La síndrome postvacacional: realitat o mite?
De prendre el sol a la platja, a reunions i responsabilitats laborals, no és fàcil de gestionar. L’arribada del setembre ja ha situat a bona part de la població als seus llocs de treball, i alguns pateixen el que comunament es coneix com a síndrome postvacacional. “Tot i no ser una malaltia oficialment reconeguda, sí que es contempla una simptomatologia compartida”, explica la psicòloga i psicoterapeuta Cristina Gómez. El mal de cap, el cansament, la fatiga, les dificultats per dormir i, fins i tot, el malestar emocional, en són alguns exemples.
I aquestes molèsties es deuen bàsicament al canvi de rutina. “Quan arriben les vacances trenquem amb els nostres hàbits i en construïm d’altres, i acostumem a canviar els nostres horaris”, explica la psicòloga. Sens dubte, és ben cert que durant el període vacacional acostumem a llevar-nos sense despertador, a no respectar els mateixos horaris pels àpats, i anem a dormir més tard. Una vida idíl·lica que, per contra, té una data límit, “i després tornar a la rutina és molt dur, perquè necessitem un període d’adaptació”.
El cos necessita, aproximadament, unes dues o tres setmanes per aclimatar-se a la tornada a la realitat, “i si no ens sentim bé, no hem de patir, tenim la capacitat d’autoregular-nos”. L’experta aconsella “tornar a ordenar els horaris i preparar tot allò que necessitarem uns dies abans, és una forma d’autocura que ens permetrà que l’impacte sobre el nostre estat d’ànim sigui menor”.
Tornar a la feina, una angoixa
Cada cop és més comú a les consultes de psicòlegs i psicoterapeutes que arribin pacients amb un sentiment d’angoixa: “Persones que tenen por de tornar a la feina perquè s’anticipen a tot allò que hauran de fer”, assegura Cristina Gómez. La sobrecàrrega de tasques, la hiperconnexió constant o la sensació de responsabilitat en són alguns dels factors que contribueixen a aquest fenòmen cada cop més estès. “Però de vegades se sumen factors externs a la feina, com per exemple la cura de fills o familiars, que converteixen la rutina en un autèntic trencaclosques”.
En aquest punt, cal buscar solucions: “Ens hem de preguntar, què ens molesta de la tornada? I si no podem solucionar el problema, potser ens hem de plantejar canvis vitals”. Anar a teràpia també pot ser una forma d’ordenar les idees, “sobretot quan percebo que tinc un patiment que no sé resoldre, en aquest punt sí que necessitem ajuda”, conclou la psicòloga Cristina Gómez.
