La pandèmia evidencia que la justícia social és més necessària que mai, segons Càritas

En el marc del Dia Mundial de la Justícia Social, del 20 de febrer, Càritas remarca que la pandèmia està exposant a les persones més vulnerables al límit i entre aquestes, les persones en situació de sense llar, migrants i refugiades, són les que veuen els seus drets més vulnerats.

Càritas Diocesana de Terrassa considera que la societat expulsa a les persones sense llar dels barris residencials i tampoc les vol en els llocs destinats a l’oci i el lleure. Per això s’han vist obligades en molts casos a refugiar-se en espais que no són segurs ni adequats, però que els ofereixen un sostre, que es converteix un falç refugi.

En aquest sentit, Càritas demana a les administracions públiques que garanteixin una vida digna per a tothom, recordant que l’habitatge és la primera barrera de protecció per preservar la salut, la vida i la dignitat, i el fet de no tenir casa mata. Es per això que Càritas s’alegrava de la suspensió dels desnonaments i la prohibició del tall de subministraments a les persones vulnerables.

Per tal de constar en el municipi on es viu i que es respectin els drets de la persona, tenint accés als serveis públics, Càritas recorda que és important poder realitzar l’empadronament, un tràmit administratiu al qual alguns Ajuntaments posen traves i impediments administratius, incomplint d’aquesta manera amb el seu deure com administració, que tenen el deure de saber qui resideix al seu municipi.

El padró no és l’única mesura que impedeix els drets de les persones migrants i refugiades. Des que va començar l’emergència del coronavirus, Càritas ha presentat 6 mesures per evitar l’impacte de la crisi en aquest col·lectiu que ajudaria a reconèixer els seus drets i garantir-los.

Fins i tot les estructures arquitectòniques de moltes ciutats són agressives i no faciliten la convivència dels veïns amb una societat que es construeix amb edificis que dificulten el refugi de les persones vulnerables.