Les relíquies de Santa Bernardette arriben a Terrassa per poder ser venerades

El Santuari de Lourdes, a França, ha promogut que les relíquies de Santa Bernardette puguin ser venerades a les diferents diòcesis de l’Església. Amb aquest motiu des del dia 1 de setembre i fins al 13 de desembre, aquestes relíquies passen per les diòcesis espanyoles, com ja han passat per França, Itàlia i Alemanya. Les hospitalitats diocesanes de la Mare de Déu de Lourdes, d’acord amb els bisbes, organitzen i coordinen els actes amb aquest motiu.

A la diòcesi de Terrassa es forma part de la Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de la Província Eclesiàstica de Barcelona, juntament amb l’arxidiòcesi de Barcelona i la diòcesi de Sant Feliu del Llobregat, i s’organitza anualment dues peregrinacions al santuari (al junt i el setembre), una de les quals és presidida per Mons. Saiz Meneses habitualment. Va ser erigida a Barcelona l’any 1910, i a la diòcesi de Terrassa té delegacions a Sabadell, Granollers i Sant Celoni. A la ciutat de Terrassa existeix la Confraria de la Mare de Déu de Lourdes, iniciada l’any 1968, que organitza una peregrinació al mes de setembre, i que en alguna ocasió ha presidit també Mons. Saiz Meneses.

Els dies 3 i 4 de novembre les relíquies de Santa Bernardette han visitat la diòcesi de Terrassa. El diumenge 3 també han estat al Monestir de les Dominiques de Sant Cugat per la Missa a les 10.30h, i a les 12h. a la Catedral fins al dilluns 4, que es van traslladar a les Esglésies de Sant Pere, La Seu d’Egara, on el Bisbe ha presidit la Missa a les 19h i la posterior processó de les torxes.

Bernardette de Soubirous (1844-1897) era la primogènita d’un matrimoni pobre de la petita població de Lourdes (departament dels Alts Pirineus, França). Quan tenia 14 anys, mentre recollia branquillons amb la seva germana i una amiga a prop de la gruta de Masabielle, va rebre la visió “una jove senyora” que li demanava la construcció d’una capella en aquell indret. Entre l’11 de febrer i el 16 de juliol de 1858 tingueren lloc diverses aparicions. Durant aquells mesos rebé diversos missatges convidant a la pregària, conversió i la penitència i per indicació d’aquella “senyora” descobrí a la roca una font d’aigua per rentar-se i purificar-se. Aquestes visions ben aviat foren conegudes, generant devoció en molts i desconcert en altres, i quan va preguntar com es deia aquella senyora, ella s’identificà com la Immaculada Concepció. Davant aquesta situació les autoritats eclesiàstiques iniciaren una investigació que confirmà l’any 1862 l’autenticitat de les aparicions de la Mare de Déu. A partir d’aleshores les peregrinacions s’incrementaren molt, es va construir una capella i posteriorment altres temples, i s’han promogut peregrinacions amb malalts gràcies a les hospitalitats erigides a la major part de les diòcesis. S’han pogut autenticar després d’exàmens mèdics i científics un bon nombre de miracles i de guaricions de malalts, qualificades com a “inexplicables”. Bernardette ingressà posteriorment en el convent de les Germanes de la Caritat de Nevers, on morí l’any 1897. El papa Pius XI la canonitzà l’any 1933.

El Santuari de la Mare de Déu de Lourdes és un lloc de peregrinacions que acull anualment més de cinc milions de peregrins d’arreu del món.