La Cecot comparteix amb la consellera d’Economia, Natàlia Mas, l’impacte dels pressupostos per 2023 en les pimes

El president de la Cecot, Xavier Panés Sancho ha rebut, en visita institucional a la seu de la Cecot, a la consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Mas Guix. Després d’una salutació per part dels vicepresidents de la Cecot, Francesc Roca Llongueras i Toni Palet Pérez; els membres del comitè executiu Manuel Jiménez Muñoz, Ninna Torres Bach i Xavier Queralt Blanch, la consellera ha fet un recorregut per les dependències de l’edifici institucional de la patronal catalana i ha signat en el Llibre d’Honor de l’entitat.

Posteriorment, s’ha dut a terme una reunió de treball on la consellera Mas ha presentat els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per 2023: una despesa total prevista de 41.025 milions d’euros. La consellera ha fet especial èmfasi en aquelles accions i actuacions dins de pressupost previstes en l’àmbit del Vallès i la província de Barcelona. Unes actuacions que la consellera ha descrit en base als tres eixos del pressupost com son les dirigides a escut econòmic i social, aquí s’emmarquen inversions en hospitals o en equipaments educatius a diferents poblacions, així com en habitatge de lloguer social; el segon eix és el de la transició verda i aquí els pressupostos contemplen inversions en les línies de FGC per la millora de la mobilitat sostenible tercer eix, anomenat de prosperitat compartida, més centrat en infraestructures viàries i d’interconnexió.

La Cecot, que ja ho va expressar en el moment de la seva aprovació, celebra els 3.842M€ addicionals amb què compten els pressupostos per 2023 que, juntament amb els Fons Next Generation, permetran donar resposta a demandes socioeconòmiques històricament reivindicades. Tanmateix, en el torn obert de paraula, els representants empresarials han traslladat a la consellera Mas la preocupació per conèixer el pla d’ingressos per fer front a tota la despesa recollida als pressupostos: “consellera, felicitats per uns pressupostos de rècord”, ha expressat el president del Club Cecot Financer Fiscal, Mario Blasco, “hem vist tot el pla d’inversió i creiem que ens beneficiarà socialment a tothom. Però més enllà de conèixer la despesa també voldríem veure quins i com es produiran els ingressos”.

Blasco ha compartit amb la consellera d’Economia la creixent preocupació dins del teixit empresarial per l’increment de pressió fiscal que assumeixen les empreses catalanes en comparació amb altres territoris i que genera una pèrdua de competitivitat. En el debat obert per aquesta qüestió la consellera s’ha remès al problema endèmic del finançament de Catalunya i les limitacions del prop del 85% del pressupost que queda blindat pel sistema de finançament actual. Mas ha confirmat que, malgrat ser conscient de la percepció que es té en relació a la fiscalitat autonòmica, els tributs cedits o propis de la Generalitat suposen només un 2% de l’ingrés total. La consellera ha destacat l’esforç en reduir el dèficit fiscal els darrers exercicis i ha assegurat que no es pot corregir un dèficit fiscal sense ingressos per fiscalitat, “no està demostrat que menor pressió fiscal comporti una major activitat econòmica”.

Panés ha reconegut que, malgrat l’entitat es continua mantenint crítica per a pressió fiscal, “també és cert que una part de l’increment d’aquesta pressió ve generada pel greu problema de finançament crònic que tenim a Catalunya. El finançament injust i la infra inversió té efectes negatius per al conjunt de la ciutadania del país i posa en risc la supervivència de les nostres empreses, que son elements cabdals per al desenvolupament de la nostra societat del benestar”.

Durant el torn de debat, els participants han interpel·lat a la consellera en temes com l’actualitat bancària, en referència al BSV o a Credit Suisse o en qüestions socials com la lluita contra la pobresa o la renda bàsica universal. Destacable, la intervenció final, de Sebastià García, assessor en Gestió Econòmica de la Cecot que ha traslladat a la consellera la necessitat de preveure un “estat d’emergència pime”, conseqüència de l’impacte de la pandèmia, el sobre endeutament, el retorn dels ICO i l’impacte d’increment de costos de les matèries primeres i l’energia sobre les microempreses i les pimes, unes despeses que moltes d’elles no han pogut repercutir en el preu de venda i que durant el proper trimestre farà que veiem un increment dels concursos de creditors. “