La immigració que arriba a Catalunya s’ha feminitzat i les condicions laborals s’han precaritzat

La recuperació de la crisi econòmica ha provocat canvis en el perfil de les persones immigrades que venen a Catalunya, unes característiques que són extrapolables al Vallès i a Terrassa. Des del 2016 s’ha produït un augment però han canviat els motius pels que abandonen els seus països d’origen. Els factors d’expulsió han passat per davant de la recerca de feina. Aquest és el cas de les persones provinents de Veneçuela i Hondures, sobretot, famílies i dones. Aquests dos països sud americans són, juntament amb el Marroc, els col·lectius que encapçalen les estadístiques a la nostra ciutat. Així es desprèn de la memòria de 2018 del CITE, el Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers.

Segons aquest servei del sindicat CCOO, als efectes de la crisi s’hi suma una mala qualitat de l’ocupació. La irregularitat està tornant a sectors on havia desaparegut i ha augmentat la temporalitat i la parcialitat dels contractes.

D’una banda, les dades mostren que més de la meitat de les persones usuàries del CITE no té feina. Però, de l’altra, de les que treballen, la majoria ho fa de forma irregular. A més, malgrat que tenen un nivell d’estudis mitjà, han de treballar en sectors de baixa qualificació.

Especialment significatiu és el cas de les treballadores de la llar,  un sector al que hi van a parar majoritàriament dones sud americanes i on s’ha detectat una vulneració sistemàtica dels seus drets laborals.

Al 2018, el servei del CITE va atendre a Terrassa 445 persones, un 59% dones. La principal consulta va ser el reagrupament familiar, seguit de l’arrelament social, les targetes comunitàries i la renovació de l’autorització de treball.