Les repercussions polítiques de l’1-O: un any convuls

L’1 d’octubre, d’alguna manera, no va acabar l’1 d’octubre. De fet, ja va començar abans, els dies 6 i 7 de setembre quan el ple del parlament va aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. L’actuació policial i la resposta de part de la població van derivar en unes conseqüències polítiques que encara es deixen sentir.
El tres d’octubre el Raval de Montserrat es va omplir com poques vegades, durant la vaga convocada sota el nom d’Aturada de País.

La política municipal també es va veure afectada. El ple del mes de setembre es va suspendre, i algunes comissions van quedar buides, com denunciava des de l’oposició PP i Ciutadans.

La declaració suspesa d’independència, l’empresonament de dirigents independentistes, entre ells el terrassenc Josep Rull i l’aplicació del 155 van fer insostenible el pacte de govern entre PSC i el PDeCAT. No només això, sinó que pocs dies després va ser el propi Jordi Ballart qui deixava l’alcaldia i estripava el carnet per desavinences amb el partit socialista.

Amb ell marxaven cinc regidors i el PSC es quedava governant en solitari, amb nou regidors.
Amb el 155, el president del govern, Mariano Rajoy, convocava eleccions al Parlament el 21 de desembre. Van ser uns comicis atípics, amb candidats a la presó i a l’estranger, que van guanyar per primera vegada Ciutadans, tant a Catalunya com a Terrassa. La majoria al Parlament, però, seguia sent independentista.

Les peticions de llibertat pels polítics presos amb els llaços grocs han generat nous debats sobre la llibertat d’expressió als espais públics i la neutralitat als edificis institucionals.