Polítiques de Gènere dissenya l’actualització del Protocol d’abordatge de les violències masclistes

Durant els mesos de juny i  juliol la Comissió de Violència Masclista de Terrassa -formada per totes les organitzacions, entitats i serveis de diferents administracions que treballen coordinadament a la ciutat en aquest àmbit- ha realitzat una anàlisi de l’impacte que ha tingut la COVID-19 en les dones, adolescents i infants que viuen violències masclistes.

Aquest procés, impulsat des del Servei de Polítiques de Gènere   ha consistit en dues  sessions de treball  virtual amb la Comissió  i  amb entitats i grups feministes de la ciutat per recollir   aportacions i identificar les problemàtiques durant aquest període i   les necessitats d’un futur immediat.

Totes aquestes contribucions es compilaran en un document de treball que serà la base per dissenyar un nou Protocol d’Abordatge de les Violències Masclistes a la ciutat, que actualitzi i millori el que existeix actualment i enforteixi els equips de treball i els  circuits d’actuació en matèria de prevenció, detecció, atenció, recuperació i reparació.

Aquest protocol haurà de contemplar les últimes dades sobre violència contra les dones publicades pel Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. Fan referència al 2019. En aquest exercici s’han presentat al partit judicial de Terrassa 639 denúncies, el que suposa una davallada del -1,5% respecte un any abans. El volum de denúncies es consolida i des de 2015 es mou entre les 600 i 650. A Catalunya, per la seva banda, amb 22.394 denúncies presentades el descens ha estat més accentuat (del -3%).

Pràcticament 9 de cada 10 denúncies provenen de l’obertura d’un atestat policial (el 85,9%), mentre que l’11,3% ho fan d’un part de lesions rebut directament als jutjats. Un 84,8% de les denúncies han estat presentades per la pròpia víctima, ja sigui vehiculades a través d’un atestat policial (528) o bé directament (14). A Catalunya el pes de la víctima baixa ostensiblement (és del 73,5%).

La incidència demogràfica se situaria en les 51 denúncies per cada 10.000 dones, un -11% per sota de l’índex d’incidència que trobem pel conjunt del país.

Un 57,9% de les dones denunciants són de nacionalitat estrangera, i, per primera vegada des de 2011, superen a les de nacionalitat espanyola. Aquest col·lecitu representava l’11,3% de la població femenina resident en l’àmbit judicial terrassenc. Per tant,  aquesta preponderància en la presentació de denúncies dispara l’índex d’incidència demogràfica entre aquestes fins les 258,8 denúncies per cada 10.000 dones, 10,8 vegades per damunt de la incidència entre les de nacionalitat espanyola (23,9).

Pel que fa l’establiment de mesures de protecció, en aquest 2019, s’han incoat un total de 149 ordres de protecció i mesures cautelars, un 10,4% més en relació a 2018. D’aquestes, 82 han estat finalment adoptades i 67 han estat denegades, el que situa l’índex d’adopció en un 55%.

D’aquestes 82 ordres de protecció adoptades se n’han derivat un total de 161 mesures penals i 94 mesures civils. D’entre les primeres destaquen les mesures d’allunyament (49,7%) i les de prohibició de comunicació (47,8%). Pel que fa a les mesures civils, més enllà de la categoria d’altres mesures (el 62,8%), sobresurten les mesures relatives a l’establiment de prestació alimentària (19,1%) i les d’atribució d’habitatge (el 13,8%).

Les persones enjudiciades  han estat 51, tots homes. 43 han estat condemnats (84,3%) i 8 han estat absolts. Pel que fa a la nacionalitat, el 60,8% tenien la nacionalitat espanyola (31) mentre que el 39,2% (20) eren de nacionalitat estrangera.