Terraça, una nova oportunitat de marca?

Una publicació a la Xarxa X, en què l’Arxiu de Terrassa escrivia ‘Terraça’ amb ce trencada, va encendre la metxa. De sobte van aparèixer molts adeptes a escriure el nom de la ciutat amb aquesta grafia i es va generar un debat, que fins i tot ha ocupat portades de diaris, sobre la ideoneïtat de canviar el nom oficial de Terrassa. Això seria un daltabaix. La Mulassa, per exemple, també hauria de canviar de nom.

Tot plegat no ha estat més que una broma innocent de l’Arxiu de la que se n’ha fet un gra massa. La intenció era donar a conèixer una manera d’escriure Terrassa desconeguda per a molts però que va ser la predominant durant 600 anys, entre el segle XI i el XVII.

Terrassa prové del llatí ‘Terracia’. El primer document on apareix amb ce trencada és del 1065, del senyor de la vila Bernat Amat. Al segle XIV, el batlle Romeu Cardona també ho escrivia així, com la majoria de documents de l’època.

Als anys 80 ja va costar recuperar la forma catalana de Terrassa, amb e i dues esses. Debatre ara si cal posar-hi la ce trencada no porta enlloc. L’arxiu, en canvi, sí que hi veu una oportunitat per crear una marca.

Posats a generar debats etimològics, potser ens hauríem d’acostumar a dir ‘Ègra’, sense la primera a, tal i com ho deien, fa deu segles, els habitants de Terraça.