadors també ho estant donant tot perquè això no passi, aprofitant les noves tecnologies per anar creant activitats, sessions i continguts i així els socis estiguin actius durant el confinament.

De quina manera aquesta situació afecta al creixement que estava experimentant el club els darrers anys?

Doncs ara és aventurat fer una previsió de futur quan no sabem què passarà d’aquí a tres setmanes

El club ha generat múscul econòmic i, entre d’altres mesures, s’ha reinvertit en la millora de les instal·lacions amb dos nous pavellons. Aquest projecte està en perill?

Aquest projecte no està en perill, entre d’altres coses perquè ja és una realitat. Els pavellons estan hermèticament tancats i amb les portes i la nova il·luminació col·locada, fins i tot en un d’ells ja s’està col·locant el parquet i els vestidors ja estan en la seva fase final de construcció. Abans de Festa Major seran una realitat.

I a nivell esportiu, aquesta situació desestabilitza els projectes tan ambiciosos que teníeu? Sobretot en l’alt rendiment i en l’aposta que el club havia fet en les seccions de natació i waterpolo?

Aquesta aposta seguirà en peu en la mesura que tinguem equilibri pressupostari. La gran majoria d’esportistes masculins i femenins tant de la secció de natació com la de waterpolo tenen contracte en vigor, que respectarem en les condicions i la durada. Si que desestabilitza els dos projectes que ja teníem a mig termini com la creació d’un pàrquing de 300 places, avantprojecte ja realitzat i parlat amb l’Ajuntament, i d’una piscina coberta de 33 per 25 metres a l’Àrea Olímpica, en fase d’encàrrec de projecte bàsic que ja s’està elaborant.

Si s’allarga aquesta situació d’excepcionalitat, que tot apunta que sí, el CN Terrassa continuarà sent un club competitiu esportivament parlant?

Això esperem i no solament a nivell de competició esportiva, sinó també a nivell social i d’esport per a tothom, perquè aquesta és la nostra filosofia i perquè hem pres les mesures econòmiques que hem pres, perquè així pugui ser.

Quin missatge final dona a la massa social?

Doncs que nosaltres hem fet un exercici de responsabilitat i transparència vetllant pel futur immediat del CN Terrassa. Actualment som un club modern i solvent, social i esportivament i ho volem mantenir. Per això demanem la responsabilitat i comprensió de la massa social i ens comprometem a que, quan tot torni al seu lloc, aquells que han participat d’aquest esforç col·lectiu siguin compensats.